-
Ante la gravedad del problema sanitario actual, el gobierno de la Generalitat valenciana, no sólo la Conselleria de Sanidad, debe dar el paso.
-
Además de mejorar las condiciones laborales y contractuales, se requiere una inversión económica muy por encima de la actualmente asignada para poder reclutar profesionales para la sanidad pública.
En valencià a continuación del texto en castellano
Como en ocasiones anteriores, el inicio del verano coincide con la sobrecarga del sistema de asistencia sanitaria, con especial foco en los servicios de Urgencias, Atención Primaria y centros donde la sustitución es casi imposible, como los hospitales comarcales.
La Conselleria de Sanidad Universal y Salud Pública (CSUSP) ha establecido un plan de sustitución de vacaciones tardío y apresurado. Y absolutamente insuficiente. Incomprensible que se dejaran en el cajón más de mil contratos estructurales esperando a septiembre, mientras la pandemia COVID sigue con fuerza, aunque con menor lesividad, y todos veíamos que el verano iba a ser muy complicado. Todos lo vimos, menos los responsables de la gestión de recursos humanos de la CSUSP
Ya entrados en el mes de julio, lo esperado: los centros de salud y las urgencias saturadas (por pacientes de coronavirus y de otras patologías), con personal de vacaciones que no se ha previsto sustituir o no se ha podido, en gran parte porque la oferta del plan de vacaciones, a pocos días de finalizar el mes de junio, ha supuesto que los profesionales sanitarios ya han buscado y encontrado otras ofertas de trabajo. A esta complicada situación, se debe sumar la afectación de sanitarios/as por coronavirus que añade un problema más en la organización de las planillas de trabajo y la necesidad de establecer el doblaje de turnos.
Para SIMAP, además de la mala previsión y peor planificación, la falta de profesionales y el problema de «no encontrar facultativos» como dijo ayer el conseller, responden a la calidad de los nombramientos que ofrecen y las penosas condiciones laborales que existen, sobre todo en el ámbito de la Atención Primaria. En las circunstancias actuales, con el aumento de pacientes, el cierre de centros y la supresión del horario de tardes, la presión asistencial se hace insoportable.
Como consecuencia, médicas/os y enfermeras/os han decidido huir de la sanidad pública: desde hace años existe una
FUGA de profesionales a:
-
Desarrollar su actividad profesional al extranjero.
-
Ingresar en la nómina de la medicina privada.
Existen pruebas: la Organización Médica Colegial (OMC) indica que «en los 10 últimos años, se han solicitado alrededor de 31.000 certificados de idoneidad por parte de médicos españoles» (para ejercer en el extranjero). 2.504 médicos se acreditaron para trabajar fuera de España en 2021, cifra récord. Por otro lado, el empleo médico en la sanidad privada ha crecido un 7% mientras en la pública se ha observado un descenso del 1,7 (Informe Oferta-Necesidad de Especialistas Médicos 2021-2035). Algunos compañeros han declarado: «nos vamos a la sanidad privada porque en la pública nos maltratan».
Mientras no se detenga el escape de profesionales, la sanidad seguirá desangrándose.
No podemos quedarnos con la constatación de que «no hay facultativos», como dijo el conseller en la tribuna de Les Corts: hay que buscarlos y reclutarlos para la sanidad pública. Esto no puede hacerse sin inversión económica. Estamos ante una urgencia en la atención sanitaria pública a la ciudadanía y es responsabilidad del Consell buscar una solución inmediata.
Desde SIMAP incidimos en que la magnitud del problema excede a lo que es capaz de gestionar en solitario la CSUSP por el límite presupuestario al que se ve sometida y que, si bien existen mejoras organizativas que pueden implantarse, la carencia de facultativos/as y personal de enfermería de Atención Primaria, Urgencias y de Especializada en los hospitales comarcales y en las zonas de difícil cobertura, requiere de una inversión económica muy por encima de la actualmente asignada.
Si el gobierno valenciano no da ese paso necesario y definitivo estará fallando a la ciudadanía en un aspecto básico como es la protección y el cuidado de la salud, y difícilmente podremos perdonarlo.
SIMAP
8 de juliol de 2022 www.simap.es
No és suficient la justificació: «no hi ha professionals sanitaris». Cal buscar-los i reclutar-los per a la sanitat pública
-
Davant la gravetat del problema sanitari actual, el govern de la Generalitat valenciana, no sols la Conselleria de Sanitat, ha de fer el pas.
-
A més de millorar les condicions laborals i contractuals, es requereix una inversió econòmica molt per damunt de l’actualment assignada per a poder reclutar professionals per a la sanitat pública.
Com en ocasions anteriors, l’inici de l’estiu coincideix amb la sobrecàrrega del sistema d’assistència sanitària, amb especial focus en els serveis d’Urgències, Atenció Primària i centres on la substitució és quasi impossible, com els hospitals comarcals.
La Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública (CSUSP) ha establit un pla de substitució de vacances tardà i precipitat. I absolutament insuficient. Incomprensible que es deixaren en el calaix més de mil contractes estructurals esperant a setembre, mentre la pandèmia COVID segueix amb força, encara que amb menor lesivitat, i tots véiem que l’estiu anava a ser molt complicat. Tots ho vam veure, menys els responsables de la gestió de recursos humans de la CSUSP
Ja entrats el mes de juliol, l’esperat: els centres de salut i les urgències saturades (per pacients de coronavirus i d’altres patologies), amb personal de vacances que no s’ha previst substituir o no s’ha pogut, en gran part perquè l’oferta del pla de vacances, a pocs dies de finalitzar el mes de juny, ha suposat que els professionals sanitaris ja han buscat i trobat altres ofertes de treball. A aquesta complicada situació, s’ha de sumar l’afectació de sanitaris/as per coronavirus que afig un problema més en l’organització dels fulls d’anotacions de treball i la necessitat d’establir el doblatge de torns.
Per a SIMAP, a més de la mala previsió i pitjor planificació, la falta de professionals i el problema de «no trobar facultatius» com va dir ahir el conseller, responen a la qualitat dels nomenaments que ofereixen i les penoses condicions laborals que existeixen, sobretot en l’àmbit de l’Atenció Primària. En les circumstàncies actuals, amb l’augment de pacients, el tancament de centres i la supressió de l’horari de vesprades, la pressió assistencial es fa insuportable.
Com a conseqüència, mètges/ssas i infermeres/ers han decidit fugir de la sanitat pública: des de fa anys existeix una
FUGIDA de professionals a:
-
Desenvolupar la seua activitat professional a l’estranger.
-
Ingressar en la nòmina de la medicina privada.
Existeixen proves: l’Organització Mèdica Col·legial (OMC) indica que «en els 10 últims anys, s’han sol·licitat al voltant de 31.000 certificats d’idoneïtat per part de metges espanyols» (per a exercir a l’estranger). 2.504 metges es van acreditar per a treballar fora d’Espanya en 2021, xifra rècord. D’altra banda, l’ocupació mèdica en la sanitat privada ha crescut un 7% mentre en la pública s’ha observat un descens del 1,7 (Informe Oferta-Necessitat d’Especialistes Mèdics 2021-2035). Alguns companys han declarat: «ens anem a la sanitat privada perquè en la pública ens maltracten».
Mentre no es detinga la fuita de professionals, la sanitat continuarà dessagnant-se.
No podem quedar-nos amb la constatació que «no hi ha facultatius», com va dir el conseller en la tribuna de les Corts: cal buscar-los i reclutar-los per a la sanitat pública. Això no pot fer-se sense inversió econòmica. Estem davant una urgència en l’atenció sanitària pública a la ciutadania i és responsabilitat del Consell buscar una solució immediata.
Des de SIMAP incidim en què la magnitud del problema excedeix al que és capaç de gestionar en solitari la CSUSP pel límit pressupostari al qual es veu sotmesa i que, si bé existeixen millores organitzatives que poden implantar-se, la manca de facultatius/as i personal d’infermeria d’Atenció Primària, Urgències i d’Especialitzada als hospitals comarcals i en les zones de difícil cobertura, requereix d’una inversió econòmica molt per damunt de l’actualment assignada.
Si el govern valencià no fa aqueix pas necessari i definitiu estarà fallant a la ciutadania en un aspecte bàsic com és la protecció i la cura de la salut, i difícilment podrem perdonar-lo.