-
Así expresa una sentencia de la sala de lo Contencioso-Administrativo del TS, Sección Cuarta, en casación, consecuencia de un recurso promovido los servicios jurídicos del SIMAP contra la Conselleria de Sanidad
-
Este grupo de profesionales no se han considerado en la ley de reducción de la temporalidad, ya aprobada y pendiente ya de publicaciones en el BOE, a pesar de llevar años en esos puestos de trabajo de naturaleza eventual
-
Sufren una situación todavía más precaria que los interinos en plaza vacante respecto al abuso de la temporalidad y suponen un colectivo que nadie quiere ver, como si no existieran
-
El Tribunal Supremo advierte de la existencia de una clara situación de abuso en la temporalidad y sus nombramientos un fraude de ley por parte de la CSUSP, incumpliendo el Estatuto Marco en su artículo 9.3
En valencià a continuación del texto en castellano
Estimad@s amig@s: la Sala de lo Contencioso-Administrativo del TS, Sección Cuarta, ha emitido este mes de diciembre una sentencia novedosa en casación al reconocer la existencia de un abuso en la temporalidad por parte de la Conselleria de Sanidad y Salud Pública (CSUSP) sobre el personal eventual de Atención Continuada, aunque este personal no ocupe una plaza vacante presupuestada.
El personal estatutario con nombramiento para la cobertura de la atención continuada son personal eventual fuera de plantilla y no tienen asignada una partida presupuestada en el capítulo 1 de los presupuestos de la Generalitat.
En la CSUSP, estos profesionales tampoco tienen reconocida una categoría profesional ni plazas estructurales como sí existe en otras comunidades autónomas donde no se enfrentarán a este problema. El hecho de no ser plazas estructurales presupuestadas hace pensar que la nueva Ley de medidas urgentes para la reducción de la temporalidad en el empleo público no va a incluir estos puestos de trabajo en sus convocatorias de estabilización previstas. No hay solución contemplada en la Ley para este colectivo de la CSUSP que deberá buscar otras formas de corrección y resarcimiento para estas prácticas abusivas.
Los empleados públicos de las instituciones sanitarias con nombramientos eventuales de Atención Continuada (NAC) sufren una situación todavía más precaria que los interinos en plaza vacante respecto al abuso de la temporalidad y suponen un colectivo que nadie quiere ver, como si no existieran.
Esta innovadora sentencia del TS advierte que hay un colectivo de empleados públicos eventuales que no ocupan plaza vacante pero que han venido cubriendo durante años necesidades estructurales del sistema sanitario y que son un colectivo que se ha mantenido incluso décadas en esa situación de eventualidad fuera de plantilla siendo una clara situación de abuso en la temporalidad y sus nombramientos un fraude de ley por parte de la CSUSP.
Los nombramientos de Atención Continuada suponen, según la información del último Plan de Ordenación de Recursos Humanos de 2019, un total de 1285 nombramientos de especialistas de medicina y enfermería, de ellos cerca del millar de médicos. Un gran colectivo de profesionales sanitarios con nombramiento eventual que la CSUSP ha cubierto con este tipo de nombramientos muchas de sus necesidades estructurales.
Los nombramientos eventuales para la realización de guardias escapan al control y la rigidez presupuestaria. Ha sido el camino no vetado que han seguido las gerencias para cubrir necesidades estructurales de personal facultativo y de enfermería, sin que este tema fuera desconocido por los responsables de la gestión de los recursos humanos de la CSUSP.
El SIMAP, tras décadas de denuncias de esta situación, ha llevado hasta el Tribunal Supremo un caso particular, que es una situación muy frecuente, de un médico de Equipo de Atención Primaria con un NAC para la realización de guardias en este nivel asistencial, formalizado el 30 de octubre de 2003 y que ha permanecido en este puesto de trabajo realizando las mismas funciones más de 15 años. En su sentencia, el TS ha declarado:
«que la situación de la demandante como personal estatutario eventual para atención continuada constituyó objetivamente un abuso del empleo público de duración determinada«.
El TS sentencia que existe también, en este tipo de nombramientos eventuales, un abuso de la temporalidad y lo basa en que la CSUSP ha incumplido el Estatuto Marco en su artículo 9.3 que establece que
«Si se realizaran más de dos nombramientos para la prestación de los mismos servicios por un período acumulado de 12 o más meses en un período de dos años, procederá el estudio de las causas que lo motivaron, para valorar, en su caso, si procede la creación de una plaza estructural en la plantilla del centro»
y, matiza, que el hecho de que se trate de un único nombramiento no invalida el incumplimiento de este artículo, ya que su prolongación en el tiempo supone su renovación implícita de este año a año, tal y como se ha pronunciado el Tribunal de Justicia de la Unión europea (TJUE) cuando sucede la prolongación ilícita de un mismo nombramiento.
La sentencia del TS determina que
«En función de ello es necesario admitir que nos encontramos ante un supuesto de hecho subsumible en el concepto de «sucesivos contratos» de la cláusula 5 del Acuerdo Marco incorporado a la Directiva 1999/70/UE, y que concurre una situación de abuso. Ello ha de ser así porque (i) la persona nombrada ha estado desempeñando durante varios años, de manera ininterrumpida, las mismas funciones y atendiendo las mismas necesidades asistenciales en el mismo Centro de Salud; (ii) y esa situación de permanencia indefinida se debe al incumplimiento por parte del empleador de la obligación que le impone el inciso final del artículo 9.3 del EM.
La relación temporal de carácter eventual no responde a los requisitos legalmente establecidos para justificar una relación estatutaria de esa naturaleza y es evidente que esa prestación de servicios no responde a razones de necesidad, urgencia o al desarrollo de programas de carácter temporal, coyuntural o extraordinario, sino que se trata de encubrir la existencia de necesidades estructurales y permanentes. Y, llegados a este punto debe afirmarse que esa prolongación de la relación laboral de duración determinada debe considerarse abusiva, no solo porque infringe la normativa interna, sino porque, además, es incompatible con la Directiva 1999/70/CE, sin que quepa apreciar causa objetiva que la justifique. Ello determina un fraude en el nombramiento y la existencia de abuso por parte de la administración que se integra y origina por la irregular o improcedente prolongación administrativa del nombramiento temporal del recurrente para cubrir necesidades que la Administración no ha demostrado que no fuesen permanentes«.
La sentencia del TS rompe la tesis mantenida durante años por la Conselleria de Sanidad en el sentido de que está prolongación de los nombramientos eventuales obedecía a razones objetivas y justificadas de necesidades eventuales surgidas de la asistencia sanitaria continuada a la población, sin que existiera una especificación a estas necesidades en el nombramiento, salvo la genética frase del Estatuto Marco de «garantizar el funcionamiento permanente y continuado de los centros sanitarios».
El Tribunal Supremo considera que estos nombramientos están cubriendo una necesidad orgánica y estructural de nuestro sistema sanitario que es garantizar la atención sanitaria a la población las 24 horas del día los 365 días del año y que no puede realizarse en base a nombramientos en fraude de ley.
La CSUSP deberá dar una forma legal a estos nombramientos y organizar la asistencia sanitaria correcta a la población, ya que en la actualidad el 70% del tiempo de esta asistencia sanitaria se realiza en base a sobrecarga de jornadas de trabajo del personal médico fundamentalmente, que llegan a ser jornadas de trabajo de 24 horas ininterrumpidas, o mediante la utilización de nombramientos en fraude de ley como ha reconocido el TS.
El Tribunal Supremo intencionadamente no da una solución a este conflicto. Sí visualiza y señala la existencia de una bolsa de abuso de temporalidad que no se ha contemplado de forma específica en la nueva ley. Será la administración responsable la que deba regularizar esta situación en base a sus necesidades, pero no puede seguir con las mismas prácticas que viene realizando porque son ilegales.
La CSUSP tiene una gran deuda con este colectivo, que desde hace años denuncia el abuso de su situación y reclama una estabilidad por cubrir necesidades asistenciales estructurales. Ahora, el TS ha reconocido esta situación en fraude de ley.
Resulta necesario un cambio normativo que reconozca estas plazas como necesidades estructurales y homogeneice al personal con nombramientos de atención continuada dentro del organigrama de plantillas de la CSUSP. Esto no es óbice para que el personal afectado siga reclamando judicialmente el reconocimiento de esta situación de abuso y los daños producidos.
El TS, sin entrar a determinar la solución de este problema, con esta sentencia permite inferir importantes implicaciones prácticas, por ejemplo, en las causas a justificar y el procedimiento para el cese de este personal. Pero, sobre todo, esta sentencia va a ser un impulso fundamental para que este sindicato y este colectivo continúe con sus medidas de presión reclamando su derecho a optar a la estabilización de sus plazas como personal fijo mediante un proceso reglamentario y a que sus condiciones de trabajo se equiparen al resto de personal que realiza las mismas o equivalentes funciones dentro de la CSUSP.
El SIMAP va a seguir explorando las implicaciones de esta sentencia para cada una de las personas con un NAC y contactará con la CSUSP para que reconozcan la necesidad de dar una solución adecuada, dentro de la organización de los recursos humanos, a las necesidades estructurales que a fecha de hoy se vienen cubriendo mediante nombramientos eventuales en fraude de ley.
Versió en valencià
El Tribunal Suprem confirma l’abús de la temporalitat en el personal sanitari amb nomenaments d’Atenció Continuada després d’una demanda promoguda pel SIMAP
-
Així expressa una sentència de la sala contenciosa administrativa del TS, Secció Quarta, en cassació, conseqüència d’un recurs promogut els serveis jurídics del SIMAP contra la Conselleria de Sanitat
-
Aquest grup de professionals no s’han considerat en la llei de reducció de la temporalitat, ja aprovada i pendent ja de publicacions en el BOE, malgrat portar anys en aqueixos llocs de treball de naturalesa eventual
-
Pateixen una situació encara més precària que els interins en plaça vacant respecte a l’abús de la temporalitat i suposen un col·lectiu que ningú vol veure, com si no existiren
-
El Tribunal Suprem adverteix de l’existència d’una clara situació d’abús en la temporalitat i els seus nomenaments un frau de llei per part de la CSUSP, incomplint l’Estatut Marc en el seu article 9.3
Estimats/ades amics/gues: la Sala contenciosa administrativa del TS, Secció Quarta, ha emès aquest mes de desembre una sentència nova en cassació en reconèixer l’existència d’un abús en la temporalitat per part de la Conselleria de Sanitat i Salut Pública (CSUSP) sobre el personal eventual d’Atenció Continuada, encara que aquest personal no ocupe una plaça vacant pressupostada.
El personal estatutari amb nomenament per a la cobertura de l’atenció continuada són personal eventual anara de plantilla i no tenen assignada una partida pressupostada en el capítol 1 dels pressupostos de la Generalitat.
En la CSUSP, aquests professionals tampoc tenen reconeguda una categoria professional ni places estructurals com sí que existeix en altres comunitats autònomes on no s’enfrontaran a aquest problema. El fet de no ser places estructurals pressupostades fa pensar que la nova Llei de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública no inclourà aquests llocs de treball en les seues convocatòries d’estabilització previstes. No hi ha solució contemplada en la Llei per a aquest col·lectiu de la CSUSP que haurà de buscar altres formes de correcció i rescabalament per a aquestes pràctiques abusives.
Els empleats públics de les institucions sanitàries amb nomenaments eventuals d’Atenció Continuada (NAC) pateixen una situació encara més precària que els interins en plaça vacant respecte a l’abús de la temporalitat i suposen un col·lectiu que ningú vol veure, com si no existiren.
Aquesta innovadora sentència del TS adverteix que hi ha un col·lectiu d’empleats públics eventuals que no ocupen plaça vacant però que han vingut cobrint durant anys necessitats estructurals del sistema sanitari i que són un col·lectiu que s’ha mantingut fins i tot dècades en aqueixa situació d’eventualitat fora de plantilla sent una clara situació d’abús en la temporalitat i els seus nomenaments un frau de llei per part de la CSUSP.
Els nomenaments d’Atenció Continuada suposen, segons la informació de l’últim Pla d’Ordenació de Recursos Humans de 2019, un total de 1285 nomenaments d’especialistes de medicina i infermeria, d’ells prop del miler de metges. Un gran col·lectiu de professionals sanitaris amb nomenament eventual que la CSUSP ha cobert amb aquesta mena de nomenaments moltes de les seues necessitats estructurals.
Els nomenaments eventuals per a la realització de guàrdies escapen al control i la rigidesa pressupostària. Ha sigut el camí no vetat que han seguit les gerències per a cobrir necessitats estructurals de personal facultatiu i d’infermeria, sense que aquest tema fora desconegut pels responsables de la gestió dels recursos humans de la CSUSP.
El SIMAP, després de dècades de denúncies d’aquesta situació, ha portat fins al Tribunal Suprem un cas particular, que és una situació molt freqüent, d’un metge d’Equip d’Atenció Primària amb un NAC per a la realització de guàrdies en aquest nivell assistencial, formalitzat el 30 d’octubre de 2003 i que ha romàs en aquest lloc de treball realitzant les mateixes funcions més de 15 anys. En la seua sentència, el TS ha declarat:
«que la situació de la demandant com a personal estatutari eventual per a atenció continuada va constituir objectivament un abús de l’ocupació pública de duració determinada«.
El TS sentencia que existeix també, en aquesta mena de nomenaments eventuals, un abús de la temporalitat i el basa en el fet que la CSUSP ha incomplit l’Estatut Marc en el seu article 9.3 que estableix que
«Si es realitzaren més de dos nomenaments per a la prestació dels mateixos serveis per un període acumulat de 12 o més mesos en un període de dos anys, procedirà l’estudi de les causes que el van motivar, per a valorar, si escau, si escau la creació d’una plaça estructural en la plantilla del centre»
i, matisa, que el fet que es tracte d’un únic nomenament no invalida l’incompliment d’aquest article, ja que la seua prolongació en el temps suposa la seua renovació implícita d’enguany a any, tal com s’ha pronunciat el Tribunal de Justícia de la Unió europea (TJUE) quan succeeix la prolongació il·lícita d’un mateix nomenament.
La sentència del TS determina que
«En funció d’això és necessari admetre que ens trobem davant un supòsit de fet subsumible en el concepte de «successius contractes» de la clàusula 5 de l’Acord marc incorporat a la Directiva 1999/70/UE, i que concorre una situació d’abús. Això ha de ser així perquè (i) la persona nomenada ha estat exercint durant diversos anys, de manera ininterrompuda, les mateixes funcions i atenent les mateixes necessitats assistencials en el mateix Centre de Salut; (ii) i aqueixa situació de permanència indefinida es deu a l’incompliment per part de l’ocupador de l’obligació que li imposa l’incís final de l’article 9.3 del EM.
La relació temporal de caràcter eventual no respon als requisits legalment establits per a justificar una relació estatutària d’aqueixa naturalesa i és evident que aqueixa prestació de serveis no respon a raons de necessitat, urgència o al desenvolupament de programes de caràcter temporal, conjuntural o extraordinari, sinó que es tracta d’encobrir l’existència de necessitats estructurals i permanents. I, arribats a aquest punt ha d’afirmar-se que aqueixa prolongació de la relació laboral de duració determinada ha de considerar-se abusiva, no sols perquè infringeix la normativa interna, sinó perquè, a més, és incompatible amb la Directiva 1999/70/CE, sense que calga apreciar causa objectiva que la justifique. Això determina un frau en el nomenament i l’existència d’abús per part de l’administració que s’integra i origina per la irregular o improcedent prolongació administrativa del nomenament temporal del recurrent per a cobrir necessitats que l’Administració no ha demostrat que no foren permanents«.
La sentència del TS trenca la tesi mantinguda durant anys per la Conselleria de Sanitat en el sentit que està prolongació dels nomenaments eventuals obeïa a raons objectives i justificades de necessitats eventuals sorgides de l’assistència sanitària continuada a la població, sense que existira una especificació a aquestes necessitats en el nomenament, excepte la genètica frase de l’Estatut Marc de «garantir el funcionament permanent i continuat dels centres sanitaris».
El Tribunal Suprem considera que aquests nomenaments estan cobrint una necessitat orgànica i estructural del nostre sistema sanitari que és garantir l’atenció sanitària a la població les 24 hores del dia els 365 dies de l’any i que no pot realitzar-se sobre la base de nomenaments en frau de llei.
La CSUSP haurà de donar una forma legal a aquests nomenaments i organitzar l’assistència sanitària correcta a la població, ja que en l’actualitat el 70% del temps d’aquesta assistència sanitària es realitza sobre la base de sobrecàrrega de jornades de treball del personal mèdic fonamentalment, que arriben a ser jornades de treball de 24 hores ininterrompudes, o mitjançant la utilització de nomenaments en frau de llei com ha reconegut el TS.
El Tribunal Suprem intencionadament no dona una solució a aquest conflicte. Sí que visualitza i assenyala l’existència d’una bossa d’abús de temporalitat que no s’ha contemplat de manera específica en la nova llei. Serà l’administració responsable la que haja de regularitzar aquesta situació sobre la base de les seues necessitats, però no pot seguir amb les mateixes pràctiques que realitza perquè són il·legals.
La CSUSP té un gran deute amb aquest col·lectiu, que des de fa anys denuncia l’abús de la seua situació i reclama una estabilitat per cobrir necessitats assistencials estructurals. Ara, el TS ha reconegut aquesta situació en frau de llei.
Resulta necessari un canvi normatiu que reconega aquestes places com a necessitats estructurals i homogeneïtze al personal amb nomenaments d’atenció continuada dins de l’organigrama de plantilles de la CSUSP. Això no és obstacle perquè el personal afectat continue reclamant judicialment el reconeixement d’aquesta situació d’abús i els danys produïts.
El TS, sense entrar a determinar la solució d’aquest problema, amb aquesta sentència permet inferir importants implicacions pràctiques, per exemple, en les causes a justificar i el procediment per al cessament d’aquest personal. Però, sobretot, aquesta sentència serà un impuls fonamental perquè aquest sindicat i aquest col·lectiu continue amb les seues mesures de pressió reclamant el seu dret a optar a l’estabilització de les seues places com a personal fix mitjançant un procés reglamentari i al fet que les seues condicions de treball s’equiparen a la resta de personal que realitza les mateixes o equivalents funcions dins de la CSUSP.
El SIMAP continuarà explorant les implicacions d’aquesta sentència per a cadascuna de les persones amb un NAC i contactarà amb la CSUSP perquè reconeguen la necessitat de donar una solució adequada, dins de l’organització dels recursos humans, a les necessitats estructurals que en data de hui es venen cobrint mitjançant nomenaments eventuals en frau de llei