Reflexiones ante la huelga de Atención Primaria (II)
El día en que las personas gestoras de la sanidad y, en general, la clase política y los grupos con poder económico y social conozcan al personal de Atención Primaria y llegue a formar parte de su vida cotidiana, valorarán su importancia y la dotarán de recursos y financiación adecuada
Pero quizá ese día sea demasiado tarde y ya no haya forma de resucitarla
En valencià a continuación del texto en castellano
Señores y señoras políticos y gestores, ¿conocen a su médico de familia?
Honorables Consellers, ¿sabe cómo se llama su enfermera?
Señoras y señores altos cargos y compañía, ¿conocen al pediatra de sus hijos? ¿Y al personal administrativo y celador de su Centro de Salud?
Y el personal de Atención Primaria, ¿los conoce a ustedes?
Creo que la respuesta a estas preguntas es: NO.
Porque ustedes no utilizan los servicios de atención primaria públicos, ustedes van por encima, como el aceite. Por eso nunca se han preocupado por financiarla adecuadamente, porque no es importante para ustedes.
Pero para el resto de la ciudadanía es el puntal de nuestra salud y el punto de acogida al sistema sanitario y, al igual que yo, conocemos a nuestro médico o médica de familia, al pediatra de nuestros hijos, a los enfermeros de nuestro centro de salud o consultorio, a la celadora que ayuda a acceder al centro a nuestros mayores, al personal administrativo que nos facilita la cita, al personal de limpieza que mantiene todo limpio y en orden, a las auxiliares de enfermería que nos gestionan las analíticas, a la matrona que resuelve nuestras dudas durante el embarazo, al fisioterapeuta que nos rehabilita, al odontopediatra que cuida la salud dental de los pequeños, a la trabajadora social que nos gestiona las ayudas y. cómo no, a los profesionales de atención continuada que nos han resuelto más de una urgencia. Es decir, a todo el personal que trabaja allí. Y lo más importante, ellos y ellas nos conocen a nosotros, saben nuestro nombre, conocen nuestros problemas de salud, quién es nuestra familia, nos saludan por la calle…PORQUE FORMAN PARTE DE NUESTRA VIDA.
Ese personal nos ha enseñado a cuidarnos, a resolver problemas de salud, nos han cogido la mano dando una mala noticia, nos han felicitado cuando hemos aumentado la familia, nos han realizado pruebas analíticas o electrocardiogramas con cuidado, nos han infiltrado una rodilla, controlado la tensión o curado una herida, nos han gestionado el permiso de maternidad o una baja laboral, nos han aconsejado, se han preocupado por nosotros…PORQUE FORMAN PARTE DE NUESTRA VIDA.
¿Pueden ustedes decir que forman parte de su vida? Seguro que no. El día en que el personal de Atención Primaria llegue a formar parte de su vida, valorarán su importancia y la dotarán de recursos y financiación adecuada.
Pero quizá ese día sea demasiado tarde y ya no haya forma de resucitarla.
Versió en valencià
SIMAP
SOS Atenció Primària
Carta oberta a qui corresponga…
Reflexions davant la vaga d’Atenció Primària (II)
El dia en què les persones gestores de la sanitat i, en general, la classe política i els grups amb poder econòmic i social coneguen al personal d’Atenció Primària i arribe a formar part de la seua vida quotidiana, valoraran la seua importància i la dotaran de recursos i finançament adequat
Però potser aqueix dia és massa vesprada i ja no hi haja manera de ressuscitar-la
Senyors i senyores polítics i gestors, coneixen al seu metge de família?
Honorables Consellers, sap com es diu la seua infermera?
Senyores i senyors alts càrrecs i companyia, coneixen al pediatre dels seus fills? I al personal administratiu i zelador del seu Centre de Salut?
I el personal de Atenció Primària, els coneix a vostès?
Crec que la resposta a aquestes preguntes és: NO.
Perquè vostès no utilitzen els serveis d’atenció primària públics, vostès van per damunt, com l’oli. Per això mai s’han preocupat per finançar-la adequadament, perquè no és important per a vostès.
Però per a la resta de la ciutadania és el puntal de la nostra salut i el punt d’acolliment al sistema sanitari i, igual que jo, coneixem al nostre metge o metgessa de família, al pediatre dels nostres fills, als infermers del nostre centre de salut o consultori, a la zeladora que ajuda a accedir al centre als nostres majors, al personal administratiu que ens facilita la cita, al personal de neteja que manté tot net i en ordre, a les auxiliars d’infermeria que ens gestionen les analítiques, a la matrona que resol els nostres dubtes durant l’embaràs, al fisioterapeuta que ens rehabilita, al odontopediatra que cuida la salut dental dels xicotets, a la treballadora social que ens gestiona les ajudes i. com no, als professionals d’atenció continuada que ens han resolt més d’una urgència. És a dir, a tot el personal que treballa allí. I el més important, ells i elles ens coneixen a nosaltres, saben el nostre nom, coneixen els nostres problemes de salut, qui és la nostra família, ens saluden pel carrer…PERQUÈ FORMEN PART DE LA NOSTRA VIDA.
Aqueix personal ens ha ensenyat a cuidar-nos, a resoldre problemes de salut, ens han agafat la mà donant una mala notícia, ens han felicitat quan hem augmentat la família, ens han realitzat proves analítiques o electrocardiogrames amb cura, ens han infiltrat un genoll, controlat la tensió o curat una ferida, ens han gestionat el permís de maternitat o una baixa laboral, ens han aconsellat, s’han preocupat per nosaltres…PERQUÈ FORMEN PART DE LA NOSTRA VIDA.
Poden vostès dir que formen part de la seua vida? Segur que no. El dia en què el personal d’Atenció Primària arribe a formar part de la seua vida, valoraran la seua importància i la dotaran de recursos i finançament adequat.
Però potser aqueix dia és massa vesprada i ja no hi haja manera de ressuscitar-la.
Cuando otros desisten, SIMAP insiste