Quantcast
Skip to main content
Actualidad y NoticiasAtención continuadaAtención primaria

Deslizamiento horario en el periodo de vacaciones en Atención Primaria: no aporta valor ni mejora a la asistencia sanitaria

By 28 de junio de 2021No Comments

  • SIMAP ha denunciado ante la Conselleria este deslizamiento horario, al no existir una evaluación previa de la eficiencia de la medida ni la repercusión negativa de la reducción en 2,5 horas diarias de la actividad habitual de los centros.
  • Nunca se ha justificado la necesidad, la proporcionalidad ni la mejora que esta modificación horaria ha supuesto a la demanda asistencial urgente global y por tramos horarios.

  • Puede suponer un empeoramiento en el tiempo de demora que tendrán que padecer los pacientes con patologías crónicas que se han visto ya muy desatendidos con motivo de la situación vivida por la pandemia.

  • Se trata de una decisión maximalista y autoritaria, sin tener en cuenta las necesidades de cada departamento que, en muchos casos, no habrían implantado esta medida.

SIMAP ha denunciado que, previa a la implantación de este deslizamiento horario, se debería justificar:

  1. Que en dichos centros existe un aumento de la demanda y sobrecarga asistencial durante los meses de verano, en horario de 15 a 17:30, sin personal suficiente.

  2. Que esta medida de deslizamiento horario es la única posible al no poder incrementar los recursos humanos del PAS

  3. Que la atención habitual a los pacientes que acuden al este centro de salud de 8 a 10:30 quedase perfectamente cubierta con los recursos disponibles tras la sustracción de profesionales

En valencià a continuación del texto en castellano

En la Mesa Sectorial celebrada el 3 de junio de 2021, la Conselleria de Sanidad aportó información sobre las líneas de organización en la COBERTURA ASISTENCIAL VERANO 2021 en los diferentes niveles asistenciales.

En resumen, para Atención Primaria indicaba que:

1.- Centros con más de un recurso profesional y que disponen de punto de Atención Continuada sanitario

Se establecerá un programa de sustitución que garantice el funcionamiento básico del centro desde 1 julio al 15 de septiembre.

En los casos de centros con algún recurso único (fisioterapeuta, matrona, otro) se puede sustituir al 100 %.

Desde 1 julio al 15 de septiembre el horario de los centros de atención primaria con ubicación urbana e interior que dispongan de punto de atención continuada (PAC) en cuanto a la atención programada será de 8 a 15 horas. A partir de las 15 horas entrará en funcionamiento el Punto de atención continuada del centro (PAC).

2.- centros de Atención Primaria que no disponen de punto de Atención Continuada con ubicación urbana. Grandes ciudades metropolitanas.

Con las mismas instrucciones generales que los centros anteriormente mencionados, el horario de funcionamiento desde 1 julio al 15 de septiembre para la atención programada será de 8 a 15 horas. A partir de las 15 horas entrará en funcionamiento el Punto de atención sanitaria urbano (PAS). Se podrá reforzar este servicio si fuese necesario.

Los metropolitanos que sean Centros de Referencia (cabecera) el horario será de 8 a 17.30 horas”.

Estas mismas instrucciones apuntaban que su finalidad era poder “atender adecuadamente el incremento de la demanda asistencial durante los meses de verano, ocasionada por los movimientos poblacionales turísticos y, conciliar el derecho de los trabajadores al disfrute de sus vacaciones” y que su aplicación práctica debería estar condicionada por múltiples circunstancias, como:

  • Si existiera en la zona básica de salud un aumento de la demanda asistencial durante los meses de verano.
  • Si en el centro de salud hubiera un PAC o PAS.
  • Si alguno de los profesionales que trabajase en los centros fuera un recurso único de cara a garantizar su sustitución.
  • Si existiera una necesidad de refuerzos para atender las urgencias.
  • Si la utilización de la fórmula del deslizamiento horario no comprometiera la actividad asistencial habitual, etc.

En función de las premisas contenidas en el documento de la Cobertura Asistencial de Verano 2021, buscando soluciones eficientes y proporcionadas, la primera de ellas sería la adecuada cobertura vacacional del personal de trabajo de los diferentes PAS y PACs.

Desde que SIMAP tiene conocimiento de este Plan de Cobertura Asistencial de Verano 2021 hemos estado solicitando información respecto a qué centros de salud y bajo qué criterios se iban a clasificar como centros de Referencia (cabecera), ya que no figuran como tales en las normativas que hacer referencia el organigrama asistencial de Atención Primaria, sin que hayamos obtenido respuesta alguna.

Hemos detectado, eso sí, que cada departamento de salud ha establecido sus propios criterios para la clasificación de estos centros, más basados en número de profesionales que en la actividad realizada.

La propuesta supone que, en los centros metropolitanos considerados de cabecera donde existe un PAS, a algunos profesionales se les deslizará la jornada ordinaria, empezando a las 10,30 y finalizando a las 17,30. De forma que, en el tramo horario de 15 a 17,30, solo realizarán actividad urgente.

El desplazamiento horario de los profesionales de Atención Primaria durante el verano es un tema que debería estar absolutamente justificado por motivos asistenciales. No ha sido el caso, ni en 2021 ni en los años precedentes en los que se ha venido implantando, por lo que las quejas y el malestar que viene suscitando este asunto entre las personas afectadas en los últimos años tiene una base sólida y real, ya que nunca se ha justificado la necesidad, proporcionalidad ni la mejora que esta medida ha supuesto a la demanda asistencial urgente global y por tramos horarios.

SIMAP ha denunciado en escritos remitidos a la DG de Recursos Humanos y a las diferentes gerencias de los departamentos de salud implicados que, previa a la implantación de este deslizamiento horario, se debe justificar:

  1. Que en dichos centros existe un aumento de la demanda durante los meses de verano, en horario de 15 a 17:30, y que, este aumento de demanda, si lo existiera, sobrecargase de forma importante al personal del PAS, que en este periodo de tiempo, de 15 a 17:30 horas, no es suficiente para atender las necesidades asistenciales.
  2. Que esta medida de deslizamiento horario es la única posible ya que no se ha conseguido aumentar los recursos humanos del PAS y lograr un aumento de la plantilla.
  3. Que la atención habitual a los pacientes que acuden al este centro de salud de 8 a 10:30 quedase perfectamente cubierta con los recursos disponibles tras sustraer los profesionales a los que se les aplicase el deslizamiento horario.

Por ejemplo, en el caso de los/as médicos/as de y personal de enfermería de Equipo de Atención Primaria, supone un recorte de 2 horas y media diarias en el horario de jornada laboral que se destina, de forma habitual, a la actividad programada, a demanda, prevención, docencia, formación, cirugía menor, etc., lo que supone un empeoramiento en el tiempo de demora que tendrán que padecer los pacientes con patologías crónicas que se han visto ya muy desatendidos con motivo de la situación vivida por la pandemia.

Resulta, por tanto, fundamental tener en cuenta las repercusiones asistenciales negativas que, sobre los pacientes, sobre todo de edad avanzada, crónicos y con pluripatología, tendrá la decisión de reforzar la atención urgente de algunos centros, utilizando la fórmula del deslizamiento horario de sus profesionales sanitarios. Por ello, la utilización de esta medida debe estar totalmente justificada con un estudio de necesidad y eficiencia y habiendo descartado, de forma previa, otras opciones como son el aumento de nuevas contrataciones para cubrir las urgencias.

Sin embargo, tras reunirnos con varias gerencias y tratar este asunto la conclusión es que no se ha hecho ningún estudio sobre necesidades, eficiencia de la medida y repercusiones negativas que pueda suponer y que, pese a que en muchos departamentos no se habría implantado, la capacidad de las direcciones en este punto se ha visto absolutamente limitada.

Por lo tanto, no podemos dejar de concluir que se trata de una decisión maximalista que se impone por otros motivos ya que no hay un estudio de cargas asistenciales que justifique la necesidad ni la eficiencia del deslizamiento horario impuesto.

 

Lliscament horari en el període de vacances en Atenció Primària: no aporta valor ni millora a l’assistència sanitària

  • SIMAP ha denunciat davant la Conselleria aquest lliscament horari, al no existir una avaluació prèvia de l’eficiència de la mesura ni la repercussió negativa de la reducció en 2,5 hores diàries de l’activitat habitual dels centres.

  • Mai s’ha justificat la necessitat, la proporcionalitat ni la millora que aquesta modificació horària ha suposat a la demanda assistencial urgent global i per trams horaris.

  • Pot suposar un empitjorament en el temps de demora que hauran de patir els pacients amb patologies cròniques que s’han vist ja molt desatesos amb motiu de la situació viscuda per la pandèmia.

  • Es tracta d’una decisió maximalista i autoritària, sense tindre en compte les necessitats de cada departament que, en molts casos, no haurien implantat aquesta mesura.

SIMAP ha denunciat que, prèvia a la implantació d’aquest lliscament horari, s’hauria de justificar:

1. Que en aquests centres existeix un augment de la demanda i sobrecàrrega assistencial durant els mesos d’estiu, en horari de 15 a 17.30, sense personal suficient.

2. Que aquesta mesura de lliscament horari és l’única possible al no poder incrementar els recursos humans del PAS

3. Que l’atenció habitual als pacients que acudeixen a l’est centre de salut de 8 a 10.30 quedara perfectament coberta amb els recursos disponibles després de la sostracció de professionals

En la Taula Sectorial celebrada el 3 de juny de 2021, la Conselleria de Sanitat va aportar informació sobre les línies d’organització en la COBERTURA ASSISTENCIAL ESTIU 2021 en els diferents nivells assistencials.

En resum, per a Atenció Primària indicava que:

1.- Centres amb més d’un recurs professional i que disposen de punt d’Atenció Continuada sanitari

S’establirà un programa de substitució que garantisca el funcionament bàsic del centre des d’1 juliol al 15 de setembre.

En els casos de centres amb algun recurs únic (fisioterapeuta, matrona, un altre) es pot substituir al 100%.

Des d’1 juliol al 15 de setembre l’horari dels centres d’atenció primària amb ubicació urbana i interior que disposen de punt d’atenció continuada (PAC) quant a l’atenció programada serà de 8 a 15 hores. A partir de les 15 hores entrarà en funcionament el Punt d’atenció continuada del centre (PAC).

2.- centres d’Atenció  Primària que no disposen de punt d’Atenció  Continuada amb ubicació urbana. Grans ciutats metropolitanes.

Amb les mateixes instruccions generals que els centres anteriorment esmentats, l’horari de funcionament des d’1 juliol al 15 de setembre per a l’atenció programada serà de 8 a 15 hores. A partir de les 15 hores entrarà en funcionament el Punt d’atenció sanitària urbà (PAS). Es podrà reforçar aquest servei si fora necessari.

Els metropolitans que siguen Centres de Referència  (capçalera) l’horari serà de 8 a 17.30 hores”.

Aquestes mateixes instruccions apuntaven que la seua finalitat era poder “atendre adequadament l’increment de la demanda assistencial durant els mesos d’estiu, ocasionada pels moviments poblacionals turístics i, conciliar el dret dels treballadors al gaudi de les seues vacances” i que la seua aplicació pràctica hauria d’estar condicionada per múltiples circumstàncies, com:

  • Si existira en la zona bàsica de salut un augment de la demanda assistencial durant els mesos d’estiu.
  • Si en el centre de salut hi haguera un PAC o PAS.
  • Si algun dels professionals que treballara en els centres fora un recurs únic de cara a garantir la seua substitució.
  • Si existira una necessitat de reforços per a atendre les urgències.
  • Si la utilització de la fórmula del lliscament horari no comprometera l’activitat assistencial habitual, etc.

En funció de les premisses contingudes en el document de la Cobertura Assistencial d’Estiu 2021, buscant solucions eficients i proporcionades, la primera d’elles seria l’adequada cobertura vacacional del personal de treball dels diferents PAS i PACS.

Des que SIMAP té coneixement d’aquest Pla de Cobertura Assistencial d’Estiu 2021 hem estat sol·licitant informació respecte a quins centres de salut i sota quins criteris s’anaven a classificar com a centres de Referència (capçalera), ja que no figuren com a tals en les normatives que fer referència l’organigrama assistencial d’Atenció Primària, sense que hàgem obtingut cap resposta.

Hem detectat, això sí, que cada departament de salut ha establit els seus propis criteris per a la classificació d’aquests centres, més basats en nombre de professionals que en l’activitat realitzada.

La proposta suposa que, en els centres metropolitans considerats de capçalera on existeix un PAS, a alguns professionals se’ls lliscarà la jornada ordinària, començant a les 10,30 i finalitzant a les 17,30. De manera que, en el tram horari de 15 a 17,30, només realitzaran activitat urgent.

El desplaçament horari dels professionals d’Atenció Primària durant l’estiu és un tema que hauria d’estar absolutament justificat per motius assistencials. No ha sigut el cas, ni en 2021 ni en els anys precedents en els quals  s’ha vingut implantant, per la qual cosa les queixes i el malestar que ve suscitant aquest assumpte entre les persones afectades en els últims anys té una base sòlida i real, ja que mai s’ha justificat la necessitat, proporcionalitat ni la millora que aquesta mesura ha suposat a la demanda assistencial urgent global i per trams horaris.

SIMAP ha denunciat en escrits remesos a la DG de Recursos Humans i a les diferents gerències dels departaments de salut implicats que, prèvia a la implantació d’aquest lliscament horari, s’ha de justificar:

  1. Que en aquests centres existeix un augment de la demanda durant els mesos d’estiu, en horari de 15 a 17.30, i que, aquest augment de demanda, si l’existira, sobrecarregara de manera important al personal del PAS, que en aquest període de temps, de 15 a 17.30 hores, no és suficient per a atendre les necessitats assistencials.
  2. Que aquesta mesura de lliscament horari és l’única possible ja que no s’ha aconseguit augmentar els recursos humans del PAS i aconseguir un augment de la plantilla.
  3. Que l’atenció habitual als pacients que acudeixen a l’est centre de salut de 8 a 10.30 quedara perfectament coberta amb els recursos disponibles després de sostraure els professionals als quals se’ls aplicara el lliscament horari.

Per exemple , en el cas de els/as mèdics/as d’i personal d’infermeria d’Equip d’Atenció Primària, suposa una retallada de 2 hores i mitja diàries en l’horari de jornada laboral que es destina, de manera habitual, a l’activitat programada, a demanda, prevenció, docència, formació, cirurgia menor, etc., el que suposa un empitjorament en el temps de demora que hauran de patir els pacients amb patologies cròniques que s’han vist ja molt desatesos amb motiu de la situació viscuda per la pandèmia.

Resulta, per tant, fonamental tindre en compte les repercussions assistencials negatives que, sobre els pacients, sobretot d’edat avançada, crònics i amb pluripatología, tindrà la decisió de reforçar l’atenció urgent d’alguns centres, utilitzant la fórmula del lliscament horari dels seus professionals sanitaris. Per això, la utilització d’aquesta mesura ha d’estar totalment justificada amb un estudi de necessitat i eficiència i havent descartat, de manera prèvia, altres opcions com són l’augment de noves contractacions per a cobrir les urgències.

No obstant això, després de reunir-nos amb diverses gerències i tractar aquest assumpte la conclusió és que no s’ha fet cap estudi sobre necessitats, eficiència de la mesura i repercussions negatives que puga suposar i que, malgrat que en molts departaments no s’hauria implantat, la capacitat de les direccions en aquest punt s’ha vist absolutament limitada.

Per tant, no podem deixar de concloure que es tracta d’una decisió maximalista que s’imposa per altres motius ja que no hi ha un estudi de càrregues assistencials que justifique la necessitat ni l’eficiència del lliscament horari imposat.