-
SIMAP enuncia en una queja ante el Ministerio de Hacienda y los grupos parlamentarios del Congreso de los Diputados, dirigida a que se destinen fondos en los próximos PGE a los objetivos comprometidos en el Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia de la Unión Europea (UE), incluidos en el Componente 18: renovación y ampliación de las capacidades del Sistema Nacional de Salud, que incluye los siguientes objetivos:
-
Fortalecimiento de la atención primaria y comunitaria.
-
Reforma del sistema de salud pública.
-
Consolidación de la cohesión.
-
La equidad y la universalidad.
-
Refuerzo de las capacidades profesionales y reducción de la temporalidad y reforma de la regulación de medicamentos y productos sanitarios.
-
-
El gobierno español se ha comprometido a implementarlos para así poder recibir las ayudas europeas.
-
La UE ha destinado 1069 millones de euros para Sanidad, hasta 2023, con 792 millones para alta tecnología y con un valor cero (0) para Atención Primaria, reducción de la temporalidad y otras cuestiones relacionadas con los recursos humanos a pesar de considerarlas fundamentales.
-
La falta de concreción presupuestaria apunta, además de que no se cumplan los compromisos con Europa, un alto riesgo de hundimiento definitivo de la Atención Primaria y de la Salud Pública.
-
La ausencia absoluta de fondos europeos destinados a Atención Primaria, reducción de la temporalidad y otras cuestiones relacionadas con los recursos humanos es inaceptable y sólo reparable con una respuesta institucional firme en una partida económica finalista de los PGE para solventar estos problemas, junto con la necesaria renovación normativa y cuidado en las condiciones laborales de los trabajadores/as de la sanidad.
En valencià a continuación del texto en castellano
SIMAP enuncia en una queja ante el Ministerio de Hacienda y los grupos parlamentarios del Congreso de los Diputados, para que se destinen fondos, en los Presupuestos Generales del Estado (PGE), a los objetivos comprometidos en el Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia de la Unión Europea (UE), incluidos en el Componente 18: renovación y ampliación de las capacidades del Sistema Nacional de Salud.
Como ya os hemos mencionado en escritos previos, se requiere una nueva planificación y nuevas estructuras ante los próximos retos sanitarios, determinados, de forma general, por la cronicidad, la situación y patología COVID19 incluyendo el síndrome post-COVID19, el envejecimiento de la población, los nuevos tratamientos y tecnologías, y otras.
En la encrucijada que nos encontramos, a los gestores y los representantes de los ciudadanos y ciudadanas que deciden sobre el futuro de la sanidad no les conviene olvidar que, expresado en dos ideas básicas, la sanidad debe mostrar la fortaleza suficiente y disponer de tiempo para realizar su trabajo. No nos cansamos de insistir en que, en la sanidad y la salud pública, servicios fundamentales para nuestra sociedad, el tiempo no se considera importante. Si un mecánico nos revisara el coche en cinco minutos cuando en realidad necesita treinta, sería un escándalo y no lo permitiríamos. En sanidad, no. Y es inaceptable. Hay que cambiar esta situación. Y para cambiarla se requiere:
-
Una sanidad pública fuerte y cohesionada, diseñada con criterios de servicio público.
-
La recuperación de retribuciones para el personal, tras una década de recortes. Es una cuestión de justicia.
-
Unas condiciones adecuadas de trabajo: tiempo para atender a los pacientes, tiempo para cuidar a las personas, tiempo para mejorar los procedimientos.
-
Poder disponer de los medios técnicos y tecnológicos necesarios para una correcta asistencia sanitaria.
-
La incorporación de los nuevos profesionales, ofreciendo una organización atractiva y evitando la fuga a otros países o estructuras sanitarias.
-
Modalidades de jubilación adecuadas para la transición laboral: jubilación anticipada, parcial con relevo, prórrogas razonadas, etc.
-
Una respuesta ética y social sobre el final de la vida, por parte de la sociedad.
-
Una evaluación continua del coste/oportunidad de las medidas y sistemas que se creen.
-
Planificación, planificación, planificación…por profesionales y siempre contando con la opinión de los/as trabajadores/as, adaptando en equidad las propuestas a las características de cada centro o servicio.
SIMAP no cree que la solución a los problemas de salud sea la medicalización de la vida, cosa que no contraría la importancia de hacer bien el trabajo que nos exige la sociedad. Lo que queremos destacar con esta afirmación es que mientras
no se haga caso de los determinantes sociales de la salud, que constituyen los factores más influyentes, de largo, en el estado de salud de la población, el sistema sanitario se verá desbordado y abocado a asumir en las consultas, además de los problemas de salud que son consecuencia de la propia naturaleza de la persona, las patologías derivadas de los bajos sueldos, de los altos costes de la vivienda y de los servicios esenciales, como la energía eléctrica, de la falta de conciliación y de horarios inhumanos, de las malas dietas improcedentes porque son más baratas, de la contaminación urbana, de la ansiedad crónica por un futuro laboral más que incierto…Mientras no se actúe de forma contundente sobre estas situaciones, el sistema sanitario seguirá tensionado y habrá que dar respuesta eficiente y humana.
El plan de resiliencia de la UE para sanidad plantea objetivos muy ambiciosos pero que pueden quedarse en nada como no se vigile y se designe a personas responsables con formación adecuada para llevarlos a cabo. La Conselleria de Sanidad ha elegido a la secretaria autonómica de Eficiencia y Tecnología Sanitaria, Concha Andrés, como responsable de la gestión del dinero procedente del plan europeo de recuperación. Habrá que recordarle que la tecnología es importante, pero son los recursos humanos los que hacen que la tecnología sea eficaz.
La presidenta de la Comisión Europea, Ursula Von der Leyen, mencionó ayer en su discurso sobre el estado de la UE de 2021, que será necesaria «una nueva misión de preparación sanitaria y de resiliencia para toda la UE, que debería contar con el respaldo de la inversión del Equipo Europa, de 50.000 millones de euros, de aquí a 2027″, con el objetivo de que «ningún virus convierta una epidemia local en una pandemia mundial«. Grandes objetivos, pero que hay que plasmar en acciones concretas.
A continuación, os transcribimos lo que contiene el componente 18 del plan de resiliencia, sus retos, objetivos y reparto presupuestario. Grandes objetivos y mayor incongruencia. Instemos a corregirla.
Componente 18 del plan de recuperación, transformación y resiliencia de la Unión Europea:
Renovación y ampliación de las capacidades del Sistema Nacional de Salud
Retos y objetivos
La crisis sanitaria ha puesto de manifiesto la fortaleza del sistema público de salud de España, pero también ha evidenciado los retos y dificultades a los que se enfrenta a la hora de abordar crisis que requieren anticipación, respuesta rápida y coordinación en cada territorio y con el resto del país.
También ha evidenciado el carácter estratégico de la industria farmacéutica y la necesidad de asegurar el abastecimiento y favorecer la equidad en el acceso a los nuevos tratamientos.
Esta situación ha demostrado que deben acelerarse las transformaciones para que el sistema sanitario pueda responder mejor a los retos demográficos (envejecimiento, cronicidad, dependencia, despoblación, etc.), ambientales (cambio climático, contaminación, ruido, etc.), sociales (determinantes sociales de la salud, diferencias territoriales, etc.), tecnológicos (tratamiento de datos, tecnologías disruptivas, etc.) y económicos (sostenibilidad, eficiencia, etc.) a los que se enfrenta.
Este componente busca así reforzar las capacidades del Sistema Nacional de Salud, en coordinación con las Comunidades Autónomas, a través del Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud, en cinco ámbitos clave para responder a la necesaria mejora de la salud de los ciudadanos:
-
Fortalecimiento de la atención primaria y comunitaria.
-
Reforma del sistema de salud pública.
-
Consolidación de la cohesión.
-
La equidad y la universalidad.
-
Refuerzo de las capacidades profesionales y reducción de la temporalidad y reforma de la regulación de medicamentos y productos sanitarios.
El objetivo es preparar al Sistema para prevenir y afrontar posibles amenazas sanitarias globales como la derivada de la COVID-19 e incrementar las capacidades de salud pública y los sistemas de vigilancia epidemiológica.
Asimismo, se persigue asegurar que todas las personas tengan las máximas
oportunidades de desarrollar y preservar su salud y que dispongan de un sistema sanitario público, universal y excelente, sólidamente cohesionado,
proactivo, innovador e inteligente y con perspectiva de género, que cuide y promocione su salud a lo largo de toda la vida.
Inversión t
Reformas
C18.R1 Fortalecimiento de la Atención Primaria y Comunitaria. Ejecución del Marco Estratégico para el refuerzo de la atención primaria y comunitaria para una mayor prevención y diagnóstico precoz de la enfermedad, mejora de su control, reducción de desigualdades sociales y territoriales y mejora de la eficiencia y sostenibilidad del sistema sanitario.
C18.R2 Reforma del sistema de salud pública. Desarrollo de instrumentos estratégicos y operativos como base de un nuevo sistema de salud pública más ambicioso, más integrado y mejor articulado.
C18.R3 Consolidación de la cohesión, la equidad y la universalidad. Reforma orientada a fortalecer el acceso universal a la sanidad, la equidad en el acceso a la prestación sanitaria y la cohesión entre los diferentes territorios del país. Estará basada en tres pilares:
-
Una nueva ley que permita avanzar en la consecución de los objetivos de universalidad, equidad y cohesión,
-
La reorientación de la atención de alta complejidad en el sistema sanitario,
-
El incremento de la cartera común de servicios sanitarios públicos a prestar al conjunto de la ciudadanía.
C18.R4 Refuerzo de las capacidades profesionales y reducción de la temporalidad. Su objetivo es reforzar las dotaciones de médicos y enfermería, reducir su temporalidad, mejorar sus condiciones laborales y potenciar su formación y desarrollo profesional. Para ello se reformará la ley que regula el personal sanitario en España (Estatuto Marco). Asimismo, se prevé aprobar un Real Decreto para mejorar el sistema de formación sanitaria especializada (MIR).
C18.R5 Reforma de la regulación de medicamentos y productos sanitarios introduciendo elementos que incrementen la competencia y favorezcan el acceso a nuevos tratamientos, desarrollando a su vez el Plan Estratégico de la Industria Farmacéutica.
Inversiones
C18.I1 Plan de inversión en equipos de alta tecnología en el Sistema Nacional de Salud. Renovación en particular de los siguientes tipos de equipos: Aceleradores lineales, Tomografía Axial Computerizada (TC); Resonancia Magnética, Gamma-cámara, Equipos de hemodinámica, Angiografía Vascular, Angiografía Neurorradiológica, Tomografía por emisión de positrones (PET), Tomografía por emisión de positrones y TAC (PET-TAC), Equipo de Braquiterapia Digital.
C18.I2 Acciones para reforzar la prevención y promoción de la Salud. Centradas especialmente en la promoción de estilos de vida y entornos saludables dado que la mayor parte de las enfermedades tienen factores de riesgo comunes sobre los que debe actuarse preventivamente (tabaquismo, consumo de alcohol, sedentarismo, alimentación no saludable, falta de bienestar emocional).
C18.I3 Aumento de capacidades de respuesta ante crisis sanitarias. Incluye el fortalecimiento de las capacidades de vigilancia, detección precoz y respuesta rápida ante crisis sanitarias, de disposición de suministros suficientes ante la eventualidad de cualquier situación crítica, el refuerzo de las capacidades
de laboratorios e instituciones sanitarias, así como la evaluación del desempeño del Sistema Nacional de Salud durante la pandemia.
C18.I4 Formación de profesionales sanitarios y recursos para compartir conocimiento. Refuerzo de las capacidades y competencias de los profesionales de la sanidad a través de su formación continuada y con herramientas que les permitan compartir conocimiento para mejorar la coordinación y calidad de la atención sanitaria.
C18.I5 El Plan para la Racionalización del consumo de productos farmacéuticos y fomento de la sostenibilidad incluye:
-
Mejoras en los sistemas de evaluación de medicamentos, tecnologías y prestaciones sanitarias,
-
El fomento de la utilización de los medicamentos genéricos y biosimilares, así como de los medicamentos innovadores en el Sistema Nacional de Salud
-
El desarrollo y modernización de la prestación ortoprotésica en el Sistema Nacional de Salud y
-
El aumento de las habilidades y el conocimiento de los profesionales para el uso racional de medicamentos y tecnologías sanitarias.
C18.I6 Data Lake sanitario. Generación de un centro de datos sanitarios que recoja la información de los sistemas de información y permita un análisis masivo
para la identificación y mejora del diagnóstico y de los tratamientos. Forma parte de un proceso más amplio de impulso de la digitalización de los servicios de salud, la interoperabilidad y los servicios en red en el ámbito nacional, europeo e internacional.
Para terminar de ilustrar la situación, y para contestar a algunos analistas que indican que no ha habido recortes pues no se ha bajado los impuestos, los datos de Eurostat son demoledores:
Ya España le queda todavía recorrido, cuando se compara con países de nuestro entorno:
Versió en valencià
SIMAP denuncia la falta de pressupost per a reforçar l’Atenció Primària i la Salut Pública i per a altres objectius de millora de la Sanitat, malgrat ser compromisos del govern central davant la Unió Europea
-
SIMAP enuncia en una queixa davant el Ministeri d’Hisenda i els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, dirigida a què es destinen fons en els pròxims PGE als objectius compromesos en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de la Unió Europea (UE), inclosos en el Component 18: renovació i ampliació de les capacitats del Sistema Nacional de Salut, que inclou els següents objectius:
-
Enfortiment de l’atenció primària i comunitària.
-
Reforma del sistema de salut pública.
-
Consolidació de la cohesió.
-
L’equitat i la universalitat.
-
Reforç de les capacitats professionals i reducció de la temporalitat i reforma de la regulació de medicaments i productes sanitaris.
-
-
El govern espanyol s’ha compromès a implementar-los per a així poder rebre les ajudes europees.
-
La UE ha destinat 1069 milions d’euros per a Sanitat, fins a 2023, amb 792 milions per a alta tecnologia i amb un valor zero (0) per a Atenció Primària, reducció de la temporalitat i altres qüestions relacionades amb els recursos humans malgrat considerar-les fonamentals.
-
La falta de concreció pressupostària apunta, a més de que no es complisquen els compromisos amb Europa, un alt risc d’enfonsament definitiu de l’Atenció Primària i de la Salut Pública.
-
L’absència absoluta de fons europeus destinats a Atenció Primària, reducció de la temporalitat i altres qüestions relacionades amb els recursos humans és inacceptable i només reparable amb una resposta institucional ferma en una partida econòmica finalista dels PGE per a solucionar aquests problemes, juntament amb la necessària renovació normativa i cura en les condicions laborals dels treballadors/as de la sanitat.
SIMAP enuncia en una queixa davant el Ministeri d’Hisenda i els grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, perquè es destinen fons, en els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), als objectius compromesos en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de la Unió Europea (UE), inclosos en el Component 18: renovació i ampliació de les capacitats del Sistema Nacional de Salut.
Com ja us hem esmentat en escrits previs, es requereix una nova planificació i noves estructures davant els pròxims reptes sanitaris, determinats, de manera general, per la cronicitat, la situació i patologia COVID19 incloent la síndrome post-COVID19, l’envelliment de la població, els nous tractaments i tecnologies, i altres.
En la cruïlla que ens trobem, als gestors i els representants dels ciutadans i ciutadanes que decideixen sobre el futur de la sanitat no els convé oblidar que, expressat en dues idees bàsiques, la sanitat ha de mostrar la fortalesa suficient i disposar de temps per a fer el seu treball. No ens cansem d’insistir que, en la sanitat i la salut pública, serveis fonamentals per a la nostra societat, el temps no es considera important. Si un mecànic ens revisara el cotxe en cinc minuts quan en realitat necessita trenta, seria un escàndol i no ho permetríem. En sanitat, no. I és inacceptable. Cal canviar aquesta situació. I per a canviar-la es requereix:
-
Una sanitat pública forta i cohesionada, dissenyada amb criteris de servei públic.
-
La recuperació de retribucions per al personal, després d’una dècada de retallades. És una qüestió de justícia.
-
Unes condicions adequades de treball: temps per a atendre els pacients, temps per a cuidar a les persones, temps per a millorar els procediments.
-
Poder disposar dels mitjans tècnics i tecnològics necessaris per a una correcta assistència sanitària.
-
La incorporació dels nous professionals, oferint una organització atractiva i evitant la fugida a altres països o estructures sanitàries.
-
Modalitats de jubilació adequades per a la transició laboral: jubilació anticipada, parcial amb relleu, pròrrogues raonades, etc.
-
Una resposta ètica i social sobre el final de la vida, per part de la societat.
-
Una avaluació contínua del cost/oportunitat de les mesures i sistemes que es creuen.
-
Planificació, planificació, planificació…per professionals i sempre comptant amb l’opinió de els/as treballadors/as, adaptant en equitat les propostes a les característiques de cada centre o servei.
SIMAP no creu que la solució als problemes de salut siga la medicalització de la vida, cosa que no contraria la importància de fer bé el treball que ens exigeix la societat. El que volem destacar amb aquesta afirmació és que mentre
no es faça cas dels determinants socials de la salut, que constitueixen els factors més influents, de llarg, en l’estat de salut de la població, el sistema sanitari es veurà desbordat i abocat a assumir en les consultes, a més dels problemes de salut que són conseqüència de la pròpia naturalesa de la persona, les patologies derivades dels baixos sous, dels alts costos de l’habitatge i dels serveis essencials, com l’energia elèctrica, de la falta de conciliació i d’horaris inhumans, de les males dietes improcedents perquè són més barates, de la contaminació urbana, de l’ansietat crònica per un futur laboral més que incert… Mentre no s’actue de manera contundent sobre aquestes situacions, el sistema sanitari seguirà tensionado i caldrà donar resposta eficient i humana.
El pla de resiliència de la UE per a sanitat planteja objectius molt ambiciosos però que poden quedar-se en res com no es vigile i es designe a persones responsables amb formació adequada per a dur-los a terme. La Conselleria de Sanitat ha elegit a la secretària autonòmica d’Eficiència i Tecnologia Sanitària, Concha Andrés, com a responsable de la gestió dels diners procedents del pla europeu de recuperació. Caldrà recordar-li que la tecnologia és important, però són els recursos humans els que fan que la tecnologia siga eficaç.
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, va esmentar ahir en el seu discurs sobre l’estat de la UE de 2021, que serà necessària «una nova missió de preparació sanitària i de resiliència per a tota la UE, que hauria de comptar amb el suport de la inversió de l’Equip Europa, de 50.000 milions d’euros, d’ací a 2027″, amb l’objectiu que «cap virus convertisca una epidèmia local en una pandèmia mundial«. Grans objectius, però que cal plasmar en accions concretes.
A continuació, us transcrivim el que conté el component 18 del pla de resiliència, els seus reptes, objectius i repartiment pressupostari. Grans objectius i major incongruència. Instem a corregir-la.
Component 18 del pla de recuperació, transformació i resiliència de la Unió Europea:
Renovació i ampliació de les capacitats del Sistema Nacional de Salut
Reptes i objectius
La crisi sanitària ha posat de manifest la fortalesa del sistema públic de salut d’Espanya, però també ha evidenciat els reptes i dificultats als quals s’enfronta a l’hora d’abordar crisi que requereixen anticipació, resposta ràpida i coordinació en cada territori i amb la resta del país.
També ha evidenciat el caràcter estratègic de la indústria farmacèutica i la necessitat d’assegurar el proveïment i afavorir l’equitat en l’accés als nous tractaments.
Aquesta situació ha demostrat que han d’accelerar-se les transformacions perquè el sistema sanitari puga respondre millor als reptes demogràfics (envelliment, cronicitat, dependència, despoblació, etc.), ambientals (canvi climàtic, contaminació, soroll, etc.), socials (determinants socials de la salut, diferències territorials, etc.), tecnològics (tractament de dades, tecnologies disruptives, etc.) i econòmics (sostenibilitat, eficiència, etc.) als quals s’enfronta.
Aquest component cerca així reforçar les capacitats del Sistema Nacional de Salut, en coordinació amb les Comunitats Autònomes, a través del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, en cinc àmbits clau per a respondre a la necessària millora de la salut dels ciutadans:
-
Enfortiment de l’atenció primària i comunitària.
-
Reforma del sistema de salut pública.
-
Consolidació de la cohesió.
-
L’equitat i la universalitat.
-
Reforç de les capacitats professionals i reducció de la temporalitat i reforma de la regulació de medicaments i productes sanitaris.
L’objectiu és preparar al Sistema per a previndre i afrontar possibles amenaces sanitàries globals com la derivada de la COVID-19 i incrementar les capacitats de salut pública i els sistemes de vigilància epidemiològica.
Així mateix, es persegueix assegurar que totes les persones tinguen les màximes
oportunitats de desenvolupar i preservar la seua salut i que disposen d’un sistema sanitari públic, universal i excel·lent, sòlidament cohesionat,
proactiu, innovador i intel·ligent i amb perspectiva de gènere, que cuide i promocione la seua salut al llarg de tota la vida.
Inversió t
Reformes
C18.R1 Enfortiment de l’Atenció Primària i Comunitària. Execució del Marc Estratègic per al reforç de l’atenció primària i comunitària per a una major prevenció i diagnòstic precoç de la malaltia, millora del seu control, reducció de desigualtats socials i territorials i millora de l’eficiència i sostenibilitat del sistema sanitari.
C18.R2 Reforma del sistema de salut pública. Desenvolupament d’instruments estratègics i operatius com a base d’un nou sistema de salut pública més ambiciós, més integrat i més ben articulat.
C18.R3 Consolidació de la cohesió, l’equitat i la universalitat. Reforma orientada a enfortir l’accés universal a la sanitat, l’equitat en l’accés a la prestació sanitària i la cohesió entre els diferents territoris del país. Estarà basada en tres pilars:
-
Una nova llei que permeta avançar en la consecució dels objectius d’universalitat, equitat i cohesió,
-
La reorientació de l’atenció d’alta complexitat en el sistema sanitari,
-
L’increment de la cartera comuna de serveis sanitaris públics a prestar al conjunt de la ciutadania.
C18.R4 Reforç de les capacitats professionals i reducció de la temporalitat. El seu objectiu és reforçar les dotacions de metges i infermeria, reduir la seua temporalitat, millorar les seues condicions laborals i potenciar la seua formació i desenvolupament professional. Per a això es reformarà la llei que regula el personal sanitari a Espanya (Estatut Marc). Així mateix, es preveu aprovar un Reial decret per a millorar el sistema de formació sanitària especialitzada (MIR).
C18.R5 Reforma de la regulació de medicaments i productes sanitaris introduint elements que incrementen la competència i afavorisquen l’accés a nous tractaments, desenvolupant al seu torn el Pla Estratègic de la Indústria Farmacèutica.
Inversions
C18.I1 Pla d’inversió en equips d’alta tecnologia en el Sistema Nacional de Salut. Renovació en particular dels següents tipus d’equips: Acceleradors lineals, Tomografia Axial Automatitzada (TC); Ressonància Magnètica, Gamma-cambra, Equips d’hemodinàmica, Angiografía Vascular, Angiografía Neurorradiológica, Tomografia per emissió de positrons (PET), Tomografia per emissió de positrons i TAC (PET-TAC), Equip de Braquiterapia Digital.
C18.I2 Accions per a reforçar la prevenció i promoció de la Salut. Centrades especialment en la promoció d’estils de vida i entorns saludables atés que la major part de les malalties tenen factors de risc comuns sobre els quals ha d’actuar-se preventivament (tabaquisme, consum d’alcohol, sedentarisme, alimentació no saludable, falta de benestar emocional).
C18.I3 Augment de capacitats de resposta davant crisis sanitàries. Inclou l’enfortiment de les capacitats de vigilància, detecció precoç i resposta ràpida davant crisis sanitàries, de disposició de subministraments suficients davant l’eventualitat de qualsevol situació crítica, el reforç de les capacitats
de laboratoris i institucions sanitàries, així com l’avaluació de l’acompliment del Sistema Nacional de Salut durant la pandèmia.
C18.I4 Formació de professionals sanitaris i recursos per a compartir coneixement. Reforç de les capacitats i competències dels professionals de la sanitat a través de la seua formació continuada i amb eines que els permeten compartir coneixement per a millorar la coordinació i qualitat de l’atenció sanitària.
C18.I5 El Pla per a la Racionalització del consum de productes farmacèutics i foment de la sostenibilitat inclou:
-
Millores en els sistemes d’avaluació de medicaments, tecnologies i prestacions sanitàries,
-
El foment de la utilització dels medicaments genèrics i biosimilares, així com dels medicaments innovadors en el Sistema Nacional de Salut
-
El desenvolupament i modernització de la prestació ortoprotètica en el Sistema Nacional de Salut i
-
L’augment de les habilitats i el coneixement dels professionals per a l’ús racional de medicaments i tecnologies sanitàries.
C18.I6 Data Lake sanitari. Generació d’un centre de dades sanitàries que reculla la informació dels sistemes d’informació i permeta una anàlisi massiva
per a la identificació i millora del diagnòstic i dels tractaments. Forma part d’un procés més ampli d’impuls de la digitalització dels serveis de salut, la interoperabilitat i els serveis en xarxa en l’àmbit nacional, europeu i internacional.
Per a acabar d’il·lustrar la situació, i per a contestar a alguns analistes que indiquen que no hi ha hagut retallades perquè no s’ha baixat els impostos, les dades d’Eurostat són demolidors:
Ja Espanya li queda encara recorregut, quan es compara amb països del nostre entorn:
