Acción sindicalActualidad y NoticiasFunción administrativa

Atención Primaria: los acúmulos de tareas por Covid-19 deben prolongarse independientemente de la evolución de la pandemia

By abril 9, 2021No Comments

  • Existe una necesidad estructural de falta de médicos/as y de personal de equipo de atención primaria (EAP) para que este nivel asistencial pueda empezar desarrollar todo su potencial asistencial.

  • La falta de personal no es la única carencia que actualmente tiene la atención primaria (AP) pero sí es una mejora inicial necesaria y obligatoria.

  • Es necesario garantizar el tiempo necesario para cada acto médico/enfermería. Sin tiempo, cualquier otra mejora resulta imposible.

  • Resulta imprescindible la integración de los nombramientos de atención continuada (NAC) y el desarrollo de un modelo adecuado de atención de las urgencias extrahospitalarias.

  • Debe ser prioritario que los NAC tengan definida una jornada ordinaria, unas retribuciones y unos derechos laborales idénticos al resto de personal estatutario de su categoría y especialidad.

  • Se debe preservar la longitudinalidad en la asistencia, pero asumida por el equipo, con equidad y sin agravios.

  • Para conseguir todo esto hace falta aumentar las plantillas y un primer paso para conseguirlo es prorrogar los acúmulos de tareas que finalizan el 31 de mayo.

En valencià a continuación del texto en castellano

Estimad@s amig@s: en este momento el Consell y la Conselleria de Sanitat (CSUSP) tienen la oportunidad de demostrar, tanto a los profesionales como a la ciudadanía, que cuando hablan en política sanitaria sobre la importancia de la Atención Primaria, su mensaje no es una mera publicidad interesada sino una verdadera convicción.

La CSUSP tiene la responsabilidad de cumplir con su compromiso de mejorar la Atención Primaria e incrementar el presupuesto sanitario para este nivel asistencial.

Así lo ha recordado SIMAP-PAS en el escrito registrado ante la DG de RRHH en el que manifiesta la necesidad de prolongar estos acúmulos de tareas con la finalidad de que, en cuanto sea posible, se transformen en plazas vacantes ya que existe una necesidad estructural tanto de médicos/as de EAP como de personal de enfermería para que este nivel asistencial pueda empezar desarrollar todo su potencial.

La falta de personal no es la única carencia que actualmente tiene la AP ya que existen también graves problemas organizativos, estructurales y de medios materiales, pero sí es un primer paso necesario para empezar el camino de mejoras.

Clásicamente, en AP nos encontramos con unas grandes cargas de trabajo, exceso de cupos, sobreutilización de los refuerzos por falta de sustituciones, empleo muy precario con algunos casos graves de infracotización, etc., que impiden el correcto funcionamiento de los equipos para desarrollar toda su capacidad de cara a la asistencia sanitaria a la población. Por esto, tomar la decisión de mantener estos nombramientos en el tiempo permitiría, en algunos casos, el reparto de cupos entre los miembros del EAP y la cobertura de las ausencias.

Garantizar el tiempo necesario para cada acto médico/enfermería es la base del trabajo en Atención Primaria y lo que permitirá desarrollar las mejoras organizativas y de funcionamiento de los equipos. Sin tiempo, cualquier otra mejora resulta imposible. Por eso, la primera inversión que la Conselleria debe llevar a cabo es la ampliación de los recursos humanos y no puede perder esta oportunidad para defender ante la Conselleria de Hacienda la necesidad de que este presupuesto del capítulo de gastos de personal se mantenga, independientemente de la evolución de la pandemia.

Otro punto importante al que debe enfrentarse la CSUSP es la integración de los nombramientos de atención continuada (NAC) y el desarrollo de un modelo adecuado de atención de las urgencias extrahospitalarias. Resulta evidente que los NAC no pueden ser la solución y que estos trabajadores deben formar parte estructural en los equipos, tener clara sus funciones y competencias, su jornada de trabajo y una equidad retributiva y de derechos laborales que les garantiza la ley como personal temporal que son, reconocido dentro del artículo 9 del Estatuto Marco. Resulta prioritario que los NAC tengan definida una jornada ordinaria, unas retribuciones y unos derechos laborales idénticos al resto de personal estatutario de su categoría y especialidad.

Un punto básico de la prestación de la asistencia sanitaria a la población en el nivel asistencial de Atención Primaria es la longitudinalidad, el atender a un paciente a lo largo de su evolución vital, pero esta longitudinalidad debe ser asumida por el equipo que debe trabajar de forma coordinada y para esto precisa estabilidad en sus componentes, tiempo, protocolos y procedimientos consensuados, pero también homogeneidad y, cuando sea necesario diferenciar horarios y funciones, que esto se realice con equidad y sin agravios. Actualmente, siendo trabajadores asalariados dentro de un equipo, se debe conseguir aunar con equilibrio y eficiencia la prestación de la asistencia sanitaria con las características laborales de nuestros nombramientos, evitando la sobrecarga de trabajo y la simultaneidad de tareas en el tiempo con el estrés crónico y los problemas de salud laboral que esto supone y potenciando la coordinación y el trabajo en equipo.

Para conseguir todo esto hace falta aumentar las plantillas y el camino para alcanzarlo comienza por prorrogar los acúmulos de tareas que finalizan el 31 de mayo.

Versió en valencià

Atenció Primària: els acumuls de tasques per Covid-19 han de prolongar-se independentment de l’evolució de la pandèmia

  • Existeix una necessitat estructural de falta de mèdics/as i der personal d’equip d’atenció primària (EAP) perquè aquest nivell assistencial puga començar desenvolupar tot el seu potencial assistencial.
  • La falta de personal no és l’única manca que actualment té l’atenció primària (AP) però sí que és una millora inicial necessària i obligatòria.
  • És necessari garantir el temps necessari per a cada acte mèdic/infermeria. Sense temps, qualsevol altra millora resulta impossible.
  • Resulta imprescindible la integració dels nomenaments d’atenció continuada (NAC) i el desenvolupament d’un model adequat d’atenció de les urgències extrahospitalàries.
  • Ha de ser prioritari que els NAC tinguin definida una jornada ordinària, unes retribucions i uns drets laborals idèntics a la resta de personal estatutari de la seua categoria i especialitat.
  • S’ha de preservar la longitudinalitat en l’assistència, però assumida per l’equip, amb equitat i sense greuges.
  • Per a aconseguir tot això fa falta augmentar les plantilles i un primer pas per a aconseguir-ho és prorrogar els acumuls de tasques que finalitzen el 31 de maig.

Estimats/ades amics/gues: en aquest moment el Consell i la Conselleria de Sanitat (CSUSP) tenen l’oportunitat de demostrar, tant als professionals com a la ciutadania, que quan parlen en política sanitària sobre la importància de l’Atenció Primària, el seu missatge no és una mera publicitat interessada sinó una vertadera convicció.

La CSUSP té la responsabilitat de complir amb el seu compromís de millorar l’Atenció Primària i incrementar el pressupost sanitari per a aquest nivell assistencial.

Així ho ha recordat SIMAP-PAS en l’escrit registrat davant la DG de RH en el qual manifesta la necessitat de prolongar aquests acumuls de tasques amb la finalitat que, quan siga possible, es transformen en places vacants ja que existeix una necessitat estructural tant de mèdics/as de EAP com de personal d’infermeria perquè aquest nivell assistencial puga començar desenvolupar tot el seu potencial.

La falta de personal no és l’única manca que actualment té l’AP ja que existeixen també greus problemes organitzatius, estructurals i de mitjans materials, però sí que és un primer pas necessari per a començar el camí de millores.

Clàssicament, en AP ens trobem amb unes grans càrregues de treball, excés de contingents, sobreutilització dels reforços per falta de substitucions, ocupació molt precària amb alguns casos greus de infracotització, etc., que impedeixen el correcte funcionament dels equips per a desenvolupar tota la seua capacitat de cara a l’assistència sanitària a la població. Per això, prendre la decisió de mantindre aquests nomenaments en el temps permetria, en alguns casos, el repartiment de contingents entre els membres del EAP i la cobertura de les absències.

Garantir el temps necessari per a cada acte mèdic/infermeria és la base del treball en Atenció Primària i el que permetrà desenvolupar les millores organitzatives i de funcionament dels equips. Sense temps, qualsevol altra millora resulta impossible. Per això, la primera inversió que la Conselleria ha de dur a terme és l’ampliació dels recursos humans i no pot perdre aquesta oportunitat per a defensar davant la Conselleria d’Hisenda la necessitat que aquest pressupost del capítol de despeses de personal es mantinga, independentment de l’evolució de la pandèmia.

Un altre punt important al qual ha d’enfrontar-se la CSUSP és la integració dels nomenaments d’atenció continuada (NAC) i el desenvolupament d’un model adequat d’atenció de les urgències extrahospitalàries. Resulta evident que els NAC no poden ser la solució i que aquests treballadors han de formar part estructural en els equips, tindre clara les seues funcions i competències, la seua jornada de treball i una equitat retributiva i de drets laborals que els garanteix la llei com a personal temporal que són, reconegut dins de l’article 9 de l’Estatut Marc. Resulta prioritari que els NAC tinguen definida una jornada ordinària, unes retribucions i uns drets laborals idèntics a la resta de personal estatutari de la seua categoria i especialitat.

Un punt bàsic de la prestació de l’assistència sanitària a la població en el nivell assistencial d’Atenció Primària és la longitudinalitat, l’atendre un pacient al llarg de la seua evolució vital, però aquesta longitudinalitat ha de ser assumida per l’equip que ha de treballar de manera coordinada i per a això precisa estabilitat en els seus components, temps, protocols i procediments consensuats, però també homogeneïtat i, quan siga necessari diferenciar horaris i funcions, que això es realitze amb equitat i sense greuges. Actualment, sent treballadors assalariats dins d’un equip, s’ha d’aconseguir conjuminar amb equilibri i eficiència la prestació de l’assistència sanitària amb les característiques laborals dels nostres nomenaments, evitant la sobrecàrrega de treball i la simultaneïtat de tasques en el temps amb l’estrès crònic i els problemes de salut laboral que això suposa i potenciant la coordinació i el treball en equip.

Per a aconseguir tot això fa falta augmentar les plantilles i el camí per a aconseguir-ho comença per prorrogar els acumuls de tasques que finalitzen el 31 de maig.