Facultativos/as Atención Especializada

SIMAP

(Para más información ver programa SIMAP 2022)

• Adecuación de las plantillas
  para no requerir la sobreexplotación al personal.
  
• Los servicios deben crecer en especialistas cumpliendo la ley
  que regula los nombramientos temporales, tanto en términos de tipo de nombramiento como en duración máxima de estos.
  
• Los nombramientos de atención continuada
  no pueden cubrir necesidades estructurales ni para garantizar el funcionamiento continuado de los centros ni, mucho menos para realizar trabajo programado. Estos nombramientos suponen un abuso de la temporalidad y un fraude de ley, tal y como se vienen utilizando.
  
• La planificación anual del trabajo en cada servicio es fundamental y necesaria para garantizar su eficiencia, la protección en materia de salud laboral y en conciliación.
  
• Las guardias, tal y como las conocemos, deben desaparecer y establecer un nuevo concepto, otras formas de trabajo más saludables, con un máximo de 12 horas y voluntarias cuando superen la jornada ordinaria, con descansos de 24 horas tras las guardias, retribuidos y no recuperables que reduzcan la jornada anual efectiva, para ello es necesario el aumento del número de especialistas.
  
• Debe desaparecer el concepto de jornada complementaria/guardias y pasar a ser considerada horas extraordinaria: limitación clara, voluntariedad, mayor retribución que la jornada ordinaria por lo que supone de implicación y penosidad.
  
• La implicación de los profesionales en la atención continuada
  a la población (guardias) debe ser voluntaria y recompensada
  tanto con mejoras retributivas significativas,
  pero también como con descansos compensatorios mayores que los mínimos legales actuales, remunerados y no recuperables.
  
• Las guardias localizadas en sanidad son tiempo de trabajo en su totalidad
  y así deben contemplarse y regularse con todas sus implicaciones: jurisprudencia
  
• Recuperación de los 14 festivos
  (12 nacionales y 2 autonómicos) cuando se trabaja como guardia/atención continuada. No puede excluirse ya que es una trampa que nos obliga a trabajar lo que por ley es un día festivo.
  
• Formación de calidad; debe ser responsabilidad de la propia Conselleria, desligada de financiación privada
  que selecciona los temas y a los profesionales que le resultan más rentables para la introducción de sus productos en la sanidad, por lo que se rompe la equidad de la oferta. Debe estar adaptada a las funciones a realizar, pública y dentro del tiempo de trabajo efectivo
  en jornada laboral. La financiación privada de la formación debe ser algo complementario y no suplir la obligación de la administración en velar por la actualización de los conocimientos de sus empleados públicos y de la progresión profesional.
  
• Especial cuidado al tiempo dedicado a la docencia, tanto pregrado como postgrado. Debe considerarse en el reparto de cargas asistenciales.
  
• Se debe tener especial dedicación para facilitar la formación de los profesionales cuyos puestos de trabajo sean de difícil cobertura, como ocurre en los hospitales comarcales. Trabajar en un hospital comarcal no puede suponer «un suicidio profesional».
  
• Incentivación del trabajo de especializada en hospitales comarcales
  con flexibilidad horario y reducciones de jornada retribuidas, tiempo de formación con rotatorios anuales por hospitales de referencia, promover formar parte de equipos de investigación y participación en docencia dentro de la jornada laboral, etc.
  

Resistencia SIMAP:

SIMAP, donde otros desisten,

SIMAP insiste

Versió en valenciá

SIMAP

Facultatius/ves Atenció Especialitzada

(Per a més informació veure programa SIMAP 2022)

En valenciá tras el texto en castellano

• Adequació de les plantilles
  per no requerir la sobreexplotació al personal.
  
• Els serveis han de créixer en especialistes complint la llei
  que regula els nomenaments temporals, tant en termes de tipus de nomenament com en duració màxima d’aquests .
  
• Els nomenaments d’atenció continuada
  no poden cobrir necessitats estructurals ni per a garantir el funcionament continuat dels centres ni, molt menys per a fer treball programat. Aquests nomenaments suposen un abús de la temporalitat i un frau de llei, tal com es venen utilitzant.
  
• La planificació anual del treball en cada servei és fonamental i necessària per a garantir la seua eficiència, la protecció en matèria de salut laboral i en conciliació.
  
• Les guàrdies, tal com les coneixem, han de desaparéixer i establir un nou concepte, altres formes de treball més saludables, amb un màxim de 12 hores i voluntàries quan superen la jornada ordinària, amb descansos de 24 hores després de les guàrdies, retribuïts i no recuperables que reduïsquen la jornada anual efectiva, per a això és necessari l’augment del nombre d’especialistes.
  
• Ha de desaparéixer el concepte de jornada complementària/guàrdies i passar a ser considerada hores extraordinària: limitació clara, voluntarietat, major retribució que la jornada ordinària pel que suposa d’implicació i penúria.
  
• La implicació dels professionals en l’atenció continuada
  a la població (guàrdies) ha de ser voluntària i recompensada
  tant amb millores retributives significatives,
  però també amb descansos compensatoris majors que els mínims legals actuals, remunerats i no recuperables.
  
• Les guàrdies localitzades en sanitat són temps de treball íntegrament
  i així han de contemplar-se i regular-se amb totes les seues implicacions: jurisprudència
  
• Recuperació dels 14 festius
  (12 nacionals i 2 autonòmics) quan es treballa com a guàrdia/atenció continuada. No pot excloure’s ja que és un parany que ens obliga a treballar el que per llei és un dia festiu.
  
• Formació de qualitat; responsabilitat de la pròpia Conselleria, deslligada de finançament privat
  que selecciona els temes i als professionals que li resulten més rendibles per a la introducció dels seus productes en la sanitat, per la qual cosa es trenca l’equitat de l’oferta. Ha d’estar adaptada a les funcions a realitzar, pública i dins del temps de treball efectiu
  en jornada laboral. El finançament privat de la formació ha de ser una cosa complementària i no suplir l’obligació de l’administració de vetlar per l’actualització dels coneixements dels seus empleats públics i de la progressió professional.
  
• Especial cura al temps dedicat a la docència, tant pregrau com postgrau. Ha de considerar-se en el repartiment de càrregues assistencials.
  
• S’ha de tindre especial dedicació per a facilitar la formació dels professionals els llocs de treball dels quals siguen de difícil cobertura, com ocorre als hospitals comarcals. Treballar en un hospital comarcal no pot suposar «un suïcidi professional».
  
• Incentivació del treball d’atenció especialitzada en hospitals comarcals
  amb flexibilitat d’horari i reduccions de jornada retribuïdes, temps de formació amb rotatoris anuals per hospitals de referència, promoure formar part d’equips d’investigació i participació en docència dins de la jornada laboral, etc.
  

Resistència SIMAP:

SIMAP, on uns altres desisteixen,

SIMAP insisteix