-
Se trata de una solución provisional, pero llama la atención la sensación de superficialidad del texto: no contempla muchas circunstancias habituales y produce confusión y desamparo porque no responde a la complejidad de la asistencia sanitaria.
-
«Estamos perdidos y angustiados cada día en nuestro trabajo, en parte porque no sabemos qué se espera de nosotros» y este acuerdo no aporta luz.
-
Los módulos de refuerzo no son la solución y deberían ser la excepción dentro de una correcta planificación. Deben ser una medida provisional hasta conseguir una verdadera reforma y potenciación de la Atención Primaria.
-
Hay que recordar que este trabajo se realiza fuera de la jornada ordinaria habitual y complementaria. Aunque sea voluntario, debe tener una limitación igual que existe para las horas extraordinarias en cualquier trabajador de nuestro país.
-
La gran pregunta en AP: si se decide que un equipo de Atención Primaria no es susceptible de refuerzos adicionales y los miembros del equipo deben asumir la demanda de los ausentes, cuando lleguen al paciente 35 ¿Qué se puede hacer?
-
Antes de aceptar la ampliación de la jornada ordinaria en alguna de estas circunstancias sobrevenidas que recoge el acuerdo deben aseguraros de forma fehaciente que este se va a cumplir.
-
Los profesionales debemos tomar una postura activa y reivindicativa a la hora de buscar y proponer soluciones, porque es nuestro derecho. Los sindicatos debemos apoyaros con fuerza a nivel departamental, en el centro de trabajo, en el servicio, etc.
-
De nada sirven los pactos alcanzados en mesa sectorial si luego no se aplican o se hacen de forma incorrecta incluso perversa.
En valencià a continuación del texto en castellano
Tal como os adelantamos ayer, hemos elaborado un análisis del acuerdo publicado y os aportamos nuestras reflexiones (en azul en el texto).
¿Qué supone este acuerdo?
Este acuerdo regula la participación voluntaria del personal, fuera de su jornada ordinaria habitual y de atención continuada, en el programa específico de sustitución y refuerzo, y establece el complemento retributivo de productividad que la remunera.
¿A quiénes se puede aplicar?
Resulta de aplicación a la totalidad del personal de la Csusp.
¿Qué tipo de jornada es?
La tipificación del tiempo de trabajo prestado en las jornadas adicionales: El tiempo de trabajo prestado incluido en el presente programa tendrá el carácter de prolongación voluntaria de la jornada ordinaria general establecida. En consecuencia, deberá respetarse la duración máxima del tiempo de trabajo semanal en el cómputo que corresponda, así como se aplicarán las reglas generales de descanso entre jornadas de trabajo y sus excepciones, todo ello de acuerdo con lo previsto en la directiva 2003/88/CE, de 4 de noviembre, sobre ordenación del tiempo de trabajo.
La directiva europea establece una jornada semanal máxima de 48 horas en cómputo cuatrimestral, por lo que la realización de módulos de refuerzo necesariamente debe reducir el número de horas totales suma de jornada ordinaria y guardia/atención continuada obligatorias.
Y esta afirmación la hacemos en base a la citada directiva europea que establece que:
«la duración media del trabajo no exceda de 48 horas, incluidas las horas extraordinarias, por cada período de siete días y un periodo de referencia para el descanso semanal que no exceda los 4 meses.»
¿Qué requisitos son necesarios para la concesión de los refuerzos adicionales?
Los requisitos para la participación en el programa y cobro del complemento, se deberán cumplir todos los requisitos siguientes:
1.- Necesidad de sustitución o refuerzo. El programa de sustitución y refuerzo se aplicará en los supuestos en los que se requiera suplir la ausencia de personal o reforzar los efectivos disponibles para atender adecuadamente la demanda asistencial.
Debería entenderse que cualquier ausencia de un miembro del servicio o EAP haría necesaria la sustitución/refuerzo a no ser que se reduzca la actividad asistencial y las cargas de trabajo a cada miembro del servicio o equipo para que pueda asumir el trabajo que realizan los compañeros/as ausentes.
2. No disponibilidad de candidatos. Cuando, de acuerdo con lo previsto en el apartado anterior, sea necesaria la contratación de personal, se utilizarán los sistemas de selección de personal temporal establecidos reglamentariamente. Sólo en el caso de que resulte imposible la contratación se asumirá la demanda asistencial adicional, ya sea por parte de personal del mismo centro, de otros centros o incluso de otros departamentos de salud.
Si no se publicitan estas necesidades en la web de la Csusp difícilmente se tendrá conocimiento de estas y podrán las personas interesadas optar voluntariamente a estos módulos de sustitución y refuerzo. Es necesaria una planificación con urgencia de la situación para que durante el mes de junio todos los profesionales sepan las necesidades y la oferta de estos módulos de refuerzo/sustitución en cada departamento de salud, ya que el acuerdo permite que el personal de refuerzo sea de otros centros u otros departamentos de salud e intentar asegurar su cobertura ampliando el número de personas que pudieran estar interesadas.
3. Realización fuera de la jornada habitual. La tarea asistencial adicional prevista en este acuerdo deberá llevarse a cabo fuera de la jornada ordinaria y de atención continuada del profesional, y se desarrollará mediante la realización de módulos de la duración equivalente al turno sustituido o proporcional a la necesidad de refuerzo.
No deberían cerrarse por las tardes aquellos centros que van a requerir de módulos adicionales de refuerzo como viene sucediendo en los años precedentes. Por el histórico de cada centro ya se conoce los puntos en los que va a existir un exceso de cargas de trabajo y demanda durante el periodo estival que se avecina. En necesario planificar con urgencia la cobertura de estos centros y publicitar estas necesidades para encontrar candidatos voluntarios. También es necesario recordar que, aunque sea jornada fuera de la jornada ordinaria y complementaria, teniendo las características de horas extraordinarias, no quiere decir que no tenga influencia sobre el cómputo obligatorio de ambas, tal y como hemos expuesto en referencia al contenido de la DE 2003/88/CE.
4. En ningún caso podrá percibirse el complemento previsto en este acuerdo cuando los pacientes inicialmente asignados al personal ausente puedan ser atendidos por otro u otros miembros del equipo dentro de su horario habitual.
Esta apreciación es bastante subjetiva, ya que, si no se ha establecido previamente cuales son las cargas de trabajo aceptables que debe realizar un trabajador/a en cada categoría profesional, difícilmente se puede determinar el exceso que puede asumirse.
Tampoco se han realizado las necesarias y obligatorias evaluaciones del riesgo psicosocial, que evalúa además de los problemas en las cargas, distribución y organización del trabajo, la complejidad de este, que debe ser acorde a la categoría profesional, los factores emocionales que implica el trabajo específico en el área sanitaria o los problemas de relación con superiores jerárquicos y compañeros/as entre otras cosas.
Falta la información necesaria para determinar si los compañeros/as pueden asumir el trabajo de los ausentes. Se viene asumiendo y el que paga es el trabajador/a con su salud y su perdida en conciliación por este sobresfuerzo.
En Atención Primaria, este reparto en jornada ordinaria se podrá realizar hasta completar el máximo de consultas en total por agenda que se establezca, no siendo inferior a 30.
Mención especial en Atención Primaria a la hora de cumplir los requisitos para conceder los refuerzos adicionales.
Hace una mención especial para atención primaria, facultativos/as y enfermería especialmente, aunque no se indica de forma explícita. En este punto especifica hasta cuándo deberán repartirse los pacientes entre los miembros del equipo en el mismo turno de trabajo y sin retribución extra. Será en estas circunstancias en las que podrá atenderse a la demanda asistencial sin recurrir a los refuerzos adicionales.
Lo establecen exclusivamente para Atención Primaria sin tener tampoco datos objetivos para ello. No han considerado establecer este corte en el resto de unidades y servicios a los que se aplica este acuerdo (unidades de apoyo de Atención Primaria, cualquier categoría dependiente de los centros hospitalarios, incluidos HACLES, centros de especialidades, centros sanitarios integrados, centro de transfusión, servicios de inspección sanitaria, salud pública incluidas las unidades de prevención de cáncer de mama, personal dependiente del Servicio de Emergencias Sanitarias no incluido en su acuerdo específico del Consell y los nombramientos de atención continuada) lo que vuelve a poner de manifiesto la diferencia de trato que recibe este nivel asistencial también en los requisitos para acceder a los módulos.
Supone que siempre que se complete la agenda programada, que no deberá ser inferior a 30, puede asumirse el trabajo repartido entre el equipo. A esto habría que añadir lo que se acordó el 20 de marzo en el conjunto de mejoras aprobadas para la atención primaria: no deberá ser mayor de 35. Ahí está un límite: consultas no inferiores a 30 pacientes incluidas las consultas que pertenecen al cupo de otros compañeros/as pero sin sobrepasar los 35.
Esto sugiere dos cuestiones:
1.- El límite alcanzado por la demanda se conoce a posteriori y varía cada jornada, incluso empieza con un número de consultas programadas y va creciendo a lo largo de esta.
Como este límite se conocerá a posteriori, supone que los refuerzos adicionales son medidas que deben ser propuestas y aprobadas de forma previa. Esto puede ser un problema sobre el que hay que incidir en la planificación y en base a conocer la tendencia en la demanda y la experiencia de años anteriores.
Si se decide que un equipo de Atención Primaria no es susceptible de refuerzos adicionales y los miembros del equipo deben asumir la demanda de los ausentes, cuando lleguen al paciente 35 ¿Qué se puede hacer?
Esta es la gran pregunta que nos hemos hecho con el contenido del acuerdo de 20 de marzo sobre mejoras para la Atención Primaria y que sigue sin respuesta tras la publicación de este acuerdo de 2023 sobre refuerzos adicionales.
A continuación, os recordamos el contenido del pacto de 20 de marzo para Atención Primaria:
Se establece el límite en las agendas de medicina de familia de 35 citas. El límite para pediatría de AP será de 28 citas. Se facilitará la presencialidad en los centros de acuerdo con las pautas de la «Guía de Buenas prácticas en telemedicina para la atención sanitaria mediante modalidad no presencial. Generalitat valenciana 2021» (BPT).
-
El mecanismo de gestión de las consultas no demorables excedentes (a partir de la cita número 36) se establecerá para cada centro de acuerdo con el modelo de autogestión. Se podrán implementar medidas organizativas (turno rotatorio de absorción de demanda para centros con demora baja) o la aplicación de los módulos de refuerzo tanto para cubrir las ausencias, contener la demora o gestionar la atención a los no demorables en temporadas de alta frecuentación. Las modalidades, según las características del centro, la plantilla estructural y la demora serán:
-
Se realizará un módulo en el horario, de mañana o tardes, adicional al periodo laboral para cubrir la demanda sobrevenida del día.
-
Liberación de algún profesional de su propio cupo en su mismo horario para asistir la demanda sobrevenida del equipo. Esto sería rotatorio. Si fuera necesario, se autorizaría la realización de módulos de demora.
-
De las plazas asignadas a un centro, se designa alguna de ellas para la atención de pacientes no demorables, dicha plaza no lleva asignado cupo.
-
Se mantiene dentro de la propia agenda una proporción de citas libres según el histórico de sobredemanda. Si fuera necesario, se autorizaría la realización de módulos de demora.
-
2.- Se vuelva a ignorar el resto de las funciones que debe atender el facultativo de Atención Primaria a lo largo de la jornada laboral: a demanda, domicilios, urgencias, programas específicos de pacientes crónicos y con pluripatología, burocracia y tareas administrativas, ya no hablamos de prevención y promoción de la salud, formación, docencia o investigación…
Todas estas tareas que entran dentro de las competencias de los profesionales de la Atención primaria no existen para la Csusp más que para nombrarlo es sus escritos.
En unas de las reuniones del comité de huelga con la administración un compañero MF de EAP le planteó a la directora de Asistencia Sanitaria:
» Realmente estamos perdidos y angustiados cada día en nuestro trabajo, en parte porque no sabemos qué se espera de nosotros. Nos implicamos por llegar a todas las áreas de nuestra competencia, pero la impresión es que a la Csusp sólo le interesa que atendamos la demanda que acude al centro y todo lo demás no tiene valor, salvo para rellenar planes que nunca se implementan de forma adecuada para ponerlo en marcha. Si es así, díganoslo con franqueza. Estaremos todos más tranquilos, aunque mucho más decepcionados y frustrados«.
Si para optar a cualquier módulo de refuerzo adicional en atención primaria se requiere que el número de consultas programadas mínimo de los profesionales sea de 30 supone que a esta parte de la actividad se le dedican 300 minutos de forma ininterrumpida, quedando sólo 90 minutos en la jornada laboral para el resto de las actividades que son también competencia de los facultativos y enfermería de atención primaria.
Si tras el acuerdo del 20 de marzo el número «medio máximo obligatorio» de consultas programadas es de 35 consultas, esto supone que a ellas se dedicarán 350 minutos de la jornada de trabajo, quedando únicamente 40 minutos para el resto de las tareas. ¿Qué es lo que se pretende?
¿Puede suspenderse el programa de refuerzo una vez concedido?
En el caso de que en un programa de refuerzo por falta de sustitución aparezca un candidato a ocupar el puesto de trabajo, los refuerzos concedidos quedarán sin efecto.
¿Puede concederse de forma retroactiva la autorización de los módulos de refuerzo adicionales?
En algunas causas de aumento de las necesidades asistenciales sobrevenidas o urgentes la organización del trabajo podría realizarse en forma de refuerzos y podrá ser autorizado de forma retrospectiva.
Antes de aceptar la ampliación de la jornada ordinaria en alguna de estas circunstancias sobrevenidas que recoge el acuerdo que os aseguren de forma fehaciente que este se va a cumplir.
Los refuerzos adicionales son únicamente una solución temporal y sólo cuando los trabajadores los acepten de forma voluntaria
La mayoría de las soluciones que nos proponen, a falta de encontrar profesionales para las sustituciones sobre todo en personal facultativo/a y en ocasiones de enfermería, que parece lo más probable, son medidas de autogestión, en el mejor de los casos incluidas dentro del programa de refuerzos adicionales retribuidos.
El problema del exceso de cargas de trabajo y ausencia de sustituciones es algo que se repite cada año durante los meses de verano y cada vez con más frecuencia se mantiene a lo largo de todo el año, aunque en estos casos durante el verano la situación se hace insoportable.
Aun sabiendo que estos acuerdos anuales sobre los programas de refuerzos adicionales son soluciones transitorias en espera de una correcta dotación de los servicios y equipos, mientras no se tenga clara la forma correcta de organizar el trabajo, se asegure que cada categoría profesional asume de forma exclusiva las funciones de su nombramiento, se establezcan las cargas de trabajo adecuadas y se límite en base a esto, no se alcanzarán los objetivos de dotación adecuada y los programas adicionales de refuerzo será una herramienta de aplicación subjetiva que produce muchos agravios en su forma de aplicación.
Debemos implicarnos más en la organización de nuestro trabajo, tomar una postura más reivindicativa y exigir el apoyo de los sindicatos.
Los trabajadores/as de la Csusp tenemos pocos medios y capacidades para enfrentarnos a este problema, pero debemos tener una actitud más reivindicativa, simplemente por sobrevivir en algunos casos. Debemos conocer la organización prevista del trabajo de nuestro servicio equipo o centros de trabajo y reivindicar mejoras organizativas, implicar a los sindicatos para que se involucren en ellas en los diferentes departamentos de salud y si fuera el caso en que la situación se pudiera aliviar de forma temporal y transitoria con estos programas de refuerzos adicionales reclamarlos ante la gerencia de forma unánime.
Mientras se realice todo el trabajo por los que quedan en el mismo horario, hasta que el trabajador pierda la salud sin que le cuesta un euro a la Administración, esa será la forma principal en la que se organice.
Los módulos de refuerzo no son la solución y deberían ser la excepción dentro de una correcta planificación. No estamos apoyando estas medidas. Lo que pretendemos decir es que es necesario hacerse valer como personas y como profesionales y que quienes mejor conocen los problemas de su centro, servicio y equipo son los profesionales que los sufren. Por eso os animamos a tomar una postura activa y reivindicativa a la hora de buscar y proponer soluciones, porque estáis en vuestro derecho. Y nosotros, los sindicatos, debemos apoyaros con fuerza a nivel departamental, de centro de trabajo, de servicio, etc. De nada sirven los pactos alcanzados en mesa sectorial si luego no se aplican o se hacen de forma incorrecta incluso perversa.
SIMAP
Reflexions sobre alguns punts de l’Acord de regulació del Programa especial de productivitat per a la prestació de mòduls addicionals de reforç, en 2023
-
Es tracta d’una solució provisional, però crida l’atenció la sensació de superficialitat del text: no contempla moltes circumstàncies habituals i produeix confusió i desemparament perquè no respon a la complexitat de l’assistència sanitària.
-
«Estem perduts i angoixats cada dia en el nostre treball, en part perquè no sabem què s’espera de nosaltres» i aquest acord no aporta llum.
-
Els mòduls de reforç no són la solució i haurien de ser l’excepció dins d’una correcta planificació. Han de ser una mesura provisional fins a aconseguir una vertadera reforma i potenciació de l’Atenció Primària.
-
Cal recordar que aquest treball es realitza fora de la jornada ordinària habitual i complementària. Encara que siga voluntari, ha de tindre una limitació igual que existeix per a les hores extraordinàries en qualsevol treballador del nostre país.
-
La gran pregunta en AP: si es decideix que un equip d’Atenció Primària no és susceptible de reforços addicionals i els membres de l’equip han d’assumir la demanda dels absents, quan arriben al pacient 35 Què es pot fer?
-
Abans d’acceptar l’ampliació de la jornada ordinària en alguna d’aquestes circumstàncies sobrevingudes que recull l’acord han d’assegurar-vos de manera fefaent que aquest es complirà.
-
Els professionals hem de prendre una postura activa i reivindicativa a l’hora de buscar i proposar solucions, perquè és el nostre dret. Els sindicats hem de donar-vos suport amb força a nivell departamental, en el centre de treball, en el servei, etc.
-
De res serveixen els pactes aconseguits en taula sectorial si després no s’apliquen o es fan de manera incorrecta fins i tot perversa.
Tal com us vam avançar ahir, hem elaborat una anàlisi de l’acord publicat i us aportem les nostres reflexions (en blava en el text).
Què suposa aquest acord?
Aquest acord regula la participació voluntària del personal, fora de la seua jornada ordinària habitual i d’atenció continuada, en el programa específic de substitució i reforç, i estableix el complement retributiu de productivitat que la remunera.
A qui es pot aplicar?
Resulta d’aplicació a la totalitat del personal de la Csusp.
Quin tipus de jornada és?
La tipificació del temps de treball prestat en les jornades addicionals: El temps de treball prestat inclòs en el present programa tindrà el caràcter de prolongació voluntària de la jornada ordinària general establida. En conseqüència, haurà de respectar-se la duració màxima del temps de treball setmanal en el còmput que corresponga, així com s’aplicaran les regles generals de descans entre jornades de treball i les seues excepcions, tot això d’acord amb el que es preveu en la directiva 2003/88/CE, de 4 de novembre, sobre ordenació del temps de treball.
La directiva europea estableix una jornada setmanal màxima de 48 hores en còmput quadrimestral, per la qual cosa la realització de mòduls de reforç necessàriament ha de reduir el nombre d’hores totals suma de jornada ordinària i guàrdia/atenció continuada obligatòries.
I aquesta afirmació la fem sobre la base de la citada directiva europea que estableix que:
«la duració mitjana del treball no excedisca de 48 hores, incloses les hores extraordinàries, per cada període de set dies i un període de referència per al descans setmanal que no excedisca els 4 mesos.»
Quins requisits són necessaris per a la concessió dels reforços addicionals?
Els requisits per a la participació en el programa i cobrament del complement, s’hauran de complir tots els requisits següents:
1.- Necessitat de substitució o reforç. El programa de substitució i reforç s’aplicarà en els supòsits en els quals es requerisca suplir l’absència de personal o reforçar els efectius disponibles per a atendre adequadament la demanda assistencial.
Hauria d’entendre’s que qualsevol absència d’un membre del servei o EAP faria necessària la substitució/reforce llevat que es reduïsca l’activitat assistencial i les càrregues de treball a cada membre del servei o equip perquè puga assumir el treball que realitzen els companys/as absents.
2. No disponibilitat de candidats. Quan, d’acord amb el que es preveu en l’apartat anterior, siga necessària la contractació de personal, s’utilitzaran els sistemes de selecció de personal temporal establits reglamentàriament. Només en el cas que resulte impossible la contractació s’assumirà la demanda assistencial addicional, ja siga per part de personal del mateix centre, d’altres centres o fins i tot d’altres departaments de salut.
Si no es publiciten aquestes necessitats en la web de la *Csusp difícilment es tindrà coneixement d’aquestes i podran les persones interessades optar voluntàriament a aquests mòduls de substitució i reforç. És necessària una planificació amb urgència de la situació perquè durant el mes de juny tots els professionals sàpien les necessitats i l’oferta d’aquests mòduls de reforç/substitució en cada departament de salut, ja que l’acord permet que el personal de reforç siga d’altres centres o altres departaments de salut i intentar assegurar la seua cobertura ampliant el nombre de persones que pogueren estar interessades.
3. Realització fora de la jornada habitual. La tasca assistencial addicional prevista en aquest acord haurà de dur-se a terme fora de la jornada ordinària i d’atenció continuada del professional, i es desenvoluparà mitjançant la realització de mòduls de la duració equivalent al torn substituït o proporcional a la necessitat de reforç.
No haurien de tancar-se a les vesprades aquells centres que requeriran de mòduls addicionals de reforç com ve succeint en els anys precedents. Per l’històric de cada centre ja es coneix els punts en els quals existirà un excés de càrregues de treball i demanda durant el període estival que s’aveïna. En necessari planificar amb urgència la cobertura d’aquests centres i publicitar aquestes necessitats per a trobar candidats voluntaris. També és necessari recordar que, encara que siga jornada fora de la jornada ordinària i complementària, tenint les característiques d’hores extraordinàries, no vol dir que no tinga influència sobre el còmput obligatori d’ambdues, tal com hem exposat en referència al contingut de la de 2003/88/CE.
4. En cap cas podrà percebre’s el complement previst en aquest acord quan els pacients inicialment assignats al personal absent puguen ser atesos per un altre o altres membres de l’equip dins del seu horari habitual.
Aquesta apreciació és bastant subjectiva, ja que, si no s’ha establit prèviament quals són les càrregues de treball acceptables que ha de realitzar un treballador/a en cada categoria professional, difícilment es pot determinar l’excés que pot assumir-se.
Tampoc s’han realitzat les necessàries i obligatòries avaluacions del risc psicosocial, que avalua a més dels problemes en les càrregues, distribució i organització del treball, la complexitat d’aquest, que ha de ser conforme a la categoria professional, els factors emocionals que implica el treball específic en l’àrea sanitària o els problemes de relació amb superiors jeràrquics i companys/as entre altres coses.
Falta la informació necessària per a determinar si els companys/as poden assumir el treball dels absents. Es ve assumint i el que paga és el treballador/a amb la seua salut i la seua perduda en conciliació per aquest sobre esforç.
En Atenció Primària, aquest repartiment en jornada ordinària es podrà realitzar fins a completar el màxim de consultes en total per agenda que s’establisca, no sent inferior a 30.
Esment especial en Atenció Primària a l’hora de complir els requisits per a concedir els reforços addicionals.
Fa un esment especial per a atenció primària, facultatius/as i infermeria especialment, encara que no s’indica de manera explícita. En aquest punt especifica fins quan hauran de repartir-se els pacients entre els membres de l’equip en el mateix torn de treball i sense retribució extra. Serà en aquestes circumstàncies en les quals podrà atendre’s a la demanda assistencial sense recórrer als reforços addicionals.
Ho estableixen exclusivament per a Atenció Primària sense tindre tampoc dades objectives per a això. No han considerat establir aquest tall en la resta d’unitats i serveis als quals s’aplica aquest acord (unitats de suport d’Atenció Primària, qualsevol categoria dependent dels centres hospitalaris, inclosos HACLES, centres d’especialitats, centres sanitaris integrats, centre de transfusió, serveis d’inspecció sanitària, salut pública incloses les unitats de prevenció de càncer de mama, personal dependent del Servei d’Emergències Sanitàries no inclòs en el seu acord específic del Consell i els nomenaments d’atenció continuada) el que torna a posar de manifest la diferència de tracte que rep aquest nivell assistencial també en els requisits per a accedir als mòduls.
Suposa que sempre que es complete l’agenda programada, que no haurà de ser inferior a 30, pot assumir-se el treball repartit entre l’equip. A això caldria afegir el que es va acordar el 20 de març en el conjunt de millores aprovades per a l’atenció primària: no haurà de ser major de 35. Ací està un límit: consultes no inferiors a 30 pacients incloses les consultes que pertanyen al contingent d’altres companys/as però sense sobrepassar els 35.
Això suggereix dues qüestions:
1.- El límit aconseguit per la demanda es coneix a posteriori i varia cada jornada, fins i tot comença amb un nombre de consultes programades i va creixent al llarg d’aquesta.
Com aquest límit es coneixerà a posteriori, suposa que els reforços addicionals són mesures que han de ser proposades i aprovades de manera prèvia. Això pot ser un problema sobre el qual cal incidir en la planificació i sobre la base de conéixer la tendència en la demanda i l’experiència d’anys anteriors.
Si es decideix que un equip d’Atenció Primària no és susceptible de reforços addicionals i els membres de l’equip han d’assumir la demanda dels absents, quan arriben al pacient 35 Què es pot fer?
Aquesta és la gran pregunta que ens hem fet amb el contingut de l’acord de 20 de març sobre millores per a l’Atenció Primària i que segueix sense resposta després de la publicació d’aquest acord de 2023 sobre reforços addicionals.
A continuació, us recordem el contingut del pacte de 20 de març per a Atenció Primària:
S’estableix el límit en les agendes de medicina de família de 35 cites. El límit per a pediatria d’AP serà de 28 cites. Es facilitarà la presencialitat en els centres d’acord amb les pautes de la «Guia de Bones pràctiques en telemedicina per a l’atenció sanitària mitjançant modalitat no presencial. Generalitat valenciana 2021» (BPT).
-
El mecanisme de gestió de les consultes sense demora excedents (a partir de la cita número 36) s’establirà per a cada centre d’acord amb el model d’autogestió. Es podran implementar mesures organitzatives (torn rotatori d’absorció de demanda per a centres amb demora baixa) o l’aplicació dels mòduls de reforç tant per a cobrir les absències, contindre la demora o gestionar l’atenció als sense demora en temporades d’alta freqüentació. Les modalitats, segons les característiques del centre, la plantilla estructural i la demora seran:
-
Es realitzarà un mòdul en l’horari, de demà o vesprades, addicional al període laboral per a cobrir la demanda sobrevinguda del dia.
-
Alliberament d’algun professional del seu propi contingent en el seu mateix horari per a assistir la demanda sobrevinguda de l’equip. Això seria rotatori. Si fora necessari, s’autoritzaria la realització de mòduls de demora.
-
De les places assignades a un centre, es designa alguna d’elles per a l’atenció de pacients sense demora, aquesta plaça no porta assignat contingent.
-
Es manté dins de la pròpia agenda una proporció de cites lliures segons l’històric de sobredemanda. Si fora necessari, s’autoritzaria la realització de mòduls de demora.
-
2.- Es torne a ignorar la resta de les funcions que ha d’atendre el facultatiu d’Atenció Primària al llarg de la jornada laboral: a demanda, domicilis, urgències, programes específics de pacients crònics i amb pluripatología, burocràcia i tasques administratives, ja no parlem de prevenció i promoció de la salut, formació, docència o investigació…
Totes aquestes tasques que entren dins de les competències dels professionals de l’Atenció primària no existeixen per a la Csusp més que per a nomenar-ho és els seus escrits.
En unes de les reunions del comité de vaga amb l’administració un company MF de EAP li va plantejar a la directora d’Assistència Sanitària:
» Realment estem perduts i angoixats cada dia en el nostre treball, en part perquè no sabem què s’espera de nosaltres. Ens impliquem per arribar a totes les àrees de la nostra competència, però la impressió és que a la Csusp només li interessa que atenguem la demanda que acudeix al centre i tota la resta no té valor, excepte per a emplenar plans que mai s’implementen de manera adequada per a posar-ho en marxa. Si és així, diga’ns-ho amb franquesa. Estarem tots més tranquils, encara que molt més decebuts i frustrats«.
Si per a optar a qualsevol mòdul de reforç addicional en atenció primària es requereix que el nombre de consultes programades mínim dels professionals siga de 30 suposa que a aquesta part de l’activitat se li dediquen 300 minuts de manera ininterrompuda, quedant només 90 minuts en la jornada laboral per a la resta de les activitats que són també competència dels facultatius i infermeria d’atenció primària.
Si després de l’acord del 20 de març el número» mig màxim obligatori» de consultes programades és de 35 consultes, això suposa que a elles es dedicaran 350 minuts de la jornada de treball, quedant únicament 40 minuts per a la resta de les tasques. Què és el que es pretén?
Pot suspendre’s el programa de reforç una vegada concedit?
En el cas que en un programa de reforç per falta de substitució aparega un candidat a ocupar el lloc de treball, els reforços concedits quedaran sense efecte.
Pot concedir-se de manera retroactiva l’autorització dels mòduls de reforç addicionals?
En algunes causes d’augment de les necessitats assistencials sobrevingudes o urgents l’organització del treball podria realitzar-se en forma de reforços i podrà ser autoritzat de manera retrospectiva.
Abans d’acceptar l’ampliació de la jornada ordinària en alguna d’aquestes circumstàncies sobrevingudes que recull l’acord que us asseguren de manera fefaent que aquest es complirà.
Els reforços addicionals són únicament una solució temporal i només quan els treballadors els accepten de manera voluntària
La majoria de les solucions que ens proposen, mancant trobar professionals per a les substitucions sobretot en personal facultatiu/a i a vegades d’infermeria, que sembla el més probable, són mesures d’autogestió, en el millor dels casos incloses dins del programa de reforços addicionals retribuïts.
El problema de l’excés de càrregues de treball i absència de substitucions és una cosa que es repeteix cada any durant els mesos d’estiu i cada vegada amb més freqüència es manté al llarg de tot l’any, encara que en aquests casos durant l’estiu la situació es fa insuportable.
Fins i tot sabent que aquests acords anuals sobre els programes de reforços addicionals són solucions transitòries en espera d’una correcta dotació dels serveis i equips, mentre no es tinga clara la forma correcta d’organitzar el treball, s’assegure que cada categoria professional assumeix de manera exclusiva les funcions del seu nomenament, s’establisquen les càrregues de treball adequades i es límit sobre la base d’això, no s’aconseguiran els objectius de dotació adequada i els programes addicionals de reforç serà una eina d’aplicació subjectiva que produeix molts greuges en la seua forma d’aplicació.
Hem d’implicar-nos més en l’organització del nostre treball, prendre una postura més reivindicativa i exigir el suport dels sindicats.
Els treballadors/as de la Csusp tenim pocs mitjans i capacitats per a enfrontar-nos a aquest problema, però hem de tindre una actitud més reivindicativa, simplement per sobreviure en alguns casos. Hem de conéixer l’organització prevista del treball del nostre servei equipe o centres de treball i reivindicar millores organitzatives, implicar els sindicats perquè s’involucren en elles en els diferents departaments de salut i si fora el cas en què la situació es poguera alleujar de manera temporal i transitòria amb aquests programes de reforços addicionals reclamar-los davant la gerència de manera unànime.
Mentre es realitze tot el treball pels quals queden en el mateix horari, fins que el treballador perda la salut sense que li costa un euro a l’Administració, aqueixa serà la forma principal en la qual s’organitze.
Els mòduls de reforç no són la solució i haurien de ser l’excepció dins d’una correcta planificació. No estem donant suport a aquestes mesures. El que pretenem dir és que és necessari fer-se valdre com a persones i com a professionals i que els qui millor coneixen els problemes del seu centre, servei i equip són els professionals que els pateixen. Per això us animem a prendre una postura activa i reivindicativa a l’hora de buscar i proposar solucions, perquè esteu en el vostre dret. I nosaltres, els sindicats, hem de donar-vos suport amb força a nivell departamental, de centre de treball, de servei, etc. De res serveixen els pactes aconseguits en taula sectorial si després no s’apliquen o es fan de manera incorrecta fins i tot perversa.