Reflexiones ante la huelga de Atención Primaria (III)
«Estimado conseller: no queremos más sueldo por trabajar más horas a destajo. ¿Qué es lo que no se entiende de esta afirmación? No podemos más, no tenemos salud, no tenemos vida… nos vamos»
Hay que frenar la pérdida de médicas y médicos del ámbito de la Atención Primaria y, para ello, lo primero es escuchar lo que ellos/as tienen que decir y valorar sus propuestas
En valencià a continuación del texto en castellano
El Conseller de Sanidad debería exponer los argumentos en los que se basa para afirmar que el acuerdo para la Atención Primaria va a mejorar la grave situación actual, porque a Simap no le salen las cuentas.
Los obstáculos principales del acuerdo que denuncian los propios médicos/as de Familia y pediatras de Atención Primaria aparecen en la organización del trabajo.
No salen las cuentas en relación con las tareas que deben realizar los médicos/as de Familia y pediatras de Atención Primaria con 35 consultas programadas por jornada de trabajo. En este cuadro lo explicamos:
Tampoco salen las cuentas con lo previsto en el acuerdo que defiende la Conselleria de Sanidad (Csusp) para la asignación de los excesos de demanda donde «el mecanismo de gestión de las consultas no demorables excedentes (a partir de la cita número 36) se establecerá para cada centro de acuerdo con el modelo de autogestión».
De esta forma, propone que
«se realizará un módulo en el horario, de mañana o tardes, adicional al periodo laboral para cubrir la demanda sobrevenida del día, la liberación de algún profesional de su propio cupo en su mismo horario para asistir la demanda sobrevenida del equipo. Esto sería rotatorio. Si fuera necesario, se autorizaría la realización de módulos de demora. También partiendo de las plazas asignadas a un centro, se designa alguna de ellas para la atención de pacientes no demorables, dicha plaza no lleva asignado cupo o mantener dentro de la propia agenda una proporción de citas libres según el histórico de sobredemanda y por último, si fuera necesario, se autorizaría la realización de módulos de demora»
Realmente, este plan no es real. La Csusp y los sindicatos de mesa sectorial que lo han firmado lo han hecho a sabiendas de que va a incumplir lo que se promete. Todas estas medidas ya se han realizado empíricamente en los centros de salud en los que era factible llevarlo a cabo por el número de profesionales y el resultado ha sido perjudicial tanto para los pacientes, por aumento de la demora y pérdida de los valores de la Atención Primaria, como la continuidad y la longitudinalidad asistencial, como para los propios profesionales con aumento del estrés crónico y otros problemas graves de salud laboral.
La Csusp parte de una situación en la que ya admite la derrota de que va a ser imposible conseguir más profesionales para trabajar en la Atención Primaria y este acuerdo, no sólo ratifica esta postura pesimista, sino que va a ser el motivo por el que esta mala premisa se cumpla.
A pesar de que se firme un acuerdo con toda la parafernalia y propaganda institucional y mediática, las soluciones a los graves problemas de la Atención Primaria no se pueden basar en el reparto entre los miembros del equipo el exceso de demanda, cuando «no podemos más» es el grito de socorro de todos los médicos/as de Familia y pediatras de Atención Primaria. Por eso avisan:
«Estimado conseller: no quiero más sueldo por trabajar más horas a destajo. Qué es lo que no entiendes de esta frase: no puedo más, no tengo salud, no tengo vida, me voy».
Desde Simap nos negamos a aceptar esta actitud derrotista de la Csusp y tampoco aceptamos que se cierre en falso y de forma precipitada un tema fundamental para la supervivencia de la sanidad pública.
Con este acuerdo, se le otorga un peso mayor al calendario electoral que a encontrar soluciones realmente eficientes para hacer virar el rumbo y poder esquivar el iceberg con el que va a ser inevitable chocar.
Hay que cambiar la visión pesimista y la actitud de derrota para cambiar de dirección. Es lo que pretende Simap con esta convocatoria de huelga y con sus objetivos, todos ellos consensuados con médicos/as y pediatras de Atención Primaria.
Hay que frenar la pérdida de estos profesionales del ámbito de la Atención Primaria y, para ello, lo primero que hace falta es escuchar lo que ellos/as tienen que decir y valorar sus propuestas.
Versió en valencià
SIMAP
A Simap no li ixen els comptes dels beneficis de l’acord per a l’Atenció Primària
Reflexions davant la vaga d’Atenció Primària (III)
«Estimat conseller: no volem més sou per treballar més hores a preu fet. Què és el que no s’entén d’aquesta afirmació? No podem més, no tenim salut, no tenim vida… ens anem»
Cal frenar la pèrdua de metgesses i metges de l’àmbit de l’Atenció Primària i, per a això, el primer és escoltar el que ells/as han de dir i valorar les seues propostes
El Conseller de Sanitat hauria d’exposar els arguments en els quals es basa per a afirmar que l’acord per a l’Atenció Primària millorarà la greu situació actual, perquè a Simap no li ixen els comptes.
Els obstacles principals de l’acord que denuncien els propis mèdics/as de Família i pediatres d’Atenció Primària apareixen en l’organització del treball.
No ixen els comptes en relació amb les tasques que han de realitzar els mèdics/as de Família i pediatres d’Atenció Primària amb 35 consultes programades per jornada de treball. En aquest quadre l’expliquem:
Tampoc ixen els comptes amb el que es preveu en l’acord que defensa la Conselleria de Sanitat (CSUSP) per a l’assignació dels excessos de demanda on «el mecanisme de gestió de les consultes no demorables excedents (a partir de la cita número 36) s’establirà per a cada centre d’acord amb el model d’autogestió».
D’aquesta manera, proposa que
«es realitzarà un mòdul en l’horari, de demà o vesprades, addicional al període laboral per a cobrir la demanda sobrevinguda del dia, l’alliberament d’algun professional del seu propi contingent en el seu mateix horari per a assistir la demanda sobrevinguda de l’equip. Això seria rotatori. Si fora necessari, s’autoritzaria la realització de mòduls de demora. També partint de les places assignades a un centre, es designa alguna d’elles per a l’atenció de pacients no demorables, aquesta plaça no porta assignat contingent o mantindre dins de la pròpia agenda una proporció de cites lliures segons l’històric de sobredemanda i finalment, si fora necessari, s’autoritzaria la realització de mòduls de demora»
Realment, aquest pla no és real. La CSUSP i els sindicats de taula sectorial que ho han signat ho han fet sabent que incomplirà el que es promet. Totes aquestes mesures ja s’han realitzat empíricament en els centres de salut en els quals era factible dur-ho a terme pel nombre de professionals i el resultat ha sigut perjudicial tant per als pacients, per augment de la demora i pèrdua dels valors de l’Atenció Primària, com la continuïtat i la longitudinalitat assistencial, com per als propis professionals amb augment de l’estrès crònic i altres problemes greus de salut laboral.
La CSUSP part d’una situació en la qual ja admet la derrota que serà impossible aconseguir més professionals per a treballar en l’Atenció Primària i aquest acord, no sols ratifica aquesta postura pessimista, sinó que serà el motiu pel qual aquesta mala premissa es complisca.
A pesar que se signe un acord amb tota la parafernàlia i propaganda institucional i mediàtica, les solucions als greus problemes de l’Atenció Primària no es poden basar en el repartiment entre els membres de l’equip l’excés de demanda, quan «no podem més» és el crit de socors de tots els mèdics/as de Família i pediatres d’Atenció Primària. Per això avisen:
«Estimat conseller: no vull més sou per treballar més hores a preu fet. Què és el que no entens d’aquesta frase: no puc més, no tinc salut, no tinc vida, em vaig».
Des de Simap ens neguem a acceptar aquesta actitud derrotista de la CSUSP i tampoc acceptem que es tanque en fals i de forma precipitada un tema fonamental per a la supervivència de la sanitat pública.
Amb aquest acord, se li atorga un pes major al calendari electoral que a trobar solucions realment eficients per a fer virar el rumb i poder esquivar l’iceberg amb el qual serà inevitable xocar.
Cal canviar la visió pessimista i l’actitud de derrota per a canviar de direcció. És el que pretén Simap amb aquesta convocatòria de vaga i amb els seus objectius, tots ells consensuats amb mèdics/as i pediatres d’Atenció Primària.
Cal frenar la pèrdua d’aquests professionals de l’àmbit de l’Atenció Primària i, per a això, el primer que fa falta és escoltar el que ells/as han de dir i valorar les seues propostes.
Cuando otros desisten, SIMAP insiste