Quantcast
Skip to main content
Actualidad y NoticiasAtención continuadaAtención especializadaAtención primariaImpacto

20 razones para mantener como estructurales los nombramientos de acúmulo de tareas por la pandemia Covid 19

By 27 de mayo de 2021junio 2nd, 2021No Comments

Aquí no termina esta exigencia. Debe ser un punto de inflexión en la reivindicación laboral en Atención Primaria, Atención Especializada, Atención Continuada y Salud Mental, entre otras

(Versión en valencià, tras la versión en castellano)
  1. Existe una necesidad estructural tanto de médicos/as como del resto de personal de equipo de atención primaria (EAP) para que este nivel asistencial pueda empezar desarrollar todo su potencial asistencial.
  2. La falta de personal no es la única carencia que actualmente tiene la atención primaria (AP) pero sí es una mejora inicial necesaria y obligatoria.
  3. Es ineludible garantizar el tiempo necesario para cada acto médico/enfermería. Sin tiempo, cualquier otra mejora resulta inaplicable.
  4. Resulta imprescindible la integración en las plantillas estructurales los nombramientos de atención continuada (NAC.
  5. Debe ser prioritario que los NAC tengan definida una jornada ordinaria, unas retribuciones y unos derechos laborales idénticos al resto de personal estatutario de su categoría y especialidad.
  6. Se debe preservar la longitudinalidad en la asistencia en AP, pero asumida por el equipo, con equidad y sin agravios.
  7. Para conseguir todo esto hace falta aumentar las plantillas en AP y un primer paso para conseguirlo debería haber sido la prórroga de los acúmulos de tareas que finalizan el 31 de mayo. No hacerlo es dar un paso hacia atrás en este objetivo.
  8. Resulta una enorme pérdida de oportunidad no encarar una reorganización de la AP en las circunstancias actuales.
  9. Existe una notable infradotación de recursos humanos en los servicios de urgencias hospitalarios (SUH), con plantillas escasas y sin adaptación a las necesidades reales en los últimos años.
  10. No se ha producido un refuerzo de personal de los SUH, sino que se han adecuado los nombramientos para permitir una mejor organización del trabajo y no verse abocados a un uso irregular de los NAC.
  11. La necesidad de conseguir plantillas estables y homogéneas en los SUH es fundamental para un adecuado funcionamiento y para un reparto de los tiempos de trabajo correcto en todos los tramos horarios, asegurando el personal suficiente en función de la afluencia de pacientes.
  12. Se requiere la puesta en práctica de un plan estratégico de los SUH que garantice profesionales suficientes para una asistencia sanitaria de calidad y para la supervisión del personal sanitario residente.
  13. La Comunidad Valenciana cuenta con la ratio más baja del territorio nacional en profesionales de Psicología Clínica, Enfermería de Salud Mental y Trabajo Social, y una dotación mínima de Psiquiatras
  14. Los contratos en acúmulos de tareas en Salud Mental no han constituido un verdadero refuerzo al corresponderse exactamente con plazas estructurales que se habían solicitado en 2017.
  15. Es necesario desarrollar un verdadero Plan Estratégico de los Servicios de Salud Mental, multidisciplinar, con una adecuada dimensión de las plantillas para:
    • Garantizar la sostenibilidad del sistema
    • Prestar una asistencia sanitaria de calidad
    • Realizar una supervisión adecuada del personal sanitario en formación
  16. La Conselleria de Sanidad debe dejar de autorizar la externalización de las terapias con entidades privadas en el cuidado de la salud mental de la población.
  17. Debe establecer, de una vez por todas, el peso y necesidades de cada uno de los servicios de Atención Especializada en base a criterios asistenciales y de cargas de trabajo, en vez de cuestiones de tipo circunstancial.
  18. Se deben dimensionar correctamente los centros hospitalarios en su vertiente de procedimientos especializados e investigación y docencia.
  19. Hay que actuar de forma urgente en la dotación de los servicios hospitalarios comarcales y periféricos, claramente infradimensionados, que se ahogan con las cargas de trabajo y sufren, de facto, de la característica de plazas de difícil cobertura, desde hace años. Y la situación va a peor.
  20. Los servicios hospitalarios comarcales deben disponer de las tecnologías necesarias y también poder desarrollar investigación y docencia con garantías.

Versió en valencià

20 raons per a mantindre com a estructurals els nomenaments de acúmul de tasques per la pandèmia Covid 19

Ací no acaba aquesta exigència. Ha de ser un punt d’inflexió en la reivindicació laboral en Atenció Primària, Atenció Especialitzada, Atenció Continuada i Salut Mental, entre altres

  1. Existeix una necessitat estructural tant de mèdics/as com de la resta de personal d’equip d’atenció primària (EAP) perquè aquest nivell assistencial puga començar desenvolupar tot el seu potencial assistencial.
  2. La falta de personal no és l’única manca que actualment té l’atenció primària (AP) però sí que és una millora inicial necessària i obligatòria.
  3. És ineludible garantir el temps necessari per a cada acte mèdic/infermeria. Sense temps, qualsevol altra millora resulta inaplicable.
  4. Resulta imprescindible la integració en les plantilles estructurals els nomenaments d’atenció continuada (NAC.
  5. Ha de ser prioritari que els NAC tinguen definida una jornada ordinària, unes retribucions i uns drets laborals idèntics a la resta de personal estatutari de la seua categoria i especialitat.
  6. S’ha de preservar la longitudinalitat en l’assistència en AP, però assumida per l’equip, amb equitat i sense greuges.
  7. Per a aconseguir tot això fa falta augmentar les plantilles en AP i un primer pas per a aconseguir-ho hauria d’haver sigut la pròrroga dels acúmuls de tasques que finalitzen el 31 de maig. No fer-ho és fer un pas cap endarrere en aquest objectiu.
  8. Resulta una enorme pèrdua d’oportunitat no encarar una reorganització de l’AP en les circumstàncies actuals.
  9. Existeix una notable infradotació de recursos humans en els serveis d’urgències hospitalaris (SUH), amb plantilles escasses i sense adaptació a les necessitats reals en els últims anys.
  10. No s’ha produït un reforç de personal dels SUH, sinó que s’han adequat els nomenaments per a permetre una millor organització del treball i no veure’s abocats a un ús irregular dels NAC.
  11. La necessitat d’aconseguir plantilles estables i homogènies en els SUH és fonamental per a un adequat funcionament i per a un repartiment dels temps de treball correcte en tots els trams horaris, assegurant el personal suficient en funció de l’afluència de pacients.
  12. Es requereix la posada en pràctica d’un pla estratègic dels SUH que garantisca professionals suficients per a una assistència sanitària de qualitat i per a la supervisió del personal sanitari resident.
  13. La Comunitat Valenciana compta amb la ràtio més baixa del territori nacional en professionals de Psicologia Clínica, Infermeria de Salut Mental i Treball Social, i una dotació mínima de Psiquiatres
  14. Els contractes en acúmuls de tasques en Salut Mental no han constituït un vertader reforç en correspondre’s exactament amb places estructurals que s’havien sol·licitat en 2017.
  15. És necessari desenvolupar un vertader Pla Estratègic dels Serveis de Salut Mental, multidisciplinària, amb una adequada dimensió de les plantilles per a:
    • Garantir la sostenibilitat del sistema
    • Prestar una assistència sanitària de qualitat
    • Realitzar una supervisió adequada del personal sanitari en formació
  16. La Conselleria de Sanitat ha de deixar d’autoritzar l’externalització de les teràpies amb entitats privades en la cura de la salut mental de la població.
  17. Ha d’establir, d’una vegada per sempre, el pes i necessitats de cadascun dels serveis d’Atenció Especialitzada sobre la base de criteris assistencials i de càrregues de treball, en comptes de qüestions de tipus circumstancial.
  18. S’han de dimensionar correctament els centres hospitalaris en el seu vessant de procediments especialitzats i investigació i docència.
  19. Cal actuar de manera urgent en la dotació dels serveis hospitalaris comarcals i perifèrics, clarament infradimensionats, que s’ofeguen amb les càrregues de treball i pateixen, de facto, de la característica de places de difícil cobertura, des de fa anys. I la situació va a pitjor.
  20. Els serveis hospitalaris comarcals han de disposar de les tecnologies necessàries i també poder desenvolupar investigació i docència amb garanties.