Quantcast
Skip to main content
Acción sindicalActualidad y NoticiasJornada/Guardias

El “asunto SIMAP” y su trascendencia en la Unión Europea (UE), incluida España. Todavía queda mucho por hacer

By 25 de marzo de 2022No Comments



Esta sentencia supuso una verdadera revolución para el personal sanitario europeo en relación con el tiempo de trabajo, limitación de jornada laboral y respeto a los tiempos mínimos de descanso diario y semanal, pero:

  • La CSUSP y el Ministerio de Sanidad siguen incumpliendo las Directivas Europeas y la jurisprudencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea (TJUE)
  • No se ha producido ninguna actuación, en 22 años, desde la sentencia SIMAP y su deficiente aplicación a nuestra normativa, de cara a:
    • Planificar los recursos humanos para erradicar los actuales modelos de trabajo, perniciosos para los profesionales.
    • Garantizar el derecho a la limitación de la jornada laboral y al respeto de los tiempos de descanso de los trabajadores de la sanidad, hasta ahora realizado de forma incorrecta.

_______________________________

  • El «asunto SIMAP» es la sentencia del TJUE de 3/10/2000
    sobre regulación de los tiempos de trabajo y del régimen de descansos en el personal sanitario.
  • En los últimos años se crea la tormenta perfecta para no actuar de acuerdo con la ley: falta de profesionales sanitarios por malas condiciones de trabajo y bajas retribuciones.
  • El problema es muy grave, la reparación del daño causado muy difícil, pero los responsables sí están claros, tras 22 años de iniquidad.
  • Cualquier ejecución de sentencia sobre condiciones de trabajo y jornada laboral debe pasar por la negociación colectiva, que es de capital importancia. Es un paso obligatorio y su resultado es responsabilidad directa de las partes que se sientan a negociar.
  • Nos encontramos inmersos en una indefensión aprendida, fruto del desconocimiento del trabajo realizado por los representantes sindicales en las mesas de negociación, por falta de transparencia, que nos hace pensar que no es posible conseguir cambios sustanciales que permitan mejorar nuestra situación.
  • Resistencia SIMAP: cuando unos desisten, SIMAP insiste. Sólo se pierde o no se consigue aquello que se abandona.

    En valencià a continuación del texto en castellano


    El «asunto SIMAP», sentencia 3/10/2000 del TJUE, estableció que los derechos de la DE son de aplicación al personal de IISS. Su correcta trasposición supondría que:

  • El personal sanitario no es una excepción para la aplicación de las dos directivas de la UE relativas a la regulación de los tiempos de trabajo y del régimen de descansos
  • Las guardias de presencia física son consideradas tiempo de trabajo en su totalidad, incluidas las localizadas (doctrina posterior).
  • La obligación de la limitación real, en número exacto, de la jornada laboral anual incluyendo las guardias como tiempo de trabajo. Máximo de 48 horas semanales.
  • La jornada laboral obligatoria máxima para el personal con guardias debería ser la misma que para el resto de los trabajadores de nuestro país: 40 horas semanales y no el máximo de la UE.
  • Consideración de las guardias, cuando están por encima de la jornada ordinaria, como horas extraordinarias: voluntarias y con la retribución correcta
  • Los trabajadores que tienen asignada jornada complementaria/guardias son trabajadores a turnos.
  • Los trabajadores con nombramientos de atención continuada son trabajadores nocturnos.
  • La excepción del descanso diario para la realización de las guardias debe ser motivado por determinadas circunstancias excepcionales.
  • El descanso semanal de 36 horas ininterrumpidas tras la realización de guardia de sábado debe ser cumplido en la forma que establece la DE. Cualquier excepción del descanso diario en forma de guardias, descanso semanal, etc., debe estar justificado y motivado y ser transitorio mientras persista la necesidad excepcional.
  • El personal sanitario no es una excepción para la aplicación del contenido de las Directivas 93/104/CE del Consejo, de 23 de noviembre de 1993, y 2000/34/CE del Parlamento Europeo y del Consejo, de 22 de junio de 2000, relativas a la protección de la seguridad y salud de los trabajadores a través de la regulación de los tiempos de trabajo y del régimen de descansos. Hasta entonces se cuestionaba este derecho y fue a raíz de las demandas interpuestas por el SIMAP contra la Conselleria de Sanidad por no respetar estos derechos, limitación de jornada y descansos adecuados, lo que llevó a plantear como cuestión prejudicial esta reivindicación al TJUE; el resultado fue una sentencia estimatoria conocida en toda Europa como «ASUNTO SIMAP». Esta sentencia fue una verdadera revolución para el personal sanitario europeo y es la base de la jurisprudencia y normativa nacional y europea sobre lo que debe considerarse tiempo de trabajo, limitación de jornada laboral y respeto a los tiempos mínimos de descanso diario y semanal.
  • Las guardias de presencia física son consideradas tiempo de trabajo efectivo en su totalidad.
  • Las guardias localizadas, por doctrina posterior, también deben ser consideradas como tiempo de trabajo efectivo en su totalidad.
  • Las guardias deben ser consideradas como tiempo de trabajo efectivo a efecto del cómputo anual de jornada laboral y en caso de superar la jornada ordinaria máxima como horas extraordinarias.
  • La obligación de la limitación real, en número exacto, de la jornada laboral anual
    incluyendo las guardias como tiempo de trabajo: un tope claro que evite el efecto de los «vasos comunicantes»
    . Al no reconocer el Estatuto Marco la libranza de guardia como tiempo de trabajo la administración la considera como
    descanso recuperable. Pese a la redacción que tiene en nuestro Decreto de Jornada de 2003 la libranza de guardia:» El descanso consecuente al turno de guardia o atención continuada con presencia física continuada será de 24 horas, lo que implica la exención de la porción de jornada ordinaria eventualmente coincidente» y ser considerado descanso remunerado, la Conselleria no considera que el tiempo de la libranza de guardia reduzca 7 horas del cómputo anual obligatorio de jornada laboral.
  • NO tener un número exacto de cuántas horas anuales de trabajo obligatorio suponen la suma de la jornada ordinaria y complementaria es una perversión normativa que facilita los abusos en las planillas de trabajo permitiendo superar las 48 horas semanales máximas autorizadas en la UE. No sirve sólo limitar por separado la jornada ordinaria y las guardias ya que, al no considerar la libranza y los descansos compensatorios como tiempo que reduce el cómputo de la jornada anual efectiva de trabajo, favorece el fenómeno de los vasos comunicantes. Cuantas más guardias realizadas más debito de jornada por las libranzas que conllevan. Esta situación perversa tiene que acabar. El camino para conseguirlo pasa por lograr una postura unánime de reivindicación y presión de los sindicatos de la Mesa Sectorial de Sanidad. La ruta para alcanzar la aplicación de lo que se ganó en los tribunales existe, lo que falta es el compromiso de los actores para defenderlo y aplicarlo.
  • La jornada laboral obligatoria máxima para el personal con guardias debe ser la misma que para el resto de los trabajadores en nuestro país: 40 horas semanales. Las Directivas Europeas (DE) que establecen un máximo de 48 horas y también el Estatuto Marco (EM) recoge este límite máximo. Fue nuestro Decreto de Jornada el que aplicó este máximo como obligatorio para el personal sanitario con jornada complementaria y, de esta forma, se nos exige llegar al máximo europeo por encima de la legislación nacional. Pero el EM deja la posibilidad de que, por negociación colectiva, se pueda acordar un número inferior de horas obligatorias, por lo que el camino de mejorar está abierto. Debemos exigirlo.
  • Consideración de las guardias, cuando están por encima de la jornada ordinaria, como horas extraordinarias: voluntarias y con una retribución, como mínimo, igual que la hora ordinaria. El propio Estatuto Marco lo prohíbe. Hasta ahora los tribunales se han centrado en la legislación nacional y las sentencias han sido desestimatorias. Hay que seguir reivindicando una aplicación directa de la DE por encima de la legislación nacional. Ahí estamos y seguimos.
  • Los trabajadores que tienen asignada jornada complementaria/guardias son trabajadores a turnos: en la CSUSP no se contempla en los facultativos y en algunos profesionales de enfermería de Atención Primaria respecto a temas de salud laboral y retribución por la penosidad, pese a que, además del Asunto SIMAP, se ganó este reconocimiento en el Tribunal Supremo (TS). Vuelve a aparecer la falta de compromiso en la negociación colectiva para defender este derecho de los trabajadores que hacen guardias. Sí se ha reconocido para los que realizan turnos en la jornada ordinaria. Sin embargo, NO en la jornada complementaria pese al claro reconocimiento doctrinal como tiempo de trabajo en su totalidad.
  • Los trabajadores con nombramientos de Atención Continuada son trabajadores nocturnos, también reconocido en DE, ASUNTO SIMAP, y TS. Ninguna consideración a estos trabajadores en la negociación colectiva de la Mesa sectorial. Ninguna consideración por parte de la Conselleria ni de los sindicatos de la Mesa Sectorial en el cuidado de la salud laboral, condiciones de trabajo, estabilidad en el empleo ni equidad retributiva. Las mejoras sustanciales en los nombramientos de atención continuada se consiguieron por el SIMAP, sirviendo como
    ejemplo haber logrado la cotización ininterrumpida a la Seguridad Social tras varias denuncias ante la Inspección de Trabajo que obligaron a la Conselleria de Sanidad a modificar la normativa. Otro ejemplo reciente, de finales de 2021, por sentencia estimatoria del TS ante la demanda llevada a cabo por el SIMAP es la consideración de los nombramientos de atención continuada como necesidad estructural y el reconocimiento a este personal como víctima de abuso de la temporalidad cuando su nombramiento se mantiene por encima de dos años (artículo 9.3 del Estatuto marco)
  • La excepción del descanso diario para la realización de las guardias debe ser motivada para determinadas circunstancias excepcionales recogidas en un reglamento. La excepción no debe ser la norma, inamovible. Por tanto, la prolongación de la jornada ordinaria con la realización de guardias debe ser justificada cuando no hay otra posibilidad organizativa y voluntaria para el trabajador. Comprobado el daño a la salud que suponen estas jornadas de trabajo de 24 horas ininterrumpidas, la Conselleria debe hacer una vigilancia estrecha de la salud de los trabajadores implicados como requisito previo a su realización. Nuevos incumplimientos de la ley, esta vez también en materia de protección de la salud laboral, que no parecen inquietar a los responsables.
  • El descanso semanal de 36 horas ininterrumpidas tras la realización de guardia de sábado debe ser cumplido en la forma que establece la DE: un periodo de 36 horas ininterrumpido o dos periodos de 36 horas ininterrumpidos o uno de 72 horas continuado en un máximo de 14 días. Nuestra normativa nacional, Estatuto Marco, y el Decreto de Jornada no cumple con este derecho al descanso semanal mínimo. El EM incumple de forma clara el contenido de la DE en su artículo 52 ya que el período de referencia para el cálculo del período de descanso semanal lo amplía de 14 días a, como máximo, dos meses y, para mayor perjuicio, permite un régimen de descansos alternativos, mucho más dañino en su artículo 54 que es el que nos aplican en nuestro decreto de jornada. Actualmente SIMAP tiene presentado un recurso de casación ante el TS.
  • La CSUSP incumple la DE y la jurisprudencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea cuando obliga a superar las 48 horas semanales sin solicitar el consentimiento explícito del trabajador y sin evaluar su estado de salud ni garantizar que estas jornadas y horarios de trabajo no suponen un grave perjuicio para ésta. Incumple el artículo 49 del Estatuto Marco y el Decreto de Jornada. Las guardias por encima de las 48 horas se consideran como régimen de jornada especial. La normativa nacional y autonómica reconocen que es voluntario y nadie puede sufrir perjuicio alguno por el hecho de no prestar el consentimiento a realizarlo. Es excepcional encontrar un centro de trabajo o servicio que cumpla este mandato legal. El límite máximo anual de esta jornada especial es de 150 horas al año y sólo estaba permitido utilizarlo durante 10 años tras la entrada en vigor del Estatuto Marco en 2003.
  • Cualquier excepción del descanso diario en forma de guardias, descanso semanal, etc., debe estar justificado y motivado, y la Conselleria debería haber demostrado que en estos 22 años no ha encontrado otra forma organizativa en la prestación del servicio sanitario continuado a la población que fuera menos perjudicial para la salud de los trabajadores que el sistema vigente. Esto no se ha hecho, ¿para qué van a cambiar aquello que económicamente les resulta tan rentable? La inacción de la Administración y el incumplimiento de la ley les favorece claramente y la consecuencia es el mantenimiento de este régimen de trabajo decimonónico al que nos tienen sometidos. De esta forma, la
    disposición transitoria sexta punto 2, no sólo indica que el límite máximo de 150 horas anuales de la jornada en régimen especial debe ser reducida de forma progresiva durante los 10 años siguientes a su entrada en vigor, sino que 18 meses después de su entrada en vigor debería haberse elaborado un informe analizando detalladamente las implicaciones que, en la organización funcional de los centros sanitarios, en la financiación de los servicios de salud y en las necesidades de especialistas, tendría la puesta en marcha de la indicada limitación y, además, de las repercusiones económicas de una progresiva adaptación de la jornada de trabajo de los centros y servicios sanitarios a la vigente con carácter general en el resto de los servicios públicos. Como podéis adivinar, se desconoce si se hizo ese estudio y, en caso de hacerse, si no les gustó su contenido, pero ninguna organización de las implicadas, Ministerio de Sanidad, consejerías de sanidad de las diferentes CCAA y sindicatos mayoritarios se han manifestado reclamando el contenido de este punto de la ley. El propio Estatuto Marco permitía que la jornada complementaria/guardias se fuera reduciendo hasta que la jornada global máxima obligatoria, suma de jornada ordinaria y complementaria, fuera la misma que la jornada obligatoria para el resto de los empleados públicos, actualmente 37,30 horas.
  • Es también un compromiso del SIMAP trabajar porque este camino se realice, por el reconocimiento de la voluntariedad de las guardias y por la regulación de horarios flexibles, de forma que su realización permita una protección adecuada de la salud laboral y la conciliación. Para conseguirlo se precisa, además:
    • Aumentar los recursos humanos en las categorías implicadas.
    • Mejorar las condiciones de trabajo generales para recuperar profesionales que han optado por trabajar en otros países, en otras CCAA o en la sanidad privada.
    • Mejorar sustancialmente la retribución de la jornada complementaria.


2.    Se crea la tormenta perfecta para no actuar de acuerdo con la ley.

(No encuentran facultativos. Lógico. Ergo nos maltratan)

  • La falta de consideración que tiene la CSUSP por su personal, su salud laboral y su derecho a la conciliación, su estabilidad laboral y calidad de los nombramientos, su formación y progresión profesional, las bajas retribuciones en comparación con otros países de la UE y de otras CCAA y las condiciones de trabajo cada vez más penosas hace que se haya creado la tormenta perfecta para justificar la necesidad de obligarnos a seguir con estos regímenes de trabajo. No encuentran facultativos. Lógico. Nos maltratan. Cada vez menos profesionales sanitarios están dispuestos a trabajar en la sanidad pública y esto hace que se vean justificados a no aplicar mejoras en materia de jornada y condiciones de trabajo. Se crea un círculo vicioso perfecto para el desastre sanitario. La obligación de quebrarlo es de los responsables en la gestión de la sanidad pública, con inversión económica y planificación.
  • No ha habido ninguna actuación en 22 años de cara a planificar los recursos humanos necesarios para cambiar estos modelos perniciosos de trabajo. Esto es inaceptable.

Ahora párate a pensar en las consecuencias nefastas:

  • ¿Cuántas horas de trabajo te ves obligado/a a realizar por encima de las que con una correcta aplicación de la DE y de la sentencia del «Asunto SIMAP» se permite al personal sanitario de la UE? ¿Y si nos hubieran adaptado por la Disposición Transitoria 6ª del Estatuto Marco, de forma progresiva y con la debida previsión e inversión económica, nuestra jornada anual global, suma de ordinaria y guardias, a la del resto de empleados públicos, actualmente en 37,30 horas semanales? El número de horas de trabajo que aparece cuando haces estos cálculos da vértigo.
  • ¿Qué justificación tiene que las horas que trabajamos por encima de la jornada ordinaria sean de mayor penosidad y, sin embargo, peor retribuidas?
  • ¿Por qué nos vemos en la necesidad de que para mejorar nuestras retribuciones debemos realizar un exceso ilegal e inaceptable de horas de trabajo y con horarios nocturnos, festivos y con una retribución inferior a la de la hora ordinaria de trabajo?
  • En todo el cansancio, el estrés, los problemas de salud que este exceso de trabajo supone… y las razones y los responsables de por qué nos encontramos en esta situación.
  • En lo que hemos dejado de vivir, de compartir con familia y amigos, sólo porque nos utilizan, con impunidad, al no respetar nuestros derechos básicos en materia de limitación de jornada laboral y descansos….
  • ¿De qué sirve conseguir disminuir la jornada ordinaria para el colectivo de profesionales que hacen guardias cuando se les seguirá exigiendo cubrir este tiempo con jornada complementaria? Jornada de mayor penosidad y peor retribuida.
  • ¿Cómo se puede admitir esta situación cuando cada vez hay más estudios que muestran evidencias sobre las graves consecuencias para la salud de los trabajadores de las jornadas prolongadas, la turnicidad y la nocturnidad?
  • ¿Qué puedo hacer yo, cuál puede ser mi aportación, mi pequeño grano de arena, para que esta situación perversa en la que me encuentro desaparezca?


    El problema es muy grave, la reparación del daño causado muy difícil, pero los responsables de permitir durante 22 años esta situación, sí están claros: Ministerio de Sanidad, Conselleria de Sanidad y organizaciones sindicales que forman las mesas de negociación colectiva

La ejecución de la sentencia del Tribunal de Justicia de la Unión Europea conocida como «asunto SIMAP» dio lugar al nacimiento el Estatuto Marco y el Decreto de Jornada de 2003. Estás normas recogieron parte del contenido de las directivas europeas, pero con una trasposición ambigua e incorrecta en muchos aspectos.

Posteriormente, nos hemos encontrado también con múltiples problemas en la aplicación de estas normas en los casos particulares que han llevado a judicializar la interpretación y su discrepancia con la aplicación de su contenido.

Al ser cuestiones de jornada y descansos, y en facultativos/as con guardias, de gran complejidad para que los jueces, ajenos al mundo sanitario, entendieran con claridad la situación, las sentencias han sido contradictorias. Pero incluso las que se han ganado han tenido una utilidad limitada.

Por ejemplo, hace más de 15 años, SIMAP consiguió una sentencia estimatoria en un servicio del Departamento de Sagunto en el que se reconoció el derecho a descanso de 36 horas ininterrumpidas tras la realización de guardia de presencia física en sábado. Se ejecutó modificando las planillas de trabajo unos meses y después se volvió a organizar el trabajo de forma previa a la interposición de esta demanda: resulta descorazonador. En la actualidad, el Tribunal Superior de Justicia de la CV (TSJ) ha desestimado las demandas por este motivo del descanso semanal tras realizar guardia en sábado y el SIMAP tiene interpuesto un recurso ante el Tribunal Supremo.

Porque lo que está viciado es la norma, el Decreto de Jornada y partes del Estatuto Marco, y mientras no se modifiquen y se realice una transposición correcta de la DE y del Asunto SIMAP estaremos en un continuo círculo de abusos en materia de limitación de jornada y respeto de los tiempos de descanso del personal.

Todo ello ha tenido como consecuencia que 22 años después sigamos defendiendo en los tribunales los derechos del personal sanitario que realiza guardias. Este grupo profesional es el que resulta perjudicado por la falta de transposición correcta de la DE y del «Asunto SIMAP», que determina la limitación real de la jornada laboral anual y la aplicación de los descansos mínimos que establece la directiva europea.

Como ejemplo, en este año en curso, 2022, SIMAP sigue defendiendo la correcta aplicación de la DE y del Asunto SIMAP mediante:

  • Un recurso de casación para el derecho del descanso mínimo semanal tras la guardia del sábado.
  • La reclamación del deber de considerar las guardias localizadas como tiempo de trabajo en su totalidad y su repercusión en el cómputo de jornada laboral y los tiempos de descanso.


    Cualquier ejecución de sentencia sobre condiciones y jornada laboral debe pasar por la negociación colectiva, que es de capital importancia para la correcta aplicación de las normas básicas en nuestro reglamento

El Decreto 38/2016, de 8 de abril, del Consell, por el que se modifica el Decreto 137/2003 determina la limitación de la jornada ordinaria: Jornada ordinaria efectiva general, una vez disfrutados todos los conceptos de descuento: 1.589 horas.

Los conceptos de descuento son:

  • Por vacaciones: 163 horas.
  • Por festivos, 14 festivos del calendario laboral oficial y 3 adicionales: 119 horas.
  • Licencia de asuntos particulares, 6 días: 42 horas.
  • Otros, con carácter genérico (higiene, preparación a la actividad, etc.): 42 horas.
  • También reducirán de estas 1589 horas anuales los días adicionales de vacaciones por antigüedad y los días adicionales de libre disposición relacionados con la perfección de trienios.

La negociación colectiva en la Mesa Sectorial nos debe garantizar en este asunto, además de lo ya establecido:

  • La limitación clara del número de horas anual global, suma de la jornada ordinaria y complementaria/guardias, del personal que tiene asignada junto a la jornada ordinaria guardias/atención continuada.
  • Debe establecerse un «número exacto» de horas anuales obligatorias. Esta es la única forma para que no sean factibles los abusos que permitan planillas de trabajo que sobrepasen la jornada anual obligatoria para estas categorías profesionales. La inexistencia de un número que limite la jornada anual global (suma de jornada ordinaria y complementaria) es la piedra angular para los abusos.

    Para establecer este número exacto de horas, es necesario que a la jornada complementaria / guardias se le aplique también las reducciones que se le aplican a la jornada ordinaria en materia de vacaciones, festivos, días por asuntos particulares, etc. Cuando se ha solicitado este cálculo a la Conselleria lo ha hecho sin aplicar estas reducciones y el número de horas obligatorias que pretenden como cálculo correcto resulta casi el doble de lo que debería. Más aún, si encima pretenden que la libranza de guardia no reduzca en 7 horas la jornada anual máxima. A esta situación sumamos que por necesidades del servicio, se nos obliga en algunos servicios a superar este máximo de horas de trabajo, de forma absolutamente ilegal, sin solicitar por escrito nuestro consentimiento ni evaluar nuestra salud laboral.

    Está claro que la Conselleria no va a facilitar que la jornada anual global, suma de la jornada ordinaria y complementaria, se calcule de forma correcta y justa y figure un número de horas concreto.

    Sus cálculos se limitan a decir: 48 horas semanales por 52 semanas que tiene cada año = 2496 horas. Si 1589 son de jornada ordinaria. 907 serán guardias. Teniendo en cuenta que cada libranza de guardia genera una deuda de jornada de 7 horas. Si tienes más antigüedad y por días adicionales de vacaciones o adicionales de libre disposición se reduce tu jornada ordinaria, inmediatamente se aumenta el número de guardias que estarías obligado a realizar para cumplir con las 2496 horas obligatorias de tu jornada anual suma de ordinaria y complementaria. Si mejora la jornada ordinaria para todos con reducción a 35 horas semanales, por ejemplo. Aumenta de forma inmediata el número de horas de guardia que se deben realizar. Esta es la teoría de los vasos comunicantes que denuncia SIMAP.

    Es de locos, ¿verdad? Os preguntaréis si realmente esté criterio lo están aplicando. Es cierto, que de forma general no lo aplican y es por varios tristes motivos, explicaciones que hemos escuchado de responsables de la propia Conselleria:

    • Porque no hay horas en el año para que nos devuelvan lo que nos deberían si lo aplicáramos. Materialmente imposible.
    • Porque ya nos tienen bastante apretados cómo para que «saltemos» por este motivo. Claro, «saltaríamos» porque no tendríamos un día libre salvo lo estrictamente obligatorio. No aplicarlo es una forma de mantener una cierta paz ante la opresión.
    • Pero la Conselleria se reserva esta posibilidad de reclamar como no realizada la jornada anual para casos en los que le conviene. Literalmente reconocido: «aquellos que se ponen muy insistentes reclamando sus derechos».

Debemos saber que las 48 horas es el límite máximo que establece la DE y el Estatuto Marco y que, a nosotros, tras la negociación colectiva, se ha decidido que sea el mínimo obligatorio. También se podría haber acordado que fuera de 40 horas semanales, como tienen otros colectivos de trabajadores públicos que hacen guardias, o incluso como programaba la DT6ª del Estatuto Marco, las 37,30 horas semanales que tienen el resto de los empleados públicos. A partir de aquí, cualquier superación de esta jornada global obligatoria, suma de ordinaria y complementaria, debe ser considerada, por trasposición de la DE y del asunto SIMAP como horas extraordinarias, tanto por la voluntariedad como por la retribución. Cambia mucho el panorama ¿verdad?

Por si os interesa, el cálculo correcto realizado con 48 horas para establecer la jornada anual obligatoria global suma de la jornada ordinaria y complementarias, sería:

48 horas semanales x 52 semanas en el año – (Descuento por concepto de vacaciones: 163 horas. Descuento por concepto de festivos, 14 festivos del calendario laboral oficial y 3 adicionales: 119 horas. Licencia de asuntos particulares, 6 días: 42 horas. Otros conceptos de descuento, con carácter genérico (higiene, preparación a la actividad, etc.): 42 horas) = 2130 horas.

Si a 2130 horas anuales le restamos la jornada ordinaria anual = 541 horas de guardia obligatorias al año.

Este cálculo se hizo así en Atención Primaria. En este nivel asistencial, la intención de la Conselleria es reducir el número de guardias que realizan los miembros de Equipo para evitar tener que contratar sustitutos o pagar refuerzos para cubrir las libranzas. En Atención Primaria siempre se ha penalizado realizar más de estas guardias, incluso durante años se prohibía librar las guardias voluntarias.

El problema del exceso de jornada por guardias lo encontramos sobre todo en Atención Especializada y es particularmente grave en hospitales comarcales y especialidades relacionadas con el ámbito quirúrgico de forma generalizada, recurriendo muchas veces a la realización de guardias localizadas para poder cubrir las necesidades sin derecho a la libranza del día siguiente.


La indefensión aprendida en la que nos encontramos inmersos

Estamos en un régimen de vasallaje y de trabajos forzados sin que lo acabemos de percibir como tal, salvo en momentos concretos. Sufrimos «la indefensión aprendida», tecnicismo que se refiere a la condición de un ser humano o animal que ha «aprendido» a comportarse pasivamente, y tiene la sensación subjetiva de no poder hacer nada y no responde a pesar de que existen oportunidades reales de cambiar la situación adversa.

Pero lo que también está claro es que este problema no se puede enfrentar de forma individual. Ya conocemos la situación tan complicada en la que se han visto compañeros que lo han abordado de esta forma.

El logro del derecho a la limitación real de la jornada laboral anual global, que es la suma de jornada ordinaria y complementaria, debe conseguirse mediante la negociación colectiva en la Mesa Sectorial.

Es un tema trascendental para la salud laboral de las personas que hacen este tipo de trabajo que, además, deben ser especialmente protegidas por ser trabajadores a turnos o nocturnos, según la modalidad, y es un tema de vital importancia para la conciliación de la vida familiar y laboral.

La Conselleria siempre va a intentar negociar a la baja incluso con interpretaciones restrictivas de las normas. Por lo tanto, la importancia de los sindicatos en la creación de la normativa y los reglamentos que se van a llevar a la práctica en la Conselleria de Sanidad es crucial para evitar problemas y judicialización de cada situación.

Cada sindicato tiene su espacio particular y su espacio compartido con otros. Pero no deben existir grietas a la hora de reconocer derechos básicos que protegen a los trabajadores y a su salud.


Resistencia SIMAP: cuando unos desisten, SIMAP insiste

SIMAP, además de su espacio compartido con otros como cualquier sindicato, tiene su espacio particular y que no puede ser reemplazado por ninguna otra organización sindical, tanto por la independencia real como por el conocimiento profundo de los temas, que le permite una defensa de los trabajadores sin ambigüedades.

También es singular porque no olvida ningún asunto que no esté resuelto y recuerda y presiona, tanto a la Conselleria como al resto de sindicatos, que deben trabajar en cada problema con el mismo interés y no en función del número de afectados o del rendimiento que obtengan de sus actuaciones.

SIMAP es una verdadera resistencia contra la inercia de la Conselleria de Sanidad y el resto de los sindicatos. Esta resistencia y perseverancia está en nuestra naturaleza y por ello SIMAP sigue insistiendo en todos aquellos problemas que no han recibido una solución satisfactoria y su trabajo resulta fundamental en el impulso necesario para evitar el acomodamiento tanto de los sindicatos mayoritarios como de la propia Conselleria de Sanidad.

Por esto, te pedimos que, por tu propio interés y por el de todos tus compañer@s, te unas a la resistencia SIMAP.

ÚNETE A LA RESISTENCIA SIMAP:

cuando unos desisten, SIMAP insiste

https://www.simap-pas.es/caso-simap/

El «assumpte SIMAP» i la seua transcendència a la Unió Europea (UE), inclosa Espanya

Encara queda molt per fer


Aquesta sentència va suposar una vertadera revolució per al personal sanitari europeu en relació amb el temps de treball, limitació de jornada laboral i respecte als temps mínims de descans diari i setmanal, però:

  • La CSUSP i el Ministeri de Sanitat continuen incomplint les Directives Europees i la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)
  • No s’ha produït cap actuació, en 22 anys, des de la sentència SIMAP i la seua deficient aplicació a la nostra normativa, de cara a:
    • Planificar els recursos humans per a erradicar els actuals models de treball, perniciosos per als professionals.
    • Garantir el dret a la limitació de la jornada laboral i al respecte dels temps de descans dels treballadors de la sanitat, fins ara realitzat de manera incorrecta.

_______________________________

  • El «assumpte SIMAP» és la sentència del TJUE de 3/10/2000
    sobre regulació dels temps de treball i del règim de descansos en el personal sanitari.
  • En els últims anys es crea la tempesta perfecta per a no actuar d’acord amb la llei: falta de professionals sanitaris per males condicions de treball i baixes retribucions.
  • El problema és molt greu, la reparació del mal causat molt difícil, però els responsables sí que són clars, després de 22 anys d’iniquitat.
  • Qualsevol execució de sentència sobre condicions de treball i jornada laboral ha de passar per la negociació col·lectiva, que és de cabdal importància. És un pas obligatori i el seu resultat és responsabilitat directa de les parts que s’asseuen a negociar.
  • Ens trobem immersos en una indefensió apresa, fruit del desconeixement del treball realitzat pels representants sindicals en les taules de negociació, per falta de transparència, que ens fa pensar que no és possible aconseguir canvis substancials que permeten millorar la nostra situació.
  • Resistència SIMAP: quan uns desisteixen, SIMAP insisteix. Només es perd o no s’aconsegueix allò que s’abandona.

    El «assumpte SIMAP», sentència 3/10/2000 del TJUE, va establir que els drets de la de són aplicable al personal de IISS. La seua correcta transposició suposaria que:

  • El personal sanitari no és una excepció per a l’aplicació de les dues directives de la UE relatives a la regulació dels temps de treball i del règim de descansos
  • Les guàrdies de presència física són considerades temps de treball íntegrament, incloses les localitzades (doctrina posterior).
  • L’obligació de la limitació real, en número exacte, de la jornada laboral anual incloent les guàrdies com a temps de treball. Màxim de 48 hores setmanals.
  • La jornada laboral obligatòria màxima per al personal amb guàrdies hauria de ser la mateixa que per a la resta dels treballadors del nostre país: 40 hores setmanals i no el màxim de la UE.
  • Consideració de les guàrdies, quan estan per damunt de la jornada ordinària, com a hores extraordinàries: voluntàries i amb la retribució correcta
  • Els treballadors que tenen assignada jornada complementària/guàrdies són treballadors a torns.
  • Els treballadors amb nomenaments d’atenció continuada són treballadors nocturns.
  • L’excepció del descans diari per a la realització de les guàrdies ha de ser motivat per determinades circumstàncies excepcionals.
  • El descans setmanal de 36 hores ininterrompudes després de la realització de guàrdia de dissabte ha de ser complit en la forma que estableix la de. Qualsevol excepció del descans diari en forma de guàrdies, descans setmanal, etc., ha d’estar justificat i motivat i ser transitori mentre persistisca la necessitat excepcional.
  • El personal sanitari no és una excepció per a l’aplicació del contingut de les Directives 93/104/CE del Consell, de 23 de novembre de 1993, i 2000/34/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de juny de 2000, relatives a la protecció de la seguretat i salut dels treballadors a través de la regulació dels temps de treball i del règim de descansos. Fins llavors es qüestionava aquest dret i va anar arran de les demandes interposades pel SIMAP contra la Conselleria de Sanitat per no respectar aquests drets, limitació de jornada i descansos adequats, la qual cosa va portar a plantejar com a qüestió prejudicial aquesta reivindicació al TJUE; el resultat va ser una sentència estimatòria coneguda en tota Europa com a «ASSUMPTE SIMAP». Aquesta sentència va ser una vertadera revolució per al personal sanitari europeu i és la base de la jurisprudència i normativa nacional i europea sobre el que ha de considerar-se temps de treball, limitació de jornada laboral i respecte als temps mínims de descans diari i setmanal.
  • Les guàrdies de presència física són considerades temps de treball efectiu íntegrament.
  • Les guàrdies localitzades, per doctrina posterior, també han de ser considerades com a temps de treball efectiu íntegrament.
  • Las guàrdies han de ser considerades com a temps de treball efectiu a efecte del còmput anual de jornada laboral i en cas de superar la jornada ordinària màxima com a hores extraordinàries.
  • L’obligació de la limitació real, en número exacte, de la jornada laboral anual
    incloent les guàrdies com a temps de treball: un topall clar que evite l’efecte dels «vasos comunicants»
    . Al no reconèixer l’Estatut Marc la lliurança de guàrdia com a temps de treball l’administració la considera com a
    descans recuperable. Malgrat la redacció que té en el nostre Decret de Jornada de 2003 la lliurança de guàrdia:» El descans conseqüent al torn de guàrdia o atenció continuada amb presència física continuada serà de 24 hores, la qual cosa implica l’exempció de la porció de jornada ordinària eventualment coincident» i ser considerat descans remunerat, la Conselleria no considera que el temps de la lliurança de guàrdia reduïsca 7 hores del còmput anual obligatori de jornada laboral.
  • NO tindre un nombre exacte de quantes hores anuals de treball obligatori suposen la suma de la jornada ordinària i complementària és una perversió normativa que facilita els abusos en els fulls d’anotacions de treball permetent superar les 48 hores setmanals màximes autoritzades a la UE. No serveix només limitar per separat la jornada ordinària i les guàrdies ja que, al no considerar la lliurança i els descansos compensatoris com a temps que redueix el còmput de la jornada anual efectiva de treball, afavoreix el fenomen dels vasos comunicants. Quantes més guàrdies realitzades més carregue en compte de jornada per les lliurances que comporten. Aquesta situació perversa ha d’acabar. El camí per a aconseguir-lo passa per aconseguir una postura unànime de reivindicació i pressió dels sindicats de la Taula Sectorial de Sanitat. La ruta per a aconseguir l’aplicació del que es va guanyar en els tribunals existeix, el que falta és el compromís dels actors per a defensar-lo i aplicar-lo.
  • La jornada laboral obligatòria màxima per al personal amb guàrdies ha de ser la mateixa que per a la resta dels treballadors al nostre país: 40 hores setmanals. Les Directives Europees (DE) que estableixen un màxim de 48 hores i també l’Estatut Marc (EM) recull aquest límit màxim. Va ser el nostre Decret de Jornada el que va aplicar aquest màxim com a obligatori per al personal sanitari amb jornada complementària i, d’aquesta manera, se’ns exigeix arribar al màxim europeu per damunt de la legislació nacional. Però el EM deixa la possibilitat que, per negociació col·lectiva, es puga recordar un nombre inferior d’hores obligatòries, per la qual cosa el camí de millorar està obert. Hem d’exigir-ho.
  • Consideració de les guàrdies, quan estan per damunt de la jornada ordinària, com a hores extraordinàries: voluntàries i amb una retribució, com a mínim, igual que l’hora ordinària. El propi Estatut Marc ho prohibeix. Fins ara els tribunals s’han centrat en la legislació nacional i les sentències han sigut desestimatòries. Cal continuar reivindicant una aplicació directa de la de per damunt de la legislació nacional. Ací estem i seguim.
  • Els treballadors que tenen assignada jornada complementària/guàrdies són treballadors a torns: en la CSUSP no es contempla en els facultatius i en alguns professionals d’infermeria d’Atenció Primària respecte a temes de salut laboral i retribució per la penúria, malgrat que, a més de l’Assumpte SIMAP, es va guanyar aquest reconeixement en el Tribunal Suprem (TS). Torna a aparèixer la falta de compromís en la negociació col·lectiva per a defensar aquest dret dels treballadors que fan guàrdies. Sí s’ha reconegut per als que realitzen torns en la jornada ordinària. No obstant això, NO en la jornada complementària pese al clar reconeixement doctrinal com a temps de treball íntegrament.
  • Els treballadors amb nomenaments d’Atenció Continuada són treballadors nocturns, també reconegut en DE, ASSUMPTE SIMAP, i TS. Cap consideració a aquests treballadors en la negociació col·lectiva de la Taula sectorial. Cap consideració per part de la Conselleria ni dels sindicats de la Taula Sectorial en la cura de la salut laboral, condicions de treball, estabilitat en l’ocupació ni equitat retributiva. Les millores substancials en els nomenaments d’atenció continuada es van aconseguir pel SIMAP, servint com a
    exemple haver aconseguit la cotització ininterrompuda a la Seguretat Social després de diverses denúncies davant la Inspecció de Treball que van obligar la Conselleria de Sanitat a modificar la normativa. Un altre exemple recent, de finals de 2021, per sentència estimatòria del TS davant la demanda duta a terme pel SIMAP és la consideració dels nomenaments d’atenció continuada com a necessitat estructural i el reconeixement a este personal com a víctima d’abús de la temporalitat quan el seu nomenament es manté per damunt de dos anys (article 9.3 de l’Estatut marc)
  • L’excepció del descans diari per a la realització de les guàrdies ha de ser motivada per a determinades circumstàncies excepcionals recollides en un reglament. L’excepció no ha de ser la norma, inamovible. Per tant, la prolongació de la jornada ordinària amb la realització de guàrdies ha de ser justificada quan no hi ha una altra possibilitat organitzativa i voluntària per al treballador. Comprovat el mal a la salut que suposen aquestes jornades de treball de 24 hores ininterrompudes, la Conselleria ha de fer una vigilància estreta de la salut dels treballadors implicats com a requisit previ a la seua realització. Nous incompliments de la llei, aquesta vegada també en matèria de protecció de la salut laboral, que no semblen inquietar als responsables.
  • El descans setmanal de 36 hores ininterrompudes després de la realització de guàrdia de dissabte ha de ser complit en la forma que estableix la DE: un període de 36 hores ininterromput o dos períodes de 36 hores ininterromputs o un de 72 hores continuat en un màxim de 14 dies. La nostra normativa nacional, Estatut Marc, i el Decret de Jornada no compleix amb aquest dret al descans setmanal mínim. El EM incompleix de manera clara el contingut de la d’en el seu article 52 ja que el període de referència per al càlcul del període de descans setmanal l’amplia de 14 dies a
    , com a màxim, dos mesos i, per a major perjudici, permet un règim de descansos alternatius, molt més nociu en el seu article 54 que és el que ens apliquen en el nostre decret de jornada. Actualment SIMAP té presentat un recurs de cassació davant el TS.
  • La CSUSP incompleix la DE i la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea quan obliga a superar les 48 hores setmanals sense sol·licitar el consentiment explícit del treballador i sense avaluar el seu estat de salut ni garantir que aquestes jornades i horaris de treball no suposen un greu perjudici per a aquesta. Incompleix l’article 49 de l’Estatut Marc i el Decret de Jornada. Les guàrdies per damunt de les 48 hores es consideren com a règim de jornada especial. La normativa nacional i autonòmica reconeixen que és voluntari i ningú pot patir cap perjudici pel fet de no prestar el consentiment a realitzar-lo. És excepcional trobar un centre de treball o servei que complisca aquest mandat legal. El límit màxim anual d’aquesta jornada especial és de 150 hores a l’any i només estava permés utilitzar-lo durant 10 anys després de l’entrada en vigor de l’Estatut Marc en 2003.
  • Qualsevol excepció del descans diari en forma de guàrdies, descans setmanal, etc., ha d’estar justificat i motivat, i la Conselleria hauria d’haver demostrat que en aquests 22 anys no ha trobat una altra forma organitzativa en la prestació del servei sanitari continuat a la població que fora menys perjudicial per a la salut dels treballadors que el sistema vigent. Això no s’ha fet, per a què canviaran allò que econòmicament els resulta tan rendible? La inacció de la Administración i l’incompliment de la llei els afavoreix clarament i la conseqüència és el manteniment d’aquest règim de treball huitcentista al qual ens tenen sotmesos. D’aquesta manera, la
    disposició transitòria sisena punt 2, no sols indica que el límit màxim de 150 hores anuals de la jornada en règim especial ha de ser reduïda de manera progressiva durant els 10 anys següents a la seua entrada en vigor, sinó que 18 mesos després de la seua entrada en vigor hauria d’haver-se elaborat un informe analitzant detalladament les implicacions que, en l’organització funcional dels centres sanitaris, en el finançament dels serveis de salut i en les necessitats d’especialistes, tindria la posada en marxa de la indicada limitació i, a més, de les repercussions econòmiques d’una progressiva adaptació de la jornada de treball dels centres i serveis sanitaris a la vigent amb caràcter general en la resta dels serveis públics. Com podeu endevinar, es desconeix si es va fer aqueix estudi i, en cas si es fes, si no els va agradar el seu contingut, però cap organització de les implicades, Ministeri de Sanitat, conselleries de sanitat de les diferents CCAA i sindicats majoritaris s’han manifestat reclamant el contingut d’aquest punt de la llei. El propi Estatut Marc permetia que la jornada complementària/guàrdies s’anara reduint fins que la jornada global màxima obligatòria, suma de jornada ordinària i complementària, fora la mateixa que la jornada obligatòria per a la resta dels empleats públics, actualment 37,30 hores.
  • És també un compromís del SIMAP treballar perquè aquest camí es realitze, pel reconeixement de la voluntarietat de les guàrdies i per la regulació d’horaris flexibles, de manera que la seua realització permeta una protecció adequada de la salut laboral i la conciliació. Per a aconseguir-ho es precisa, a més:
    • Augmentar els recursos humans en les categories implicades.
    • Millorar les condicions de treball generals per a recuperar professionals que han optat per treballar en altres països, en altres CCAA o en la sanitat privada.
    • Millorar substancialment la retribució de la jornada complementària.

      Es crea la tempesta perfecta per a no actuar d’acord amb la llei.

      (No troben facultatius. Lògic. Ergo ens maltracten)

  • La falta de consideració que té la CSUSP pel seu personal, la seua salut laboral i el seu dret a la conciliació, la seua estabilitat laboral i qualitat dels nomenaments, la seua formació i progressió professional, les baixes retribucions en comparació amb altres països de la UE i d’altres CCAA i les condicions de treball cada vegada més penoses fa que s’haja creat la tempesta perfecta per a justificar la necessitat d’obligar-nos a seguir amb aquests règims de treball. No troben facultatius. Lògic. Ens maltracten. Cada vegada menys professionals sanitaris estan disposats a treballar en la sanitat pública i això fa que es vegen justificats a no aplicar millores en matèria de jornada i condicions de treball. Es crea un cercle viciós perfecte per al desastre sanitari. L’obligació de fer-ho fallida és dels responsables en la gestió de la sanitat pública, amb inversió econòmica i planificació.
  • No hi ha hagut cap actuació en 22 anys de cara a planificar els recursos humans necessaris per a canviar aquests models perniciosos de treball. Això és inacceptable.

Ara para’t a pensar en les conseqüències nefastes:

  • Quantes hores de treball et veus obligat/da a realitzar per damunt de les que amb una correcta aplicació de la DE de la sentència del «Assumpte SIMAP» es permet al personal sanitari de la UE? I si ens hagueren adaptat per la Disposició Transitòria 6a de l’Estatut Marc, de manera progressiva i amb la deguda previsió i inversió econòmica, la nostra jornada anual global, suma d’ordinària i guàrdies, a la de la resta d’empleats públics, actualment en 37,30 hores setmanals? El nombre d’hores de treball que apareix quan fas aquests càlculs dona vertigen.
  • Quina justificació té que les hores que treballem per damunt de la jornada ordinària siguen de major penúria i, no obstant això, pitjor retribuïdes?
  • Per què ens veiem en la necessitat que per a millorar les nostres retribucions hem de realitzar un excés il·legal i inacceptable d’hores de treball i amb horaris nocturns, festius i amb una retribució inferior a la de l’hora ordinària de treball?
  • En tot el cansament, l’estrés, els problemes de salut que aquest excés de treball suposa… i les raons i els responsables de per què ens trobem en aquesta situació.
  • En el que hem deixat de viure, de compartir amb família i amics, només perquè ens utilitzen, amb impunitat, al no respectar els nostres drets bàsics en matèria de limitació de jornada laboral i descansos….
  • De què serveix aconseguir disminuir la jornada ordinària per al col·lectiu de professionals que fan guàrdies quan se’ls continuarà exigint cobrir aquest temps amb jornada complementària? Jornada de major penúria i pitjor retribuïda.
  • Com es pot admetre aquesta situació quan cada vegada hi ha més estudis que mostren evidències sobre les greus conseqüències per a la salut dels treballadors de les jornades prolongades, el treball per torns i la nocturnitat?
  • Què puc fer jo, quin pot ser la meua aportació, el meu xicotet gra d’arena, perquè aquesta situació perversa en la qual em trobe desaparega?


    El problema és molt greu, la reparació del mal causat molt difícil, però els responsables de permetre durant 22 anys aquesta situació, sí que són clars: Ministeri de Sanitat, Conselleria de Sanitat i organitzacions sindicals que formen les taules de negociació col·lectiva

L’execució de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea coneguda com a «assumpte SIMAP» va donar lloc al naixement l’Estatut Marc i el Decret de Jornada de 2003. Estàs normes van recollir part del contingut de les directives europees, però amb una transposició ambigua i incorrecta en molts aspectes.

Posteriorment, ens hem trobat també amb múltiples problemes en l’aplicació d’aquestes normes en els casos particulars que han portat a judicialitzar la interpretació i la seua discrepància amb l’aplicació del seu contingut.

En ser qüestions de jornada i descansos, i en facultatius/as amb guàrdies, de gran complexitat perquè els jutges, aliens al món sanitari, entengueren amb claredat la situació, les sentències han sigut contradictòries. Però fins i tot les que s’han guanyat han tingut una utilitat limitada.

Per exemple, fa més de 15 anys, SIMAP va aconseguir una sentència estimatòria en un servei del Departament de Sagunt en el qual es va reconèixer el dret a descans de 36 hores ininterrompudes després de la realització de guàrdia de presència física en dissabte. Es va executar modificant els fulls d’anotacions de treball uns mesos i després es va tornar a organitzar el treball de manera prèvia a la interposició d’aquesta demanda: resulta descoratjador. En l’actualitat, el Tribunal Superior de Justícia de la CV (TSJ) ha desestimat les demandes per aquest motiu del descans setmanal després de realitzar guàrdia en dissabte i el SIMAP té interposat un recurs davant el Tribunal Suprem.

Perquè el que està viciat és la norma, el Decret de Jornada i parts de l’Estatut Marc, i mentre no es modifiquen i es realitze una transposició correcta de la DE de l’Assumpte SIMAP estarem en un continu cercle d’abusos en matèria de limitació de jornada i respecte dels temps de descans del personal.

Tot això ha tingut com a conseqüència que 22 anys després continuem defensant en els tribunals els drets del personal sanitari que realitza guàrdies. Aquest grup professional és el que resulta perjudicat per la falta de transposició correcta de la DE del «Assumpte SIMAP», que determina la limitació real de la jornada laboral anual i l’aplicació dels descansos mínims que estableix la directiva europea.

Com a exemple, en aquest any en curs, 2022, SIMAP continua defensant la correcta aplicació de la DE de l’Assumpte SIMAP mitjançant:

  • Un recurs de cassació per al dret del descans mínim setmanal després de la guàrdia del dissabte.
  • La reclamació del deure de considerar les guàrdies localitzades com a temps de treball íntegrament i la seua repercussió en el còmput de jornada laboral i els temps de descans.


    Qualsevol execució de sentència sobre condicions i jornada laboral ha de passar per la negociació col·lectiva, que és de cabdal importància per a la correcta aplicació de les normes bàsiques en el nostre reglament

El Decret 38/2016, de 8 d’abril, del Consell, pel qual es modifica el Decret 137/2003 determina la limitació de la jornada ordinària: Jornada ordinària efectiva general, una vegada gaudits tots els conceptes de descompte: 1.589 hores.

Els conceptes de descompte són:

  • Per vacances: 163 hores.
  • Per festius, 14 festius del calendari laboral oficial i 3 addicionals: 119 hores.
  • Llicència d’assumptes particulars, 6 dies: 42 hores.
  • Uns altres, amb caràcter genèric (higiene, preparació a l’activitat, etc.): 42 hores.
  • També reduiran d’aquestes 1589 hores anuals els dies addicionals de vacances per antiguitat i els dies addicionals de lliure disposició relacionats amb la perfecció de triennis.

La negociació col·lectiva en la Taula Sectorial ens ha de garantir en aquest assumpte, a més del ja establit:

  • La limitació clara del nombre d’hores anual global, suma de la jornada ordinària i complementària/guàrdies, del personal que té assignada al costat de la jornada ordinària guàrdies/atenció continuada.
  • Ha d’establir-se un «nombre exacte» d’hores anuals obligatòries. Aquesta és l’única forma perquè no siguen factibles els abusos que permeten fulls d’anotacions de treball que sobrepassen la jornada anual obligatòria per a aquestes categories professionals. La inexistència d’un número que limite la jornada anual global (suma de jornada ordinària i complementària) és la pedra angular per als abusos.

    Per a establir aquest nombre exacte d’hores, és necessari que a la jornada complementària / guàrdies se li aplique també les reduccions que se li apliquen a la jornada ordinària en matèria de vacances, festius, dies per assumptes particulars, etc. Quan s’ha sol·licitat aquest càlcul a la Conselleria l’ha fet sense aplicar aquestes reduccions i el nombre d’hores obligatòries que pretenen com a càlcul correcte resulta quasi el doble del que deuria. Més encara, si damunt pretenen que la lliurança de guàrdia no reduïsca en 7 hores la jornada anual màxima. A aquesta situació sumem que per necessitats del servei, se’ns obliga en alguns serveis a superar aquest màxim d’hores de treball, de forma absolutament il·legal, sense sol·licitar per escrit el nostre consentiment ni avaluar la nostra salut laboral.

    És clar que la Conselleria no facilitarà que la jornada anual global, suma de la jornada ordinària i complementària, es calcule de manera correcta i justa i figure un nombre d’hores concret.

    Els seus càlculs es limiten a dir: 48 hores setmanals per 52 setmanes que té cada any = 2496 hores. Si 1589 són de jornada ordinària. 907 seran guàrdies. Tenint en compte que cada lliurança de guàrdia genera un deute de jornada de 7 hores. Si tens més antiguitat i per dies addicionals de vacances o addicionals de lliure disposició es redueix la teua jornada ordinària, immediatament s’augmenta el nombre de guàrdies que estaries obligat a realitzar per a complir amb les 2496 hores obligatòries de la teua jornada anual suma d’ordinària i complementària. Si millora la jornada ordinària per a tots amb reducció a 35 hores setmanals, per exemple. Augmenta de manera immediata el nombre d’hores de guàrdia que s’han de realitzar. Aquesta és la teoria dels vasos comunicants que denuncia SIMAP.

    És de bojos, veritat? Us preguntareu si realment estiga criteri ho estan aplicant. És cert, que de manera general no ho apliquen i és per diversos tristos motius, explicacions que hem escoltat de responsables de la pròpia Conselleria:

    • Perquè no hi ha hores l’any perquè ens retornen el que ens deurien si ho aplicàrem. Materialment impossible.
    • Perquè ja ens tenen bastant atapeïts com perquè «saltem» per aquest motiu. Clar, «saltaríem» perquè no tindríem un dia lliure excepte l’estrictament obligatori. No aplicar-ho és una manera de mantindre una certa pau davant l’opressió.
    • Però la Conselleria es reserva aquesta possibilitat de reclamar com no realitzada la jornada anual per a casos en els quals li convé. Literalment reconegut: «aquells que es posen molt insistents reclamant els seus drets».

Hem de saber que les 48 hores és el límit màxim que estableix la DE i l’Estatut Marc i que, a nosaltres, després de la negociació col·lectiva, s’ha decidit que siga el mínim obligatori. També es podria haver acordat que fora de 40 hores setmanals, com tenen altres col·lectius de treballadors públics que fan guàrdies, o fins i tot com programava la DT6ª de l’Estatut Marc, les 37,30 hores setmanals que tenen la resta dels empleats públics. A partir d’ací, qualsevol superació d’aquesta jornada global obligatòria, suma d’ordinària i complementària, ha de ser considerada, per transposició de la DE de l’assumpte SIMAP com a hores extraordinàries, tant per la voluntarietat com per la retribució. Canvia molt el panorama veritat?

Per si us interessa, el càlcul correcte realitzat amb 48 hores per a establir la jornada anual obligatòria global suma de la jornada ordinària i complementàries, seria:

48 hores setmanals x 52 setmanes l’any – (Descompte per concepte de vacances: 163 hores. Descompte per concepte de festius, 14 festius del calendari laboral oficial i 3 addicionals: 119 hores. Llicència d’assumptes particulars, 6 dies: 42 hores. Altres conceptes de descompte, amb caràcter genèric (higiene, preparació a l’activitat, etc.): 42 hores) = 2130 hores.

Si a 2130 hores anuals li restem la jornada ordinària anual = 541 hores de guàrdia obligatòries a l’any.

Aquest càlcul es va fer així en Atenció Primària. En aquest nivell assistencial, la intenció de la Conselleria és reduir el nombre de guàrdies que realitzen els membres d’Equip per a evitar haver de contractar substituts o pagar reforços per a cobrir les lliurances. En Atenció Primària sempre s’ha penalitzat realitzar més d’aquestes guàrdies, fins i tot durant anys es prohibia lliurar les guàrdies voluntàries.

El problema de l’excés de jornada per guàrdies el trobem sobretot en Atenció Especialitzada i és particularment greu en hospitals comarcals i especialitats relacionades amb l’àmbit quirúrgic de forma generalitzada, recorrent moltes vegades a la realització de guàrdies localitzades per a poder cobrir les necessitats sense dret a la lliurança de l’endemà.


La indefensió apresa en la qual ens trobem immersos

Estem en un règim de vassallatge i de treballs forçats sense que ho acabem de percebre com a tal, excepte en moments concrets. Patim «la indefensió apresa», tecnicisme que es refereix a la condició d’un ésser humà o animal que ha «aprés» a comportar-se passivament, i té la sensació subjectiva de no poder fer res i no respon a pesar que existeixen oportunitats reals de canviar la situació adversa.

Però el que també és clar és que aquest problema no es pot enfrontar de manera individual. Ja coneixem la situació tan complicada en la qual s’han vist companys que ho han abordat d’aquesta manera.

L’assoliment del dret a la limitació real de la jornada laboral anual global, que és la suma de jornada ordinària i complementària, ha d’aconseguir-se mitjançant la negociació col·lectiva en la Taula Sectorial.

És un tema transcendental per a la salut laboral de les persones que fan aquest tipus de treball que, a més, han de ser especialment protegides per ser treballadors a torns o nocturns, segons la modalitat, i és un tema de vital importància per a la conciliació de la vida familiar i laboral.

La Conselleria sempre intentarà negociar a la baixa fins i tot amb interpretacions restrictives de les normes. Per tant, la importància dels sindicats en la creació de la normativa i els reglaments que es portaran a la pràctica en la Conselleria de Sanitat és crucial per a evitar problemes i judicialització de cada situació.

Cada sindicat té el seu espai particular i el seu espai compartit amb uns altres. Però no han d’existir clivelles a l’hora de reconèixer drets bàsics que protegeixen els treballadors i a la seua salut.


Resistència SIMAP: quan uns desisteixen, SIMAP insisteix

SIMAP, a més del seu espai compartit amb uns altres com qualsevol sindicat, té el seu espai particular i que no pot ser reemplaçat per cap altra organització sindical, tant per la independència real com pel coneixement profund dels temes, que li permet una defensa dels treballadors sense ambigüitats.

També és singular perquè no oblida cap assumpte que no estiga resolt i recorda i pressiona, tant a la Conselleria com a la resta de sindicats, que han de treballar en cada problema amb el mateix interès i no en funció del nombre d’afectats o del rendiment que obtinguen de les seues actuacions.

SIMAP és una vertadera resistència contra la inèrcia de la Conselleria de Sanitat i la resta dels sindicats. Aquesta resistència i perseverança està en la nostra naturalesa i per això SIMAP continua insistint en tots aquells problemes que no han rebut una solució satisfactòria i el seu treball resulta fonamental en l’impuls necessari per a evitar l’acomodament tant dels sindicats majoritaris com de la pròpia Conselleria de Sanitat.

Per això, et demanem que, pel teu propi interès i pel de tots els teus companys/es, t’unisques a la resistència SIMAP.

UNEIX-TE A la RESISTÈNCIA SIMAP:

quan uns desisteixen, SIMAP insisteix