Quantcast
Skip to main content
Actualidad y NoticiasAcción sindicalJornada/Guardias

Jornada laboral de 35 horas semanales: para Simap el acuerdo es inaceptable

By 9 de marzo de 2023No Comments


  • El proceso por el que se va a implantar las 35 horas semanales es fruto de un mal acuerdo: sugiere que no ha habido presión sobre la Conselleria de Sanidad y no está justificada la autocomplacencia de los que han participado en esta negociación

  • Por el efecto perverso de los vasos comunicantes entre jornada ordinaria y complementaria (guardias), esta reducción de la jornada ordinaria no tendrá el efecto en equidad que debiera para facultativos/enfermería con guardias.

  • No se instaura la jornada ordinaria de lunes a viernes. Se abandona una homogénea reivindicación de toda la Atención Primaria que, al aplicar la jornada de 35 horas, lograra que los sábados no fueran laborables

  • Los sindicatos de Mesa Sectorial y la CSUSP deberían acordar la jornada de 35 horas para 2023, porque legalmente ya está reconocida para todos los trabajadores públicos de la Generalitat, de forma directa o supletoria como es en el caso de los estatutarios.

  • Resulta incomprensible que los sindicatos de Mesa Sectorial acepten un trato tan discriminatorio para el personal estatutario, al excluirlo de lo que se va a aprobar para todo el personal de la Generalitat.

En valencià a continuación del texto en castellano

Ayer se llegó a un acuerdo entre la Conselleria de Sanidad (CSUSP) y los sindicatos de Mesa Sectorial CCOO, UGT, CSIF, Intersindical, Satse y la abstención de CESM-SAE.

La aplicación de esta jornada laboral será progresiva, y este es el punto clave, entre otros, que hace que el acuerdo para Simap sea inaceptable y que se tenga dudas más que razonables de que estos sindicatos hayan hecho una verdadera presión a la CSUSP en la negociación para conseguir un acuerdo más favorable para todos los trabajadores/as.

Proceso por el que alcanzarán las 35 horas semanales:

  • Aplicación progresiva hasta el 1 de enero de 2025.
  • En 2023 añaden 3 días de LD y en 2024 otros 3 (2 como LD y 4 en planilla). A partir de 2025 todo en planilla de trabajo.
  • Mantienen la jornada laboral ordinaria de lunes a sábado.
  • No incluye una reducción simultánea de la jornada complementaria/guardias, de forma que al mantenerse la obligatoria de 48 horas semanales las especialidades con guardias verán aumentadas las horas obligatorias de estas. Este es el efecto perverso de los vasos comunicantes entre jornada ordinaria y complementaria. La disminución de la jornada deberá ser de ambas a la vez. Es más, el concepto de jornada complementaria debería desaparecer del Estatuto Marco y tener un solo tipo de jornada y todo el tiempo que la sobrepase, en cualquier horario, considerarse horas extraordinarias.

    Hay que recordar que la jornada complementaria, a diferencia de la jornada ordinaria, se caracteriza por los turnos de 17 o 24 horas, sin respetar el descanso mínimo diario de 12 horas, y que compensan con solo 7 horas de descanso en algunas jornadas de la semana y en los que la libranza de guardia no se considera tiempo de trabajo efectivo y por tanto con posibilidad de hacer que sea recuperable.

    Por lo tanto, la perversión de aplicarnos dos tipos de jornada y justificar así las 48 horas semanales hace que esta reducción de la jornada ordinaria no tenga el efecto en equidad que debiera para facultativos/enfermería con guardias.

  • La CSUSP se reserva la potestad de establecer los días, tanto como de libre disposición o planilla de trabajo, en los que se establecerá esta reducción y mantiene la jornada laboral a sábados. Este hecho colisiona con una homogénea reivindicación de toda la atención primaria: que la aplicación de la jornada de 35 horas consiguiera que los sábados no fueran laborables. No sólo por motivo de conciliación, válido para todas las categorías profesionales, sino porque los sábados de jornada ordinaria no se atiende a los pacientes del cupo, sino sólo atención a demanda y urgente o labores administrativas que podrían realizarse en otro horario.

Hay que recordar que la jornada de 35 horas en sanidad ya está establecida en la mayoría de las comunidades autónomas, salvo Madrid, Cataluña, Galicia, Aragón, Castilla y León, Comunidad Valenciana y Murcia, por lo que no se puede entender tanta demora en su instauración.

Tampoco hay dejar de lado que la Ley de Función Pública Valenciana y su desarrollo en el Decreto 42/2019, que debería ser de aplicación supletoria a los estatutarios en las mejoras contenidas, ya reconoce la jornada de 35 horas los trabajadores públicos de la Generalitat desde 2019.

Por lo tanto, lo que deberían haber hecho los sindicatos de Mesa Sectorial y la Csusp es acordar ya la jornada de 35 horas, porque legalmente ya está reconocida para todos los trabajadores públicos de la Generalitat, de forma directa o supletoria como es en el caso de los estatutarios.

La aplicación efectiva de la jornada de 35 horas, pese a estar ya reconocida en la norma con rango de decreto, no se ha aplicado hasta ahora por un problema de bloqueo en los Presupuestos Generales del Estado (PGE), impedimento que ya no existe en 2023 tras el acuerdo del gobierno estatal y las organizaciones sindicales en octubre de 2022 y que se encuentra en vías de aplicación en este 2023.

En consecuencia, durante 2023 a todos los trabajadores públicos de la Generalitat Valenciana y a los funcionarios de la Csusp se haría efectiva esta jornada. Sin embargo, no al personal estatutario.

Nos hacemos dos preguntas importantes al respecto:

La primera pregunta es: si la mayoría de los sindicatos que están presentes en Mesa Sectorial forman parte también de la Mesa General de Negociación, que es un órgano superior y del que emana la Mesa Sectorial, ¿por qué ahora son capaces de dar por bueno un acuerdo de Mesa Sectorial en el que aceptan que sólo para el personal estatutario no se aplicará la jornada de 35 horas hasta el 2025 cuando para el resto de los trabajadores públicos la consiguieron sin ningún tipo de decalaje en 2019?

Por explicarlo mejor, sólo se negocia en Mesa Sectorial aquello que decida la Mesa General de Negociación. En la Mesa General de Negociación acuerdan en una norma con rango de decreto la implantación de la jornada de 35 horas en 2019, que, como hemos dicho, no se ha hecho efectiva por un bloqueo en los PGE que ha desaparecido en 2023.

La segunda pregunta es: ¿por qué no hacen valer para los estatutarios lo recogido en el Decreto 42/2019?

Los sindicatos de Mesa General no permitieron que la jornada de 35 horas se negociara específicamente en la Mesa Sectorial porque entenderían que esta medida debería ser de aplicación general a todos los trabajadores de la Generalitat.

Entonces ¿Por qué no hacen valer estos argumentos los sindicatos de Mesa sectorial para aplicar en 2023 la jornada de 35 horas sin más retraso?

La conclusión a la que llegamos es que la manera en que se va a implantar las 35 horas semanales es consecuencia de un mal acuerdo y no está justificada la autocomplacencia de los que han participado en esta negociación.

  1. La reducción de jornada ordinaria exclusivamente y la no modificación/reducción del máximo a que se obliga de 48 horas semanales a las categorías con guardias hace que el beneficio de esta medida sea desigual en función de la categoría profesional, siendo los más perjudicados los facultativos con guardias y, dentro de estos, los facultativos de Atención Primaria. Precisamente el nivel asistencial que más se debería haber tenido en cuenta a la hora de dar medidas de «oxígeno» que mejorar la situación crítica en la que se encuentran.
  2. Es incomprensible que los sindicatos de Mesa Sectorial acepten un trato tan discriminatorio para el personal estatutario respecto al resto de trabajadores de la Generalitat y que no estén peleando porque, una vez solucionado el bloqueo en los PGE, no se cree un segundo obstáculo presupuestario a nivel autonómico, excluyendo al personal estatutario de lo que se va a aprobar para todo el personal de la Generalitat.

No es en absoluto un buen acuerdo, no nos han defendido de forma correcta. Seguimos estando perjudicados respecto a las mejoras que estos mismos sindicatos han negociado y acordado para el resto de los trabajadores públicos de la Generalitat en materia de jornada y condiciones de trabajo, muy mejoradas en cuestión de conciliación con flexibilidad horaria, reducciones de jornada por conciliación que no nos aplican y reducciones de jornada por edad.

Esta Administración del siglo XXI que tanto publicitan parece que incluye a todos menos a los trabajadores de la sanidad pública, precisamente los que más lo necesitan.

Versió en valencià


SIMAP

Jornada laboral de 35 hores setmanals: per a Simap l’acord és inacceptable


  • El procés pel qual s’implantarà les 35 hores setmanals és fruit d’un mal acord: suggereix que no hi ha hagut pressió sobre la Conselleria de Sanitat i no està justificada l’autocomplaença dels quals han participat en aquesta negociació

  • Per l’efecte pervers dels vasos comunicants entre jornada ordinària i complementària (guàrdies), aquesta reducció de la jornada ordinària no tindrà l’efecte en equitat que deguera per a facultatius/infermeria amb guàrdies.

  • No s’instaura la jornada ordinària de dilluns a divendres. S’abandona una homogènia reivindicació de tota l’ Atenció Primària que, en aplicar la jornada de 35 hores, aconseguira que els dissabtes no foren laborables

  • Els sindicats de Mesa Sectorial i la CSUSP haurien d’acordar la jornada de 35 hores per a 2023, perquè legalment ja està reconeguda per a tots els treballadors públics de la Generalitat, de manera directa o supletòria com és en el cas dels estatutaris.

  • Resulta incomprensible que els sindicats de Taula Sectorial accepten un tracte tan discriminatori per al personal estatutari, en excloure’l del o que s’aprovarà per a tot el personal de la Generalitat.

Ahir es va arribar a un acord entre la Conselleria de Sanitat (CSUSP) i els sindicats de Taula Sectorial CCOO, UGT, CSIF, Intersindical, SATSE i l’abstenció de CESM-SAE.

L’aplicació d’aquesta jornada laboral serà progressiva, i aquest és el punt clau, entre altres, que fa que l’acord per a Simap siga inacceptable i que es tinga dubtes més que raonables que aquests sindicats hagen fet una vertadera pressió a la CSUSP en la negociació per a aconseguir un acord més favorable per a tots els treballadors/as.

Procés pel qual aconseguiran les 35 hores setmanals:

  • Aplicació progressiva fins a l’1 de gener de 2025.
  • En 2023 afigen 3 dies de LD i en 2024 altres 3 (2 com LD i 4 en full d’anotacions). A partir de 2025 tot en full d’anotacions de treball.
  • Mantenen la jornada laboral ordinària de dilluns a dissabte.
  • No inclou una reducció simultània de la jornada complementària/guàrdies, de manera que en mantenir-se l’obligatòria de 48 hores setmanals les especialitats amb guàrdies veuran augmentades les hores obligatòries d’aquestes. Aquest és l’efecte pervers dels vasos comunicants entre jornada ordinària i complementària. La disminució de la jornada haurà de ser d’ambdues alhora. És més, el concepte de jornada complementària hauria de desaparèixer de l’Estatut Marc i tenir un sol tipus de jornada i tot el temps que la sobrepasse, en qualsevol horari, considerar-se hores extraordinàries.

    Cal recordar que la jornada complementària, a diferència de la jornada ordinària, es caracteritza pels torns de 17 o 24 hores, sense respectar el descans mínim diari de 12 hores, i que compensen amb només 7 hores de descans en algunes jornades de la setmana i en els quals la lliurança de guàrdia no es considera temps de treball efectiu i per tant amb possibilitat de fer que siga recuperable.

    Per tant, la perversió d’aplicar-nos dos tipus de jornada i justificar així les 48 hores setmanals fa que aquesta reducció de la jornada ordinària no tinga l’efecte en equitat que deguera per a facultatius/infermeria amb guàrdies.

  • La CSUSP es reserva la potestat d’establir els dies, tant com de lliure disposició o full d’anotacions de treball, en els quals s’establirà aquesta reducció i manté la jornada laboral a dissabtes. Este fet col·lideix amb una homogènia reivindicació de tota l’atenció primària: que l’aplicació de la jornada de 35 hores aconseguira que els dissabtes no foren laborables. No sols per motiu de conciliació, vàlid per a totes les categories professionals, sinó perquè els dissabtes de jornada ordinària no s’atén els pacients del contingent, sinó només atenció a demanda i urgent o labors administratives que podrien realitzar-se en un altre horari.

Cal recordar que la jornada de 35 hores en sanitat ja està establida en la majoria de les comunitats autònomes, excepte Madrid, Catalunya, Galícia, Aragó, Castella i Lleó, Comunitat Valenciana i Murcia, per la qual cosa no es pot entendre tanta demora en la seua instauració.

Tampoc hi ha deixar de costat que la Llei de Funció Pública Valenciana i el seu desenvolupament en el Decret 42/2019, que hauria de ser d’aplicació supletòria als estatutaris en les millores contingudes, ja reconeix la jornada de 35 hores els treballadors públics de la Generalitat des de 2019.

Per tant , el que haurien d’haver fet els sindicats de Mesa Sectorial i laC susp és acordar ja la jornada de 35 hores, perquè legalment ja està reconeguda per a tots els treballadors públics de la Generalitat, de manera directa o supletòria com és e n el cas dels estatutaris.

L’aplicació efectiva de la jornada de 35 hores, malgrat estar ja reconeguda en la norma amb rang de decret, no s’ha aplicat fins ara per un problema de bloqueig en els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), impediment que ja no existeix en 2023 després de l’acord del govern estatal i les organitzacions sindicals a l’octubre de 2022 i que es troba en vies d’aplicació en aquest 2023.

En conseqüència, durant 2023 a tots els treballadors públics de la Generalitat Valenciana i als funcionaris de la CSUSP s’haría efectiva aquesta jornada. No obstant, no al personal estatutari.

Ens fem dues preguntes importants sobre aquest tema:

La primera pregunta és: si la majoria dels sindicats que estan presents en Taula Sectorial formen part també de la Taula General de Negociació, que és un òrgan superior i del qual emana la Taula Sectorial, per què ara són capaces de donar per bo un acord de Taula Sectorial en el qual accepten que només per al personal estatutari no s’aplicarà la jornada de 35 hores fins al 2025 quan per a la resta dels treballadors públics la van aconseguir sense cap mena de decalatge en 2019?

Per explicar-ho millor, només es negocia en Taula Sectorial allò que decidisca la Taula General de Negociació. En la Mesa General de Negociació acorden en una norma amb rang de decreto la implantació de la jornada de 35 hores en 2019, que, com hem dit, no s’ha fet efectiva per un bloqueig en els PGE que ha desaparegut en 2023.

La segona pregunta és: por què no fan valdre per als estatutaris l’arreplegat en el Decret 42/2019?

Els sindicats de Taula General no van permetre que la jornada de 35 hores es negociara específicament en la Taula Sectorial perquè entendrien que aquesta mesura deuria ser d’aplicació general a tots els treballadors de la Generalitat.

Llavors Per què no fan valdre aquests arguments els sindicats de Taula sectorial per a aplicar en 2023 la jornada de 35 hores sense més retard?

La conclusió a la qual arribem és que la manera en què s’implantarà les 35 hores setmanals és conseqüència d’un mal acord i no està justificada l’autocomplaença dels quals han participat en aquesta negociació.

  1. La reducció de jornada ordinària exclusivament i la no modificació/reducció del màxim al fet que s’obliga de 48 hores setmanals a les categories amb guàrdies fa que el benefici d’aquesta mesura siga desigual en funció de la categoria professional, sent els més perjudicats els facultatius amb guàrdies i, dins d’aquests, els facultatius de Atenció Primària. Precisament el nivell assistencial que més s’hauria d’haver tingut en compte a l’hora de donar mesures de «oxigen» que millorar la situació crítica en la qual es troben.
  2. És incomprensible que els sindicats de Taula Sectorial accepten un tracte tan discriminatori per al personal estatutari respecte a la resta de treballadors de la Generalitat i que no estiguen barallant perquè, una vegada solucionat el bloqueig en els PGE, no es crea un segon obstacle pressupostari a nivell autonòmic, excloent al personal estatutari del que s’aprovarà per a tot el personal de la Generalitat.

No és en absolut un bon acord, no ens han defensat de manera correcta. Continuem estant perjudicats respecte a les millores que aquests mateixos sindicats han negociat i acordat per a la resta dels treballadors públics de la Generalitat en matèria de jornada i condicions de treball, molt millorades en qüestió de conciliació amb flexibilitat horària, reduccions de jornada per conciliació que no ens apliquen i reduccions de jornada per edat.

Aquesta Administració del segle XXI que tant publiciten sembla que inclou a tots menys als treballadors de la sanitat pública, precisament els que més ho necessiten.


Cuando otros desisten, SIMAP insiste