Simap convoca huelga de médicos/as de familia y pediatras de Atención Primaria, para los días 3 de abril y 8 de mayo

La Atención Primaria se derrumba y no podemos seguir perdiendo profesionales. El acuerdo firmado el 20 de marzo entre la mayoría de los sindicatos de la Mesa Sectorial y la Conselleria de Sanidad (Csusp) no lo va a remediar en absoluto, por ignorancia o porque su intención es dejar morir a esta estructura asistencial

El objetivo es sumar efectivos a la movilización y al seguimiento de la huelga en Atención Primaria y dar visibilidad al descontento, construyendo un comité de huelga propio con médicos de familia (MF EAP) y pediatras (PEAP) que sufren cada día la situación.

Índice

1. La atención primaria se derrumba y no podemos seguir perdiendo profesionales.
   
2. Los problemas de la Atención Primaria son crónicos y múltiples.
   
3. El problema principal de este acuerdo es que su objetivo no es solucionar los problemas de la Atención Primaria
   
4. Contexto actual por el que Simap opta por convocar una huelga en Atención Primaria.
   
5. Justificación de esta convocatoria Simap de huelga los días 3 de abril y 8 de mayo
   
6. Comité de huelga de Simap para los días 3 de abril y 8 de mayo para MF EAP y PEAP:
   
7. Objetivos de la huelga convocada por Simap para los días 3 de abril y 8 de mayo para MF EAP y PEAP:
   

   1.    Estructura organizativa renovada
   

   2.    Cambios necesarios en la jornada de trabajo
   

   3.    Mejoras imprescindibles en la organización del trabajo
   

   4.    Cupos de pacientes y máximo en las consultas programadas
   

   5.    Ajuste de plantillas
   

   6.    Urgencias de los PAS y PAC en funcionamiento 24 horas
   

   7.    Mejora estructural de las instalaciones
   

   8.    Medidas concretas para la protección de la salud laboral
   

   9.    Actuaciones para que la Atención Primaria y la Atención Especializada sean «equiniveles» asistenciales
   

   10. Mejoras retributivas
   

1. La atención primaria se derrumba y no podemos seguir perdiendo profesionales.
   

Esta es la emergencia asistencial a la que nos enfrentamos todos/as, trabajadores y ciudadanos/as. Una preocupación que está en boca de todos los políticos y gestores sanitarios. Sin embargo, no parece que le den la suficiente importancia dada la forma en la que la están afrontando, sea por ignorancia o porque su intención es dejar morir a este sistema asistencial.

El fiasco en el acuerdo firmado el 20 de marzo entre la mayoría de los sindicatos de la Mesa Sectorial y la Conselleria de Sanidad (Csusp) es prueba de que el grave problema que existe en la Atención Primaria no se está abordando de forma correcta.

Este pacto no aporta soluciones reales que puedan dar un cambio de rumbo a la grave situación en la que se encuentra la Atención Primaria y permitan un respiro a los profesionales, el necesario para pararse a pensar en cómo podríamos organizarnos para que orientemos los problemas y entre todos mejoremos el funcionamiento de este nivel asistencial.

Texto del acuerdo en este enlace en la web Simap

https://www.simap-pas.es/acuerdo-mesa-sectorial-Csusp-sobre-atencion-primaria-8-marzo-2023/

Aunque existen nción Primaria son crónicos y múltiples

Parten, histórica y tristementetambién problemas en el resto de los niveles asistenciales, en esta ocasión nos queremos centrar en la Atención Primaria porque este pacto cierra en falso el problema y no lo podemos permitir.

Esta falta de consideración ha producido que se entendiera que no era preciso tener una organización potente para la defensa de las necesidades de este nivel asistencial como, por ejemplo, una dirección general de Atención Primaria y jefes de servicio y sección como existen a nivel hospitalario.

La desfinanciación progresiva también tiene su base en esta falta de consideración, que se hizo muy grave en la anterior crisis económica y que no se ha corregido desde entonces.

Estos políticos y gestores sanitarios que han sido abducidos por el hospitalocentrismo y la tecnología punta y no han considerado la enorme trascendencia de la promoción y protección de la salud de los ciudadanos. La creación y afianzamiento de este nivel asistencial básico e integral, en condiciones de equidad, accesibilidad, cercanía, continuidad y longitudinalidad asistenciales son elementos imprescindibles para mejorar la salud, evitar la yatrogenia y la medicalización de la vida. Consiguen reducir de la morbimortalidad, que es de lo que se trata, a niveles difícilmente superables por otras intervenciones médicas.

En este triste contexto, los MF EAP y PEAP han visto cómo aumentaban exponencialmente sus cargas de trabajo y la existencia de números inadmisibles de consultas diarias programadas. Este incremento junto con las urgencias, las consultas a demanda y la atención domiciliaria han ocupado todo el tiempo de su jornada de trabajo y más allá, porque muchos/as la han prolongado, de forma voluntaria y no retribuida.

Se han abandonado, desde hace mucho tiempo, otras funciones básicas de este nivel asistencial como la promoción y prevención de la salud, lo que supone un grave problema para la población,
que son
imprescindibles para disminuir la demanda a medio plazo. También se han dejado de lado los programas de atención al paciente crónico y crónico complejo, atención domiciliaria y la formación continuada dentro de la jornada laboral, además de la investigación, la tutorización de residentes o estudiantes de grado, etc., que son nuestra futura cantera de MF EAP y PEAP.

Actualmente, la atención directa «devora» el cien por cien del tiempo. Como consecuencia, más demanda y más morbimortalidad al abandonar el correcto control de la cronicidad y renunciar a la prevención / promoción de la salud. Un modelo puramente asistencial renuncia a la esencia de la AP, olvida sus principios fundacionales (OMS, Alma Ata) y deja de ser eficiente, equitativa y sostenible.

Además, la Conselleria debería ser consciente del elevado porcentaje de trabajadores afectados por el síndrome de trabajador quemado (burn out) y de trastornos de ansiedad, evidenciado por múltiples estudios.

La Csusp debería estar preocupada por el asunto. Cualquier organización, para ser productiva, precisa de la implicación y motivación de sus trabajadores. Sin embargo, lo que se propuso y se aceptó por la mayoría de los sindicatos de Mesa Sectorial ha sido un acuerdo, firmado el 20 de marzo, que ha resultado un fiasco, nefasto para los profesionales y para la población.

Este acuerdo no nació de un estudio de los problemas de Atención Primaria y la búsqueda de soluciones consensuadas con los profesionales afectados. Este pacto, desde que empezó a publicitarse, tuvo la finalidad de desprestigiar la huelga convocada para el 6 de marzo copiando y aprobando parte de los preacuerdos conseguidos hasta el momento con el sindicato convocante, sin aportaciones significativas por la parte social. Un juego bastante cuestionable por parte de la Csusp y el resto de los sindicatos que lo han firmado. No podemos saber si ese ardid les va a funcionar, pero lo que sí afirmamos es que este acuerdo es un mal acuerdo y que no podemos permitir que permanezca así.

No se puede vincular el futuro de nuestra Atención Primaria y de nuestra sanidad pública al contenido de un acuerdo no meditado y no negociado, donde los profesionales implicados no han tenido ninguna oportunidad de ser escuchados.

Ante estos hechos, Simap convocó una reunión extraordinaria de un grupo de MF EAP y PEAP que están en activo o lo han estado durante años en este nivel asistencial para ver qué actitud tomar en este momento.

Por un lado, existe una huelga ya convocada para facultativos de todos los niveles asistenciales y regímenes jurídicos que, por su extensión y objetivos dispares, ha tenido un seguimiento muy bajo, un 7,4 % de media y que ha enmascarado el seguimiento que ha tenido en Atención Primaria, que seguramente sería mayor, aunque no tenemos datos que confirmen la cifra que publicitó el sindicato convocante. Como ya anunciamos, una convocatoria tan amplia ha quitado el foco a la emergencia que vive Atención Primaria y por lo que debería haber sido su objetivo único. No podemos permitir que esto vuelva a pasar en las siguientes jornadas de huelga convocadas. La Csusp no se puede volver a escudar en el bajo seguimiento de la huelga para afirmar que el problema de la Atención Primaria no existe
y que con el acuerdo firmado el día 20 de marzo todo está tranquilo y solucionado.

Por otra parte, Simap pretende marcar el acento en las reivindicaciones de condiciones de trabajo asistencial, disponer de tiempo para los pacientes y evitar el deterioro físico y mental de profesionales, impidiendo, de esta forma, la fuga y falta de fidelización de los MF EAP y PEAP. No nos vale más retribución monetaria con jornadas interminables, circunstancia que es sustancial en los objetivos de la huelga convocada con anterioridad.

Sumar efectivos a la movilización y al seguimiento de la huelga en Atención Primaria y dar visibilidad al descontento que existe en este nivel asistencial después de conocer el contenido del acuerdo firmado de las mejoras para Atención Primaria.

Constituir un comité de huelga propio
que defienda realmente a los MF EAP y PEAP desde dentro. El comité de huelga está formado por MF EAP y PEAP, la mayoría dedicados al trabajo asistencial que conocen, sufriendo diariamente la grave situación de este nivel asistencial y que no ven soluciones en ese acuerdo. Han diseccionado los problemas y las posibles soluciones. Han confeccionado unos objetivos de huelga que marcarán el contenido de la negociación del comité de huelga con la Csusp. El Simap va a actuar como mero instrumento facilitador de esta acción de la huelga, un derecho individual ejercitado de forma colectiva.

El comité de huelga es autónomo, como debe ser, y Simap respaldará cualquier decisión que adopten porque estamos seguros de que lo harán con absoluta responsabilidad y buscando las soluciones eficientes para empezar a dar la vuelta a la situación actual.

Esta huelga convocada por Simap en el ámbito de la Atención Primaria no puede tener ninguna sospecha de interés político, ni cualquier otro interés que no sea que los propios afectados puedan expresar su descontento con el contenido del acuerdo firmado el 20 de marzo y poder exponer y acordar mejoras realmente eficientes a las que no se les ha dado la importancia necesaria.

El paro próximo debería poner de manifiesto:

• La unidad de los MF EAP y PEAP en manifestar que no pueden seguir con esta presión de trabajo, esta falta de organización y esta desconsideración por parte de la mesa sectorial.
  
• El abandono continuo e imparable de profesionales y la intención de muchos/as de marcharse aprovechando otras opciones de trabajo dentro de la Csusp o en otros ámbitos dado que no les van a faltar expectativas laborales para facultativos/as especialistas en Medicina familiar y Comunitaria y especialistas en pediatría y sus áreas específicas.
  
• Que la situación es insostenible, realidad que debe ser percibida por la Csusp y por toda la ciudadanía. La fidelización de los nuevos especialistas se complica porque tienen más posibilidades de otras ofertas laborales que los que llevamos años trabajando en Atención Primaria.
  

Si la Atención Primaria cae, se va a abatir el actual muro de resistencia y contención de la demanda asistencial. Demanda que va a seguir creciendo, fundamentalmente, por un estado de sufrimiento y malestar crónicos de la población por determinantes sociales, por la falta de la labor preventiva y de educación de la salud por no disponer de tiempo, por el incremento previsto de pacientes crónicos/pluripatológicos, etc.

Tras la Atención Primaria, lo siguiente en caer serán las urgencias hospitalarias, los hospitales comarcales y luego la atención especializada en general y, finalmente, todo el sistema sanitario público.

Empecemos el camino por el primer paso, fijemos objetivos comunes necesarios, porque el futuro de todos/as está en juego y no es momento ni de medias tintas, ni de tomar medidas que ya se han probado y se ha comprobado sobradamente que son ineficaces: son muchas de las que recoge este acuerdo.

Con la huelga convocada por Simap para los días 3 de abril y 8 de mayo queremos que los MF EAP y PEAP tengan la voz y la posibilidad de negociar para llegar a acuerdos que realmente sean eficientes. Esperemos que la Csusp y su responsable el Conseller Miguel Mínguez tengan la capacidad y la humildad de reconocer que este acuerdo tiene muchos puntos mejorables y que debe permitir que los profesionales implicados, MF EAP y PEAP, aporten su perspectiva y sus posibles soluciones.

Un talante negociador del conseller de Sanidad con el comité de huelga no sólo permitirá que las inversiones previstas para la mejora de la Atención Primaria se hagan en aspectos que realmente van a ser eficientes, sino que constituirá un primer paso para el reconocimiento de estos profesionales y del gran trabajo y esfuerzo que realizan diariamente.

Un primer paso para poder salir de la desesperanza, del mantra que día a día nos atormenta: «ya llegamos tarde».

Noemí Alentado Morell, Carles Valor i Micó, Carlos Borrás Palle, Amparo Cuesta Mirapeix, Elena González Manzana, Pilar Martí Barranco, Cristina Mora Garcia, Mercedes Barranco Oltra, Nuria Martí Talens.

1. Objetivos de la huelga convocada por Simap para los días 3 de abril y 8 de mayo para MF EAP y PEAP
   

Objetivos de huelga

1.    Estructura organizativa renovada

2.    Cambios necesarios en la jornada de trabajo

3.    Mejoras imprescindibles en la organización del trabajo

4.    Cupos de pacientes y máximo en las consultas programadas

5.    Ajuste de plantillas

6.    Urgencias de los PAS y PAC en funcionamiento 24 horas

7.    Mejora estructural de las instalaciones

8.    Medidas concretas para la protección de la salud laboral

9.    Actuaciones para que la Atención Primaria y la Atención Especializada sean «equiniveles» asistenciales

10. Mejoras retributivas

1.    Estructura organizativa renovada

• La Atención Primaria no puede seguir perdiendo profesionales
  ni médicos/as de Familia (MF EAP) ni pediatras de Atención primaria (PEAP).
  Hay que mejorar las condiciones laborales, punto fundamental para mantener a los MF EAP y PEAP actuales y fidelizar a los residentes que finalizan la formación en la Comunidad Valenciana para que continúen su trayectoria profesional en la Csusp.
  

• Creación de un órgano central de gestión eficiente (podría ser una dirección general de Atención Primaria) de la que dependan las direcciones de departamentos como en otras CCAA (actualmente sólo hay un servicio de planificación y organización de AP con unidades de apoyo).
  

• Jefe de zona básica equivalente a jefe de sección o de servicio hospitalario (según circunstancias
  y características de cada zona básica de salud). Deberá ser una plaza no básica y tener una reserva de plaza para no sobrecargar al resto del equipo y garantizar los derechos de los pacientes de su cupo.
  

• Gestión participativa, sin jerarquías arbitrarias, con elaboración propia de los objetivos asistenciales, formativos y de investigación, cumpliendo las metas de una carrera profesional que no debe quedar sólo en cuestiones retributivas.
  

• Partida económica finalista destinada a cubrir las necesidades detectadas en cada anualidad para garantizar los MF EAP y PEAP necesarios que debería ser del 25% del presupuesto destinado a sanidad.
  

• Definición de la cartera de servicios de Atención Primaria, siendo necesario la creación de un grupo de trabajo, dentro de un posible acuerdo de huelga, para la consecución de este objetivo en 2023.
  

• Las plazas de Atención Primaria, en su totalidad, deberán ser, por definición, de difícil cobertura con las mejoras retributivas y de progresión profesional que esto supone. Se debe adoptar con urgencia y de forma generalizada para que esta medida sea eficaz.
  

• Establecimiento dentro del Plan de Ordenación de Recursos Humanos de un Plan Anual que prevea las necesidades de la Atención Primaria, teniendo en cuenta el necesario «sobredimensionamiento» de las plantillas para la cobertura de ausencias programadas y no tener que recurrir a los nombramientos de sustitución que con la falta de profesionales resultan imposibles de cubrir.
  

2.    Cambios necesarios en la jornada de trabajo

• Trabajo ordinario de los centros de salud de lunes a viernes.
  

• Los sábados por la mañana no se realizará trabajo en jornada ordinaria sino complementaria. La realidad es que los sábados por la mañana no se realiza consulta ordinaria, sino consulta urgente y a demanda de pacientes de la zona básica, sin respetar el cupo asignado a cada MF EAP/PEAP. Por lo tanto, esta asignación de tareas impide que en ese tiempo de jornada ordinaria se cumplan los objetivos de cada MF EAP/PEAP de atender correctamente a su cupo de pacientes, mejorar la calidad asistencial, reducir el tiempo de demora, conseguir la longitudinalidad en los cuidados, etc. Además, no tiene soporte normativo este trabajo asistencial a pacientes de otros cupos impuesto en horario ordinario de sábado por la mañana, por lo que debe ser cubierto como jornada complementaria/guardias, ya que, de hecho, se está realizando esta función.
  

• Jornada ordinaria de 35 horas semanales y jornada máxima semanal obligatoria (suma de ordinaria y complementaria) de 40 horas. Toda jornada que sobrepase las 40 horas semanales debe ser voluntaria, con una retribución no inferior a la hora de jornada ordinaria con un máximo de 48 horas semanales. Todas estas limitaciones de la jornada laboral semanal ordinaria y complementaria se harán en referencia a un cómputo cuatrimestral.
  

  Se debe establecer un límite claro de la jornada complementaria obligatoria y de la jornada laboral anual global.
  

• Flexibilidad horaria que permita la conciliación. Regular e incorporar a la actividad de los centros de Atención Primaria el teletrabajo en aquellas actividades que sea adecuado.
  

• Renegociación del Decreto de 2001 de Atención Primaria y el Decreto de Jornada en estos apéndices. Humanización de los turnos de guardias con voluntariedad para superar turnos de 12 horas diarias (suma de jornada ordinaria y complementaria).
  

3.    Mejoras imprescindibles en la organización del trabajo

• Separación entre trabajo programado y urgencias/a demanda: el médico/a de familia de equipo de Atención Primaria (MF EAP) y pediatra de Atención primaria (PEAP) realizarán durante la jornada ordinaria el trabajo programado, tanto asistencial como administrativo y de formación, etc. Las urgencias de este nivel asistencial y las consultas a demanda serán asumidas por los PAS/PAC que estarán en funcionamiento en horario de mañana, tanto las que acuden al centro como las que se producen fuera del mismo.
  

• Separación precisa de agendas y tiempos definidos para cada una de ellas: presencial, telefónica, crónicos, técnicas, etc.
  

• Tiempo asignado dentro de la jornada ordinaria para la formación reglada, docencia y la investigación, con puesta al día, además, en correspondencia y colaboración con servicios de especializada.
  

• Eliminación del exceso de trabajo administrativo y burocracia y el que no corresponda a competencia médica de AP: IT (ampliar la gestión al ámbito de Atención Especializada), transporte sanitario, informes, certificados, interconsultas de otros, exploraciones complementarias derivadas.
  

• Establecimiento de un administrativ@ de referencia esencial para canalizar /organizar las demandas.
  

• Adaptación de Abucasis para eliminar o simplificar la carga burocrática.
  

• Cumplimiento efectivo del documento de desburocratización que ya existe.
  

• Capacidad autoorganizativa: gestión y organización de las agendas de cada profesional y flexibilidad horaria para conciliación. Serán el MF EAP y el PEAP quienes realizarán la propuesta de funcionamiento que será supervisada y consensuada con el coordinador o jefe/a de zona básica de salud.
  

• Consulta de enfermería con un contenido definido y resolutivo. Actualmente infrautilizada
  incluyendo educación sanitaria a la población en la comunidad y gestión de patología no demorable menor con el apoyo de los protocolos necesarios.
  

• Redefinición de los
  acuerdos de gestión para la Atención Primaria consensuando con los miembros del equipo los objetivos a conseguir y que sean aquellos que realmente supongan una mejor asistencia sanitaria dentro de la cartera se servicios de este nivel asistencial, con compromiso de una reevaluación de los incentivos en la Csusp.
  

• Reconocimiento del trabajo de tutores y colaboradores docentes de personal sanitario residente y estudiantes del grado de medicina y enfermería: económico, para carrera profesional, ajustes de agendas, etc., que incentive estas tareas de forma que contribuya a mejorar la calidad de la docencia y supervisión impartida.
  

4.    Cupos de pacientes y número máximo en las consultas programadas

• Límite normativo máximo en asignación de tarjetas sanitarias de 1400 con cupos reales
  de pacientes equivalentes, equilibrado por edad, patología, estatus socioeconómico de la zona básica, etc., con coeficientes reductores aplicados a este máximo, tanto por porcentaje de edad mayor de 65 años, como por dispersión geográfica y zonas rurales con varios consultorios auxiliares asignados para MF EAP y 800 para PEAP. Pacientes llamados «no asignados» por ser pacientes desplazados de su lugar de empadronamiento deberán formar parte de ese cupo máximo de 1400 SIP.
  

• Para definir los cupos de pacientes, además de la edad y dispersión geográfica (que incluya no solo distancia sino también dificultad de acceso) deberá tenerse en cuenta el concepto de «paciente equivalente» y las cargas que éste supone para el sistema sanitario.
  

• Número de consultas programadas presenciales/telefónicas máximo 25/día. Dentro de estas 25 consultas deberán existir 5 citas para la autoorganización de consultas necesarias/no demorables (por ejemplo, tras consulta telefónica). Sólo el MF EAP/PEAP tendrá capacidad de citar en esa franja.
  

• También dentro de estas 25 consultas se reservarán 5 diarias de consulta telefónica/online: sólo para seguimiento de pacientes.
  

  Importante reflexión respecto a las 25 consultas defendidas en estos objetivos de huelga. A una media de 10 minutos por paciente supone 250 minutos. El resto del tiempo debería organizarse para: Atención Domiciliaria (hasta ahora la gran olvidada); Atención al Paciente Crónico Complejo / estrategia de Cronicidad (que exige tiempos preservados); Actividades de Educación sanitaria (imprescindibles para disminuir la demanda a medio plazo), sobre todo grupales y Formación Continuada dentro de la jornada laboral. Además de la investigación, docencia de residentes, etc.
  

• Se potenciará la educación sanitaria de la población, con tiempo asignado dentro de la jornada laboral, mediante un plan integral, coordinado con otras consellerias y organismos públicos, que aportará, entre otras ganancias en salud, la racionalización de la demanda. Es prioritario permitir que se pueda realizar una labor educativa y de prevención de la salud en este nivel asistencial.
  

• Las funciones de docencia, investigación y participación de proyectos para la promoción de la salud, así como las labores de tutorización de residentes deben ser contempladas a la hora de ajustar el cupo y el número de consultas asignadas.
  

5.    Ajuste de plantillas

• Plazas estructurales para el número de pacientes asignados y cobertura de ausencias previsibles (vacaciones, LD, formación, libranzas de guardia, etc.). Esto requerirá la previsión y cálculo de carácter anual de las ausencias que puedan ser previstas y se mantendrá un número superior de profesionales para asumir ese trabajo sin recurrir al reparto del cupo entre los profesionales del centro ni a nombramientos precarios de sustitución de días sueltos.
  

• No se podrá obligar a asumir reparto de cupo en ninguna circunstancia y se buscará una solución alternativa. En situaciones de verdadera necesidad sobrevenida el asumir el reparto del cupo sólo será voluntario y retribuido se organizará el horario por consenso y según las características del centro.
  La voluntariedad deberá ganarla la Csusp con mejores condiciones laborales y retributivas para cubrir sus necesidades asistenciales.
  

6.    Urgencias de los PAS y PAC en funcionamiento permanente 24 horas

• Tanto días laborables como sábados y festivos, con nombramientos de interinidad de MF EAP en jornada ordinaria con turnos de mañana y tarde y la jornada complementaria.
  

• Finalización del abuso y la precariedad que suponen los nombramientos de atención continuada e integrarlos como miembros del equipo con especial asignación de tareas asistenciales que den correcta cobertura a la urgencia extrahospitalaria, con todos sus derechos laborales.
  

7.    Mejora estructural de las instalaciones

• Inversión en los centros de salud que permita tener disponibilidad de consultas, salas de curas, salas de espera adecuadas al número de profesionales y la afluencia de pacientes, áreas de descanso y reunión, con garantía de ventilación y salubridad, etc.
  

• Imprescindible la renovación de los equipos informáticos que permita realizar el trabajo con seguridad, agilidad y eficiencia.
  

8.    Medidas concretas para la protección de la salud laboral

• Vehículo de la Csusp con conductor, lo que implica la necesidad de crear plazas de esta categoría profesional por el riesgo de accidentes y de fatiga mental que supone asumir este trabajo por parte de los profesionales sanitarios durante las guardias.
  

• Utilización de las TNA siempre que lo precise el profesional sanitario u otros medios de transporte que aseguren que los MF EAP y PEAP no realicen la función de conducción cuando así lo consideren tanto por temas de salud laboral o habilidad, como de urgencia, complejidad del viaje, etc.
  

• Seguridad en el trabajo contra las agresiones: sistemas de vigilancia efectivos con agentes de seguridad en los centros, cámaras de vigilancia, etc.
  

• Evaluación urgente del riesgo psicosocial de MF EAP y PEAP para detectar problemas de autonomía, de sobrecarga de trabajo, tanto por las cargas de trabajo como por los tiempos y la organización de este, la existencia de frecuentes interrupciones, de elevadas demandas psicológicas de naturaleza cognitiva y emocional, etc., que requieran una reorganización del trabajo, que evite consecuencias deletéreas en la salud laboral como la fatiga mental, burn out, etc., además de establecer tiempos de descanso necesarios para compensar los sobreesfuerzos y mejorar la conciliación.
  

9.    La Atención Primaria y la Atención Especializada deben ser dos «equiniveles» asistenciales y esto requiere también mejoras retributivas e inversión

• La atención primaria es un nivel asistencial con una capacidad resolutiva del 80 % al 90% de los problemas de salud de la población
  siendo especialmente importante para el seguimiento de los enfermos crónicos y pluripatológicos, además de su importante trabajo en la prevención y promoción de la salud de la población.
  

• Para conseguir esta capacidad resolutiva precisa de inversión económica (en recursos humanos y materiales) y organización adecuada del trabajo.
  

• Competencias específicas en cada nivel: cartera de servicios.
  

• Imprescindible eliminar cualquier consideración, control del sistema de trabajo, procedimiento, etc., que suponga que Atención Primaria en un nivel asistencial inferior y subordinado a la Atención Especializada.
  

• Circuitos entre Atención Primaria y Atención Especializada consensuados, recuperando la relación, actualmente rota.
  

10. Mejoras retributivas

• «Equiniveles» a nivel de retribuciones:
  
  • Complemento específico igual que en atención especializada, al que habrá que añadir el complemento de dispersión geográfica y el número de SIP.
    
  • Creación de un complemento retributivo dentro del complemento específico destinado a los nombramientos eventuales que no tienen cupo asignado y cuyo contenido sea equivalente a la media de los SIP que tienen asignado los MF EAP y PEAP.
    
  • Módulos de refuerzo de Atención Primaria equiparable a la retribución de «autoconciertos hospitalarios«.
    

• Dietas por desplazamiento cuando se utiliza el vehículo propio en concepto de indemnización por razón de servicio, tanto en jornada ordinaria como complementaria.
  

• Retribuciones al personal que realiza docencia y tutorización de residentes.
  

SIMAP

Simap convoca vaga de mèdics/as de família i pediatres d’Atenció Primària, per als dies 3 d’abril i 8 de maig

L’Atenció Primària s’esfondra i no podem continuar perdent professionals. L’acord signat el 20 de març entre la majoria dels sindicats de la Taula Sectorial i la Conselleria de Sanitat (Csusp) no ho remeiarà en absolut, per ignorància o perquè la seua intenció és deixar morir a aquesta estructura assistencial

L’objectiu és sumar efectius a la mobilització i al seguiment de la vaga en Atenció Primària i donar visibilitat al descontentament, construint un comité de vaga propi amb metges de família (MF EAP) i pediatres (PEAP) que pateixen cada dia la situació.

Índex

1. L’atenció primària s’esfondra i no podem continuar perdent professionals.
   
2. Els problemes de l’Atenció Primària són crònics i múltiples.
   
3. El problema principal d’aquest acord és que el seu objectiu no és solucionar els problemes de l’Atenció Primària
   
4. Context actual pel qual Simap opta per convocar una vaga en Atenció Primària.
   
5. Justificació d’aquesta convocatòria Simap de vaga els dies 3 d’abril i 8 de maig
   
6. Comité de vaga de Simap per als dies 3 d’abril i 8 de maig per a MF EAP i PEAP:
   
7. Objectius de la vaga convocada per Simap per als dies 3 d’abril i 8 de maig per a MF EAP i PEAP:
   

   1.    Estructura organitzativa renovada
   

   2.    Canvis necessaris en la jornada de treball
   

   3.    Millores imprescindibles en l’organització del treball
   

   4.    Contingents de pacients i màxim en les consultes programades
   

   5.    Ajust de plantilles
   

   6.    Urgències dels PAS i PAC en funcionament 24 hores
   

   7.    Millora estructural de les instal·lacions
   

   8.    Mesures concretes per a la protecció de la salut laboral
   

   9.    Actuacions perquè l’Atenció Primària i l’Atenció Especialitzada siguen equinivels» assistencials
   

   10. Millores retributives
   

1. L’atenció primària s’esfondra i no podem continuar perdent professionals.
   

Aquesta és l’emergència assistencial a la qual ens enfrontem tots/as, treballadors i ciutadans/as. Una preocupació que està en boca de tots els polítics i gestors sanitaris. No obstant això, no sembla que li donen la suficient importància donada la forma en la qual l’estan afrontant, siga per ignorància o perquè la seua intenció és deixar morir a aquest sistema assistencial.

El fiasco en l’acord signat el 20 de març entre la majoria dels sindicats de la Taula Sectorial i la Conselleria de Sanitat (Csusp) és prova que el greu problema que existeix en l’Atenció Primària no s’està abordant de manera correcta.

Aquest pacte no aporta solucions reals que puguen donar un canvi de rumb a la greu situació en la qual es troba l’Atenció Primària i permeten un respir als professionals, el necessari per a parar-se a pensar en com podríem organitzar-nos perquè orientem els problemes i entre tots millorem el funcionament d’aquest nivell assistencial.

Text de l’acord en aquest enllaç en la web Simap

https://www.simap-pas.es/acuerdo-mesa-sectorial-Csusp-sobre-atencion-primària-8-març-2023/

Encara que existeixen també problemes en la resta dels nivells assistencials, en aquesta ocasió ens volem centrar en l’Atenció Primària perquè aquest pacte tanca en fals el problema i no el podem permetre.

II. Els problemes de l’Atenció Primària són crònics i múltiples

Parteixen, històrica i tristament, del menyspreu d’aquest nivell assistencial pels polítics i gestors sanitaris i, per tant, cap als professionals que treballen en ell. D’aquí ve que s’haja espremut l’Atenció Primària sense definir una clara cartera de serveis sent considerada com una estructura sanitària a la qual se li podia anar augmentant les càrregues de treball sense límits, incloses les càrregues burocràtiques, amb l’atenció a qualsevol tipus de problemes i assumint tot el que era rebutjat pel sistema sanitari en el seu conjunt.

Aquesta falta de consideració ha produït que s’entenguera que no calia tindre una organització potent per a la defensa de les necessitats d’aquest nivell assistencial com, per exemple, una direcció general d’Atenció Primària i caps de servei i secció com existeixen a nivell hospitalari.

La desfinanciació progressiva també té la seua base en aquesta falta de consideració, que es va fer molt greu en l’anterior crisi econòmica i que no s’ha corregit des de llavors.

Aquests polítics i gestors sanitaris que han sigut abduïts pel hospitalocentrisme i la tecnologia punta i no han considerat l’enorme transcendència de la promoció i protecció de la salut dels ciutadans. La creació i fiançament d’aquest nivell assistencial bàsic i integral, en condicions d’equitat, accessibilitat, proximitat, continuïtat i longitudinalitat assistencials són elements imprescindibles per a millorar la salut, evitar la iatrogenia i la medicalització de la vida. Aconsegueixen reduir de la morbimortalitat, que és del que es tracta, a nivells difícilment superables per altres intervencions mèdiques.

En aquest trist context, els MF EAP i PEAP han vist com augmentaven exponencialment les seues càrregues de treball i l’existència de nombres inadmissibles de consultes diàries programades. Aquest increment juntament amb les urgències, les consultes a demanda i l’atenció domiciliària han ocupat tot el temps de la seua jornada de treball i més enllà, perquè molts/as l’han prolongada, de manera voluntària i no retribuïda.

S’han abandonat, des de fa molt temps, altres funcions bàsiques d’aquest nivell assistencial com la promoció i prevenció de la salut, la qual cosa suposa un greu problema per a la població,
que són
imprescindibles per a disminuir la demanda a mitjà termini. També s’han deixat de costat els programes d’atenció al pacient crònic i crònic complex, atenció domiciliària i la formació continuada dins de la jornada laboral, a més de la investigació, la tutorització de residents o estudiants de grau, etc., que són la nostra futura pedrera de MF EAP i PEAP.

Actualment, l’atenció directa «devora» el cent per cent del temps. Com a conseqüència, més demanda i més morbimortalitat en abandonar el correcte control de la cronicitat i renunciar a la prevenció / promoció de la salut. Un model purament assistencial renúncia a l’essència de l’AP, oblida els seus principis fundacionals (OMS, Alma Ata) i deixa de ser eficient, equitativa i sostenible.

A més, la Conselleria hauria de ser conscient de l’elevat percentatge de treballadors afectats per la síndrome de treballador cremat (burn out) i de trastorns d’ansietat, evidenciat per múltiples estudis.

La Csusp hauria d’estar preocupada per l’assumpte. Qualsevol organització, per a ser productiva, precisa de la implicació i motivació dels seus treballadors. No obstant això, el que es va proposar i es va acceptar per la majoria dels sindicats de Taula Sectorial ha sigut un acord, signat el 20 de març, que ha resultat un fiasco, nefast per als professionals i per a la població.

III El problema principal d’aquest acord és que el seu objectiu no és solucionar els problemes de l’Atenció Primària

Aquest acord no va nàixer d’un estudi dels problemes d’Atenció Primària i la cerca de solucions consensuades amb els professionals afectats. Aquest pacte, des que va començar a publicitar-se, va tindre la finalitat de desprestigiar la vaga convocada per al 6 de març copiant i aprovant part dels preacords aconseguits fins al moment amb el sindicat convocant, sense aportacions significatives per la part social. Un joc bastant qüestionable per part de la *Csusp i la resta dels sindicats que l’han signat. No podem saber si aqueix ardit els funcionarà, però el que sí que afirmem és que aquest acord és un mal acord i que no podem permetre que romanga així.

No es pot vincular el futur de la nostra Atenció Primària i de la nostra sanitat pública al contingut d’un acord no meditat i no negociat, on els professionals implicats no han tingut cap oportunitat de ser escoltats.

Davant aquests fets, Simap va convocar una reunió extraordinària d’un grup de MF EAP i PEAP que estan en actiu o ho han estat durant anys en aquest nivell assistencial per a veure quina actitud prendre en aquest moment.

IV Context actual en el qual el Simap opta per convocar una vaga en Atenció Primària

D’una banda, existeix una vaga ja convocada per a facultatius de tots els nivells assistencials i règims jurídics que, per la seua extensió i objectius dispars, ha tingut un seguiment molt baix, un 7,4% de mitjana i que ha emmascarat el seguiment que ha tingut en Atenció Primària, que segurament seria major, encara que no tenim dades que confirmen la xifra que va publicitar el sindicat convocant. Com ja anunciem, una convocatòria tan àmplia ha llevat el focus a l’emergència que viu Atenció Primària i pel que hauria d’haver sigut el seu objectiu únic. No podem permetre que això torne a passar en les següents jornades de vaga convocades. La Csusp no es pot tornar a escudar en el baix seguiment de la vaga per a afirmar que el problema de l’Atenció Primària no existeix
i que amb l’acord signat el dia 20 de març tot està tranquil i solucionat.

D’altra banda, Simap pretén marcar l’accent en les reivindicacions de condicions de treball assistencial, disposar de temps per als pacients i evitar la deterioració física i mental de professionals, impedint, d’aquesta manera, la fugida i falta de fidelització dels MF EAP i PEAP. No ens val més retribució monetària amb jornades interminables, circumstància que és substancial en els objectius de la vaga convocada amb anterioritat.

V Justificació d’aquesta convocatòria Simap de vaga els dies 3 d’abril i 8 de maig

Sumar efectius a la mobilització i al seguiment de la vaga en Atenció Primària i donar visibilitat al descontentament que existeix en aquest nivell assistencial després de conéixer el contingut de l’acord signat de les millores per a Atenció Primària.

Constituir un comité de vaga propi
que defense realment als MF EAP i PEAP des de dins. El comité de vaga està format per MF EAP i PEAP, la majoria dedicats al treball assistencial que coneixen, patint diàriament la greu situació d’aquest nivell assistencial i que no veuen solucions en aqueix acord. Han disseccionat els problemes i les possibles solucions. Han confeccionat uns objectius de vaga que marcaran el contingut de la negociació del comité de vaga amb la Csusp. El Simap actuarà com a mer instrument facilitador d’aquesta acció de la vaga, un dret individual exercitat de manera col·lectiva.

El comité de vaga és autònom, com ha de ser, i Simap recolzarà qualsevol decisió que adopten perquè estem segurs que ho faran amb absoluta responsabilitat i buscant les solucions eficients per a començar a donar la volta a la situació actual.

Aquesta vaga convocada per Simap en l’àmbit de l’Atenció Primària no pot tindre cap sospita d’interés polític, ni qualsevol altre interés que no siga que els propis afectats puguen expressar el seu descontentament amb el contingut de l’acord signat el 20 de març i poder exposar i acordar millores realment eficients a les quals no se’ls ha donat la importància necessària.

L’atur pròxim hauria de posar de manifest:

• La unitat dels MF EAP i PEAP a manifestar que no poden seguir amb aquesta pressió de treball, aquesta falta d’organització i aquesta desconsideració per part de la taula sectorial.
  
• L’abandó continu i imparable de professionals i la intenció de molts/as de marxar-se aprofitant altres opcions de treball dins de la Csusp o en altres àmbits atés que no els faltaran expectatives laborals per a facultatius/as especialistes en Medicina familiar i Comunitària i especialistes en pediatria i les seues àrees específiques.
  
• Que la situació és insostenible, realitat que ha de ser percebuda per la Csusp i per tota la ciutadania. La fidelització dels nous especialistes es complica perquè tenen més possibilitats d’altres ofertes laborals que els que portem anys treballant en Atenció Primària.
  

Si l’Atenció Primària cau, s’abatrà l’actual mur de resistència i contenció de la demanda assistencial. Demanda que continuarà creixent, fonamentalment, per un estat de sofriment i malestar crònics de la població per determinants socials, per la falta de la labor preventiva i d’educació de la salut per no disposar de temps, per l’increment previst de pacients crònics/pluripatològics, etc.

Després de l’Atenció Primària, el següent a caure seran les urgències hospitalàries, els hospitals comarcals i després l’atenció especialitzada en general i, finalment, tot el sistema sanitari públic.

Comencem el camí pel primer pas, fixem objectius comuns necessaris, perquè el futur de tots/as està en joc i no és moment ni de mitjanes negres, ni de prendre mesures que ja s’han provat i s’ha comprovat àmpliament que són ineficaces: són moltes de les quals recull aquest acord.

Amb la vaga convocada per Simap per als dies 3 d’abril i 8 de maig volem que els MF EAP i PEAP tinguen la veu i la possibilitat de negociar per a arribar a acords que realment siguen eficients. Esperem que la Csusp i el seu responsable el Conseller Miguel Mínguez tinguen la capacitat i la humilitat de reconéixer que aquest acord té molts punts millorables i que ha de permetre que els professionals implicats, MF EAP i PEAP, aporten la seua perspectiva i les seues possibles solucions.

Un tarannà negociador del conseller de Sanitat amb el comité de vaga no sols permetrà que les inversions previstes per a la millora de l’Atenció Primària es facen en aspectes que realment seran eficients, sinó que constituirà un primer pas per al reconeixement d’aquests professionals i de la gran faena i esforç que realitzen diàriament.

Un primer pas per a poder eixir de la desesperança, del mantra que dia a dia ens turmenta: «ja arribem tard».

VI Comité de vaga de Simap per als dies 3 d’abril i 8 de maig per a MFEAP i *PEAP

Noemí Alentado Morell, Carles Valor i Micó, Carlos Borrás Palle, Amparo Cuesta Mirapeix, Elena González Manzana, Pilar Martí Barranco, Cristina Mora Garcia, Mercedes Barranco Oltra, Nuria Martí Talens.

VII Objectius de la vaga convocada per Simap per als dies 3 d’abril i 8 de maig per a MF EAP i PEAP

Objectius de vaga

1.    Estructura organitzativa renovada

2.    Canvis necessaris en la jornada de treball

3.    Millores imprescindibles en l’organització del treball

4.    Contingents de pacients i màxim en les consultes programades

5.    Ajust de plantilles

6.    Urgències dels PAS i PAC en funcionament 24 hores

7.    Millora estructural de les instal·lacions

8.    Mesures concretes per a la protecció de la salut laboral

9.    Actuacions perquè l’Atenció Primària i l’Atenció Especialitzada siguen «*equinivels» assistencials

10. Millores retributives

1.    Estructura organitzativa renovada

• L’Atenció Primària no pot continuar perdent professionals
  ni mèdics/as de Família (MF EAP) ni pediatres d’Atenció primària (PEAP).
  Cal millorar les condicions laborals, punt fonamental per a mantindre als MF EAP i PEAP actuals i fidelizar als residents que finalitzen la formació a la Comunitat Valenciana perquè continuen la seua trajectòria professional en la Csusp.
  

• Creació d’un òrgan central de gestió eficient (podria ser una direcció general d’Atenció Primària) de la qual depenguen les direccions de departaments com en altres CCAA (actualment només hi ha un servei de planificació i organització d’AP amb unitats de suport).
  

• Cap de zona bàsica equivalent a cap de secció o de servei hospitalari (segons circumstàncies
  i característiques de cada zona bàsica de salut). Haurà de ser una plaça no bàsica i tindre una reserva de plaça per a no sobrecarregar a la resta de l’equip i garantir els drets dels pacients del seu contingent.
  

• Gestió participativa, sense jerarquies arbitràries, amb elaboració pròpia dels objectius assistencials, formatius i d’investigació, complint les metes d’una carrera professional que no ha de quedar només en qüestions retributives.
  

• Partida econòmica finalista destinada a cobrir les necessitats detectades en cada anualitat per a garantir els MF EAP i PEAP necessaris que hauria de ser del 25% del pressupost destinat a sanitat.
  

• Definició de la cartera de serveis d’Atenció Primària, sent necessari la creació d’un grup de treball, dins d’un possible acord de vaga, per a la consecució d’aquest objectiu en 2023.
  

• Les places d’Atenció Primària, íntegrament, hauran de ser, per definició, de difícil cobertura amb les millores retributives i de progressió professional que això suposa. S’ha d’adoptar amb urgència i de forma generalitzada perquè aquesta mesura siga eficaç.
  

• Establiment dins del Pla d’Ordenació de Recursos Humans d’un Pla Anual que preveja les necessitats de l’Atenció Primària, tenint en compte el necessari «*sobredimensionamiento» de les plantilles per a la cobertura d’absències programades i no haver de recórrer als nomenaments de substitució que amb la falta de professionals resulten impossibles de cobrir.
  

2.    Canvis necessaris en la jornada de treball

• Treball ordinari dels centres de salut de dilluns a divendres.
  

• Els dissabtes al matí no es farà treball en jornada ordinària sinó complementària. La realitat és que els dissabtes al matí no es realitza consulta ordinària, sinó consulta urgent i a demanda de pacients de la zona bàsica, sense respectar el contingent assignat a cada MF EAP/PEAP. Per tant, aquesta assignació de tasques impedeix que en aqueix temps de jornada ordinària es complisquen els objectius de cada MF EAP/PEAP d’atendre correctament el seu contingent de pacients, millorar la qualitat assistencial, reduir el temps de demora, aconseguir la *longitudinalidad en les cures, etc. A més, no té suport normatiu aquest treball assistencial a pacients d’altres contingents imposat en horari ordinari de dissabte al matí, per la qual cosa ha de ser cobert com a jornada complementària/guàrdies, ja que, de fet, s’està realitzant aquesta funció.
  

• Jornada ordinària de 35 hores setmanals i jornada màxima setmanal obligatòria (suma d’ordinària i complementària) de 40 hores. Tota jornada que sobrepasse les 40 hores setmanals ha de ser voluntària, amb una retribució no inferior a l’hora de jornada ordinària amb un màxim de 48 hores setmanals. Totes aquestes limitacions de la jornada laboral setmanal ordinària i complementària es faran en referència a un còmput quadrimestral.
  

  S’ha d’establir un límit clar de la jornada complementària obligatòria i de la jornada laboral anual global.
  

• Flexibilitat horària que permeta la conciliació. Regular i incorporar a l’activitat dels centres d’Atenció Primària el teletreball en aquelles activitats que siga adequat.
  

• Renegociació del Decret de 2001 d’Atenció Primària i el Decret de Jornada en aquests apèndixs. Humanització dels torns de guàrdies amb voluntarietat per a superar torns de 12 hores diàries (suma de jornada ordinària i complementària).
  

3.    Millores imprescindibles en l’organització del treball

• Separació entre treball programat i urgències/a demanda: el metge/a de família d’equip d’Atenció Primària (MF EAP) i pediatra d’Atenció primària (PEAP) realitzaran durant la jornada ordinària el treball programat, tant assistencial com administratiu i de formació, etc. Les urgències d’aquest nivell assistencial i les consultes a demanda seran assumides pels PAS/PAC que estaran en funcionament en horari de demà, tant les que acudeixen al centre com les que es produeixen fora d’aquest.
  

• Separació precisa d’agendes i temps definits per a cadascuna d’elles: presencial, telefònica, crònics, tècniques, etc.
  

• Temps assignat dins de la jornada ordinària per a la formació reglada, docència i la investigació, amb posada al dia, a més, en correspondència i col·laboració amb serveis d’especialitzada.
  

• Eliminació de l’excés de treball administratiu i burocràcia i el que no corresponga a competència mèdica d’AP: IT (ampliar la gestió a l’àmbit d’Atenció Especialitzada), transport sanitari, informes, certificats, interconsultas d’uns altres, exploracions complementàries derivades.
  

• Establiment d’un administratiu/va de referència essencial per a canalitzar /organitzar les demandes.
  

• Adaptació de Abucasis per a eliminar o simplificar la càrrega burocràtica.
  

• Compliment efectiu del document de desburocratització que ja existeix.
  

• Capacitat autoorganitzativa: gestió i organització de les agendes de cada professional i flexibilitat horària per a conciliació. Seran el MF EAP i el PEAP els qui realitzaran la proposta de funcionament que serà supervisada i consensuada amb el coordinador o cap/a de zona bàsica de salut.
  

• Consulta d’infermeria amb un contingut definit i resolutiu. Actualment infrautilitzada
  incloent educació sanitària a la població en la comunitat i gestió de patologia no demorable menor amb el suport dels protocols necessaris.
  

• Redefinició dels
  acords de gestió per a l’Atenció Primària consensuant amb els membres de l’equip els objectius a aconseguir i que siguen aquells que realment suposen una millor assistència sanitària dins de la cartera se serveis d’aquest nivell assistencial, amb compromís d’una reavaluació dels incentius en la Csusp.
  

• Reconeixement del treball de tutors i col·laboradors docents de personal sanitari resident i estudiants del grau de medicina i infermeria: econòmic, per a carrera professional, ajustos d’agendes, etc., que incentive aquestes tasques de manera que contribuïsca a millorar la qualitat de la docència i supervisió impartida.
  

4.    Contingents de pacients i número màxim en les consultes programades

• Límit normatiu màxim en assignació de targetes sanitàries de 1400 amb contingents reals
  de pacients equivalents, equilibrat per edat, patologia, estatus socioeconòmic de la zona bàsica, etc., amb coeficients reductors aplicats a aquest màxim, tant per percentatge d’edat major de 65 anys, com per dispersió geogràfica i zones rurals amb diversos consultoris auxiliars assignats per a MF EAP i 800 per a PEAP. Pacients anomenats «no assignats» per ser pacients desplaçats del seu lloc d’empadronament hauran de formar part d’aqueix contingent màxim de 1400 SIP.
  

• Per a definir els contingents de pacients, a més de l’edat i dispersió geogràfica (que incloga no sols distància sinó també dificultat d’accés) haurà de tindre’s en compte el concepte de «pacient equivalent» i les càrregues que aquest suposa per al sistema sanitari.
  

• Nombre de consultes programades presencials/telefòniques màxim 25/dia. Dins d’aquestes 25 consultes hauran d’existir 5 cites per a l’autoorganització de consultes necessàries/no demorables (per exemple, després de consulta telefònica). Només el MF EAP/PEAP tindrà capacitat de citar en aqueixa franja.
  

• També dins d’aquestes 25 consultes es reservaran 5 diàries de consulta telefònica/en línia: només per a seguiment de pacients.
  

  Important reflexió respecte a les 25 consultes defensades en aquests objectius de vaga. A una mitjana de 10 minuts per pacient suposa 250 minuts. La resta del temps hauria d’organitzar-se per a: Atenció Domiciliària (fins ara la gran oblidada); Atenció al Pacient Crònic Complex / estratègia de Cronicitat (que exigeix temps preservats); Activitats d’Educació sanitària (imprescindibles per a disminuir la demanda a mitjà termini), sobretot grupals i Formació Continuada dins de la jornada laboral. A més de la investigació, docència de residents, etc.
  

• Es potenciarà l’educació sanitària de la població, amb temps assignat dins de la jornada laboral, mitjançant un pla integral, coordinat amb altres conselleries i organismes públics, que aportarà, entre altres guanys en salut, la racionalització de la demanda. És prioritari permetre que es puga realitzar una labor educativa i de prevenció de la salut en aquest nivell assistencial.
  

• Les funcions de docència, investigació i participació de projectes per a la promoció de la salut, així com les labors de tutorització de residents han de ser contemplades a l’hora d’ajustar el contingent i el nombre de consultes assignades.
  

5.    Ajust de plantilles

• Places estructurals per al nombre de pacients assignats i cobertura d’absències previsibles (vacances, LD, formació, lliurances de guàrdia, etc.). Això requerirà la previsió i càlcul de caràcter anual de les absències que puguen ser previstes i es mantindrà un nombre superior de professionals per a assumir aqueix treball sense recórrer al repartiment del contingent entre els professionals del centre ni a nomenaments precaris de substitució de dies solts.
  

• No es podrà obligar a assumir repartiment de contingent en cap circumstància i es buscarà una solució alternativa. En situacions de vertadera necessitat sobrevinguda l’assumir el repartiment del contingent només serà voluntari i retribuït s’organitzarà l’horari per consens i segons les característiques del centre.
  La voluntarietat haurà de guanyar-la la Csusp amb millors condicions laborals i retributives per a cobrir les seues necessitats assistencials.
  

6.    Urgències dels PAS i PAC en funcionament permanent 24 hores

• Tant dies laborables com dissabtes i festius, amb nomenaments d’interinitat de MF EAP en jornada ordinària amb torns de matí i vesprada i la jornada complementària.
  

• Finalització de l’abús i la precarietat que suposen els nomenaments d’atenció continuada i integrar-los com a membres de l’equip amb especial assignació de tasques assistencials que donen correcta cobertura a la urgència extrahospitalària, amb tots els seus drets laborals.
  

7.    Millora estructural de les instal·lacions

• Inversió en els centres de salut que permeta tindre disponibilitat de consultes, sales de capellans, sales d’espera adequades al nombre de professionals i l’afluència de pacients, àrees de descans i reunió, amb garantia de ventilació i salubritat, etc.
  

• Imprescindible la renovació dels equips informàtics que permeta fer el treball amb seguretat, agilitat i eficiència.
  

8.    Mesures concretes per a la protecció de la salut laboral

• Vehicle de la Csusp amb conductor, la qual cosa implica la necessitat de crear places d’aquesta categoria professional pel risc d’accidents i de fatiga mental que suposa assumir aquest treball per part dels professionals sanitaris durant les guàrdies.
  

• Utilització de les TNA sempre que ho precise el professional sanitari o altres mitjans de transport que asseguren que els MF EAP i PEAP no realitzen la funció de conducció quan així ho consideren tant per temes de salut laboral o habilitat, com d’urgència, complexitat del viatge, etc.
  

• Seguretat en el treball contra les agressions: sistemes de vigilància efectius amb agents de seguretat en els centres, càmeres de vigilància, etc.
  

• Avaluació urgent del risc psicosocial de MF EAP i PEAP per a detectar problemes d’autonomia, de sobrecàrrega de treball, tant per les càrregues de treball com pels temps i l’organització d’aquest, l’existència de freqüents interrupcions, d’elevades demandes psicològiques de naturalesa cognitiva i emocional, etc., que requerisquen una reorganització del treball, que evite conseqüències deletèries en la salut laboral com la fatiga mental, burn out, etc., a més d’establir temps de descans necessaris per a compensar els sobreesforços i millorar la conciliació.
  

9.    L’Atenció Primària i l’Atenció Especialitzada han de ser dues «*equiniveles» assistencials i això requereix també millores retributives i inversió

• L’atenció primària és un nivell assistencial amb una capacitat resolutiva del 80% al 90% dels problemes de salut de la població
  sent especialment important per al seguiment dels malalts crònics i pluripatològics, a més del seu important treball en la prevenció i promoció de la salut de la població.
  

• Per a aconseguir aquesta capacitat resolutiva precisa d’inversió econòmica (en recursos humans i materials) i organització adequada del treball.
  

• Competències específiques en cada nivell: cartera de serveis.
  

• Imprescindible eliminar qualsevol consideració, control del sistema de treball, procediment, etc., que supose que Atenció Primària en un nivell assistencial inferior i subordinat a l’Atenció Especialitzada.
  

• Circuits entre Atenció Primària i Atenció Especialitzada consensuats, recuperant la relació, actualment trencada.
  

10. Millores retributives

• «*Equinivels» a nivell de retribucions:
  
  • Complement específic igual que en atenció especialitzada, al qual caldrà afegir el complement de dispersió geogràfica i el número de SIP.
    
  • Creació d’un complement retributiu dins del complement específic destinat als nomenaments eventuals que no tenen contingent assignat i el contingut del qual siga equivalent a la mitjana dels SIP que tenen assignat els MF EAP i PEAP.
    
  • Mòduls de reforç d’Atenció Primària equiparable a la retribució de «autoconcerts hospitalaris«.
    

• Dietes per desplaçament quan s’utilitza el vehicle propi en concepte d’indemnització per raó de servei, tant en jornada ordinària com complementària.
  

• Retribucions al personal que realitza docència i tutorització de residents.